Putin i Xi pacten la construcció del nou gasoducte entre Rússia i la Xina
Moscou intenta apuntalar noves fonts d’ingressos després del creixent deteriorament de les finances per la guerra a Ucraïna / Els dos mandataris destaquen el bon moment de les relacions

Davant les creixents pressions des d’Occident sobre el sector energètic de Rússia, la gran font de divises de l’Estat rus i per tant de la seva maquinària de guerra a Ucraïna, i sobre els seus clients a tercers països, com l’Índia, el Kremlin potencia les seves exportacions gasístiques a la Xina, el seu cada vegada més estret aliat davant els EUA i la UE. Amb la presència dels presidents Vladímir Putin i Xi Jinping, els dos països van estampar la seva rúbrica en un memoràndum per a la construcció del gasoducte Força de Sibèria-2, que haurà d’unir els jaciments a Iamal Oriental amb la Xina del nord. Una vegada acabada la infraestructura, que trigarà entre quatre i cinc anys a aixecar-se, el gegant euroasiàtic podrà exportar al seu veí de l’est a través d’aquesta futura canonada 50.000 milions de metres cúbics addicionals de gas, a un preu no revelat però sí que se sap que inferior al que imposava Moscou a les seves exportacions energètiques a Europa abans de l’inici de la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022.
La part russa es va desfer en felicitacions a l’hora de valorar la rúbrica del document. "Avui hem fet un important pas per al futur enfortiment i desenvolupament de la nostra associació estratègica a fi d’incrementar els subministraments fiables a la Xina d’energia neta, gas natural, per satisfer les necessitats de l’economia xinesa que creix vertiginosament", va proclamar Aleksei Miller, president del consorci Gazprom. "És el projecte més gran i amb més inversió en el sector gasístic mundial", va continuar. La nova canonada tindrà una longitud de 2.600 quilòmetres, i podrà transportar una quantitat de gas lleugerament inferior a la del NordStream-1. La nova ruta travessarà el territori de Mongòlia, raó per la qual el seu president, Ujnaa Jurelsuj, va ser present en l’acte de Pequín. A més, Rússia preveu a més incrementar les exportacions gasístiques actuals a través de Força de Sibèria, el gasoducte ja existent, i passar de 33.000 a 44.000 metres cúbics durant els pròxims 30 anys, una energia que Pequín sufragarà a parts iguals en iuans i rubles, les monedes nacionals dels dos països.
El preu, això sí, continua sent un misteri. Pequín exigia al seu soci pagar 60 dòlars per 1.000 metres cúbics, xifra que equival a la que carreguen les empreses russes als seus clients al mercat intern, i es negava a firmar contractes a llarg termini, a la qual cosa Moscou s’oposava radicalment. Siguin quines siguin les condicions contractuals finals, es dona per descomptat que els ciutadans xinesos pagaran menys pel gas rus que els europeus, les autoritats dels quals multipliquen les mesures per limitar i en última instància acabar amb la dependència dels combustibles fòssils russos. Les finances russes es troben en un creixent estat de crisi, com ho demostra el fet que el juny del 2025 el dèficit pressupostari federal ja ascendia a uns 46.000 milions de dòlars, aproximadament la quantitat prevista inicialment per a tot l’any.
Acte de rellevància
La presència dels líders dels dos països va concedir a l’acte una especial rellevància. Tant Xi com Putin van pronunciar grans lloes a l’actual estat de les relacions entre els dos països, tot i que com és habitual en l’historial de les seves trobades, és sempre la part russa i en concret el mateix Putin qui va expressar més efusivitat, davant de la relativa circumspecció del seu homòleg xinès. Les relacions sinorusses "estan assolint màxims històrics", va proclamar el líder del Kremlin, abans de fer una de les seves habituals referències a la Història, aprofitant que el mandatari xinès va acudir a la Desfilada de la Victòria el maig passat a Moscou: "Exercim un paper crucial en la consecució de la victòria tant al front europeu com en l’oriental. També estem demostrant la nostra ferma postura de defensar conjuntament els fruits de la victòria en la Segona Guerra Mundial", va dir.
Notícies relacionadesConcentrades les seves forces a derrotar l’Alemanya nazi, Rússia es va resistir durant gran part de la contesa mundial a obrir un segon front amb el Japó a la seva frontera oriental i només va iniciar hostilitats l’agost de 1945, un cop llançada la primera bomba atòmica nord-americana contra Hiroshima, segons el que es va pactar a Ialta amb els aliats occidentals dels EUA i la Gran Bretanya, Franklin Roosevelt i Winston Churchill. La invasió russa de Manxúria l’estiu de 1945, això sí, va precipitar la rendició de l’Imperi japonès.
Xi, per la seva banda, es va limitar a denunciar el "comportament intimidatori" de certs països, en una gens velada referència als EUA. "Les relacions entre la Xina i Rússia han resistit una situació internacional canviant i han donat exemple del que han de ser les relacions entre les potències. S’han caracteritzat per un bon veïnatge durador, una coordinació estratègica integral i una cooperació mútuament beneficiosa", va apuntar Xi durant la reunió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Carla Simón: "La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir, tot i que després va venir la putada de la sida"
- Aerolínies Barcelona és la connexió més afectada per la retallada de 36 rutes de Ryanair
- Mobilitat Castelldefels es desmarca amb una ZBE que eximeix de multes els residents
- Ciberseguretat Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon
- Sanitat privada El grup Vithas estrenarà el seu hospital de referència a Catalunya a l’octubre
- La pujada de setembre Restaurants on menjar amb només 10 euros
- Oci sota la lluna Plans nocturns a Barcelona per a després de la feina
- Sobreseïment L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont
- Iniciativa pública El PP català critica les polítiques en educació d’Illa
- Consell Executiu El Govern posa en marxa la primera convocatòria de la llei de barris