França busca aliats per desplegar una missió militar internacional a Gaza

La diplomàcia ha fallat estrepitosament a Gaza, però no està del tot morta. La decisió d’Israel d’ocupar militarment tota la Franja i desplaçar forçosament més d’un milió de persones de la seva capital, unida a la declaració formal de la fam per part de les Nacions Unides, han reactivat els esforços per explorar l’única fórmula aparent que queda per aturar la total destrucció de l’enclavament: el desplegament d’una força internacional. Tant França com l’Estat de Palestina lideren la recerca de vies legals i suports a l’ONU per al desplegament militar d’una "força d’estabilització" o de "protecció" a Gaza. No serà fàcil per l’oposició frontal dels Estats Units i Israel, però a l’ordenament jurídic internacional li queda algun cartutx per aturar el "plausible genocidi" en curs, com ho ha definit el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ).

"Hi ha un suport creixent al desplegament d’una força internacional, especialment des que es va declarar la fam, però també arran del risc d’inanició dels últims tres mesos", assegura des de Nova York Jaclyn Streitfeld-Hall, directora de Política i Investigació del Global Center for the Responsability to Protect. Diversos països s’estan plantejant quina forma podria tenir i de quina manera podria ajudar. Encara no estan alineats en com autoritzar-lo, però hi ha una pressió creixent. Segons Streitfeld-Hall, s’estan explorant tres rutes diferents: l’aprovació al Consell de Seguretat, una autorització de l’Assemblea General sota el mecanisme Unió pro Pau, o una intervenció unilateral d’un Estat o grup d’Estats.

França és el país més proactiu en aquest sentit. "El Consell de Seguretat s’ha de posar a treballar ara mateix en establir una missió i donar-li un mandat", va afirmar Emmanuel Macron a mitjans d’agost. El president gal va dir haver ordenat als seus diplomàtics que treballin amb els seus aliats per crear "una coalició internacional" disposada a desplegar una "missió d’estabilització" a Gaza. També l’ambaixador de Palestina, Riyad Mansour, va demanar la setmana passada a l’ONU la "intervenció de força de protecció internacional" per "aturar el genocidi". Una idea recolzada públicament per Turquia, el Pakistan o Kuwait.

Obligacions internacionals

"No estem demanant a ningú que vagi a la guerra contra Israel. El que demanem és que es protegeixi el nostre poble d’acord amb les obligacions internacionals, inclosa l’obligació de prevenir el genocidi", asseguren a aquest diari fonts pròximes a la missió de Palestina a l’ONU.

Aquestes obligacions estan damunt la taula des de començament del 2024, quan el TIJ va afirmar que hi ha "un risc plausible de genocidi" a Gaza, va ordenar a Israel mesures cautelars per prevenir-lo i va recordar als 153 països signants de la Convenció contra el genocidi la seva obligació de fer el mateix amb mesures diplomàtiques, econòmiques o jurídiques.

En gran manera, res d’això ha passat. Tant pel rebuig d’Israel com per la resistència dels seus aliats a imposar costos a les seves violacions de la legalitat internacional. També han sigut ignorades fins a sis resolucions –no vinculants– d’alto el foc i protecció dels civils aprovades amb una àmplia majoria a l’Assemblea General, l’última promoguda per Espanya. És per això que ara s’està plantejant com a últim recurs l’enviament d’una força internacional.

"La crida del president Macron a una força d’estabilització és realment important. És una indicació que els Estats estan finalment convençuts que les mostres de preocupació, les condemnes i les exhortacions a Israel no funcionen. Si no hi ha un cost per a Israel pels seus crims, no s’aturarà", afirmen les fonts pròximes a la delegació palestina. París també es disposa a reconèixer ben aviat l’Estat palestí, així com el Regne Unit, el Canadà o Austràlia.

Les rutes preferides

Notícies relacionades

La UE afronta el curs amb els reptes de Trump i Ucraïna

Un agost ‘horribilis’

La via preferida per França i Palestina és la més difícil. Passa per buscar l’autorització del Consell de Seguretat invocant el capítol VII de la Carta de l’ONU, que contempla l’ús de mesures coercitives, inclosa la força militar, per restaurar la pau internacional. En cas d’aprovar-se, la resolució seria vinculant i atorgaria plena legitimitat a la intervenció. Però el veto dels EUA, que han bloquejat tots els intents d’imposar un alto el foc al Consell, està gairebé assegurat. "És interessant que França vulgui recórrer al Consell de Seguretat. Suggereix que, d’alguna manera, ho consideren una opció viable", assenyala Streitfeld-Hall.

En cas de fracassar la ruta, almenys Palestina mirarà de recórrer al mecanisme d’Unió pro Pau a l’Assemblea General.