La Xina escenifica amb la seva desfilada militar que pretén crear un nou ordre mundial i té armes i amics per defensar-lo

Urgeix evitar els errors del passat, ha recomanat el seu president, Xi Jinping. «Avui el món ha de triar de nou entre pau i guerra, entre diàleg i confrontació, entre cooperació beneficiosa o joc de suma zero», ha advertit. A Xi, amb mitja dotzena de desfilades a la seva esquena, se l’intueix còmode. Són ja un gènere en si mateix. Comencen amb ell passant revista a la soldadesca des d’un Hongqi descapotable, la històrica limusina pàtria, i felicitant-los per la seva feina. I acaba amb els milers de coloms blancs alliberats al cel pequinès quan encara no s’han dissipat les esteles acolorides dels caces.

D’aquestes celebracions castrenses s’espera que el protagonisme se’l reparteixin els avions supersònics, els míssils intercontinentals o els drons. Quan van transcendir els convidats, es va entendre que l’atenció estaria a la llotja. Fins aquí va caminar Xi, amb el vestit Mao fosc de les grans ocasions, flanquejat per Vladímir Putin, president rus, i Kim Jong-un, líder nord-coreà, mentre mostraven els seus respectes i agraïments als veterans soldats d’aquelles guerres. Mai se’ls havia vist junts abans i les imatges van certificar una sintonia que provoca inquietud a Occident.

Virage geopolític

Més enllà dels dictadors, també eren allà una vintena llarga de líders, gairebé tots del Sud Global, escenificant el seu anhel d’un nou ordre. Amb els habituals corresponsals de mitjans occidentals compartien suors sota la inclement canícula desenes de periodistes africans i llatinoamericans convidats per Pequín durant uns mesos que tornaran als seus països amb agraïments. Així ho fan els milers de joves de països en vies de desenvolupament becats en universitats xineses. Aquesta xarxa de simpaties creixents és la que conforma un gir geopolític del qual també participen democràcies com la índia, la brasilera o la sud-africana.

L’acte va tenir l’enjúnia promesa. Impressiona com desenes de milers de persones guarden un silenci tan profund durant l’himne xinès que permet escoltar el grunyit d’una carta al cor de la ciutat. Uns 10.000 soldats van marxar després al pas de l’oca amb aquesta sincronització que només els nord-coreans poden empatar. Després del repic de les botes va arribar el brunzit dels motors: tancs, míssils, caces…

L’aparador xinès

Notícies relacionades

Memòria i trauma de la victòria sobre el Japó

Trump diu que els EUA van destruir un vaixell amb drogues sortit de Veneçuela

La Xina va posar a l’aparador les armes més rutilants i avançades que en algun camp ja rivalitzen amb les nord-americanes. L’Exèrcit d’Alliberament Popular no és excessivament fiable a l’hora de lluitar, amb un empat a Corea com a resultat més rescatable, però cap el supera en la gestió de desastres naturals i broda les desfilades. Xi el va heretar sobrepoblat, amb soldats mal preparats i pitjor pagats i una corrupció rampant que subhastava els ascensos al millor postor: la segura recepta per a la xafogor en un escenari bèl·lic. Xi va apostar per modernitzar-lo prioritzant la qualitat sobre la quantitat i s’ha esforçat a netejar-lo. En tot just un any han sigut destituïts tres ministres de Defensa. Un enfrontament entre el Pakistan i l’Índia mesos enrere va ser rebut com el corol·lari de l’èxit els caces xinesos de la primera van abatre sense pietat els prestigiosos Rafale francesos de la segona.

Ha repetit avui Xi que és “imparable el rejoveniment del poble xinès”. La jornada ha remarcat que queda molt poc d’aquell país martiritzat pel colonialisme europeu i l’imperialisme japonès. A Mao li van revelar que només disposava de 17 avions per a la cerimònia de fundació de la República. Que passin dues vegades perquè semblin més, va resoldre.