Nicola Procaccini, President dels Conservadors i Reformistes de la UE: "Sánchez comet un error comprant gas a Rússia"

Nicola Procaccini (Roma, 1976) és eurodiputat de Germans d’Itàlia i copresident del grup de Conservadors i Reformistes Europeus del Parlament Europeu. Atén EL PERIÓDICO després d’una setmana especialment crítica amb el Govern de Pedro Sánchez.

¿Europa té un pla contra la crisi que sembla acostar-se per la guerra contra l’Iran?

La Unió Europea és massa feble. Es repeteix la narrativa habitual, desconnectada de la realitat sobre la qüestió energètica: hem de produir energia per nosaltres mateixos, no solament comprar-ne a fora. Les renovables són òbviament un mitjà important de produir energia. Però l’energia solar o l’eòlica són massa inestables i no tenim la cadena de subministrament necessària, especialment per a les bateries. Han de ser només una peça del trencaclosques: necessitem renovables, però també combustibles fòssils i energia nuclear.

¿Diria que el problema és dependre de fora?

Crec que és un error el que fa Pedro Sánchez comprant gas liquat a Rússia. Ja sap què vaig dir en roda de premsa. Ara, un quart de tot el gas liquat que arriba a Europa el compra Espanya. Alhora, en l’últim Consell Europeu a Xipre, vam donar a Ucraïna 90.000 milions d’euros per defensar-se de la invasió russa. No té sentit.

¿Quina és la seva posició sobre l’atac a l’Iran?

No la compartim. Ni tan sols en vam ser informats prèviament. Però ara que s’ha produït, esperem que els Estats Units i Israel aconsegueixin els seus objectius: eliminar la capacitat missilística iraniana, el programa nuclear i, si és possible, un canvi de règim. No volem que els Estats Units i Israel siguin humiliats o derrotats i que els aiatol·làs en surtin reforçats.

¿Creu que són humiliats, com ha dit Merz?

No, però alguns a l’esquerra sí que ho esperen.

¿Què en pensa, de les accions d’Israel a Gaza?

Creiem que Trump va fer una obra mestra allà, perquè va aconseguir aturar la matança de civils palestins innocents i, alhora, tornar Israel als israelians.

¿Què n’opinen en el seu partit, Germans d’Itàlia, de Trump?

Giorgia Meloni té un enfocament equilibrat. Quan Trump s’erra, li ho diu. També és obstinadament occidental i, per això, aliada dels EUA, independentment de qui en sigui el president. Òbviament no sempre, no totalment, però sense cap dubte més que amb Rússia, l’Iran, Corea del Nord o la Xina.

Sánchez s’ha convertit en un model per a l’esquerra italiana i Meloni per a la dreta espanyola. ¿Això crea una divisió entre Espanya i Itàlia?

Sincerament, no pas per part nostra. A Xipre hi va haver una iniciativa dels governs d’Espanya i Itàlia sobre els beneficis caiguts del cel de les empreses energètiques. I som al mateix costat quant a l’estabilitat [financera]. L’esquerra italiana veu Sánchez com una espècie de mite.

Sánchez acaba d’aprovar una regularització de més de mig milió d’immigrants. ¿Quina és la seva opinió?

No crec que sigui un problema només per a Espanya, sinó també per a Europa. Si dones a aquests migrants irregulars la llicència per ser europeus, significa que poden anar a qualsevol lloc d’Europa, no solament quedar-se a Espanya. Així no es governa el fenomen de la migració.

Però les patronals espanyoles hi estan a favor.

Sí, però ara cal anar amb compte perquè els drets dels treballadors poden veure’s pressionats, poden veure’s suspesos. Si tens a les portes una massa de treballadors que empeny per poder entrar, això vol dir que no solament els salaris, sinó també els drets dels treballadors que ja hi són van baixant.

Notícies relacionades

La rebotiga es trenca

L’Iran perd un any de PIB i dos milions de llocs de treball en dos mesos de guerra

Però aquests treballadors ja hi són i ara els pagaran més, perquè cobraran el salari mínim.

Però el salari mínim és el mínim. No és el millor, no és el lliure mercat. En el lliure mercat tens oferta i demanda, i l’encreuament entre totes dues defineix el nivell del salari.