Vides en joc a Zimbàbue

Les freqüents sequeres, inundacions i onades de calor degudes al canvi climàtic estan posant de potes enlaire la vida heretada de Zimbàbue, un país en el qual uns 11 dels seus 15 milions d’habitants (el 67%) viuen en àrees rurals on l’aliment del 90% és l’agricultura i el 95% d’ells necessiten que la pluja regui les seves collites –sobre tot blat de moro, blat, melca i mill– per poder alimentar-se, i vendre l’excedent per fer uns quants diners. Per això també Zimbàbue és considerat un dels països del món més vulnerables al canvi climàtic. En concret, segons l’última anàlisi de la Universitat de Notre-Dame (EUA), Zimbàbue ocupa el lloc 174 de 187 quant a la seva vulnerabilitat climàtica.

Als informes, els números desdibuixen aquest cercle infernal que està sent el clima. D’acord amb el Biennial Update Report 2020, un estudi del mateix Govern de Zimbàbue, "la temperatura mitjana anual de la superfície nacional va augmentar aproximadament 0,9 graus entre 1900 i 2018, i la precipitació anual mitja va disminuir entorn del 5% en tot el país durant el mateix període". Amb això, "la freqüència de sequeres va augmentar el 10% entre 1902 i 1979 i el 25% entre 1980 i 2018". La situació s’ha tornat a agreujar també recentment, amb la sequera extrema que va portar l’any passat el Govern a declarar l’estat de catàstrofe.

En el Consell Rural del districte de Nkayi, una noia jove aixeca l’ull cap a un cartell que ha generat curiositat entre els presents. Són les prioritats de la comunitat. "Sequera, drogues i escassetat d’aigua", es llegeix entre les tres primeres. Una escena similar també es produeix en el centre escolar Gonye del districte de Bubi, on s’està fent una reunió de gent gran. Els vells, uns quatre, han vingut per assistir a una celebració pel programa alimentari de Mary’s Meals, que aquí ofereix un combinat de civada a 363 nens, que per a alguns és l’únic àpat del dia. Però l’ocasió també serveix per comunicar-se notícies, i Ngwiza, el més ancià, que com la resta ha passat la major part de la seva vida aquí, es queixa en llengua ndebele sobre com formes de vida s’extingeixen.

Una terra ja fràgil

Tots ells són gent gran a càrrec de diversos nens, fills dels seus fills que han emigrat a altres zones de Zimbàbue o a altres països, una realitat cada vegada més comuna aquí, expliquen. "La gent senzillament o se’n va a les mines o emigra cada vegada més lluny, especialment els homes, que de vegades no tornen", explica Ngwiza, de 72 anys. Sikhululekile, una àvia del districte d’Umguza, es troba en la mateixa situació. Ja ni se’n recorda quan va ser l’última vegada que va veure els seus cinc fills i pares dels seus nets, que Sikhululekile cuida malgrat la seva ceguesa.

Dins del continent africà, Zimbàbue és un bon exemple dels efectes que el canvi climàtic pot tenir sobre l’emigració. De fet, si bé la població coneix des de fa ja dècades la vida en un entorn complicat i el país ha viscut una difícil reforma agrària en l’època de Robert Mugabe, la crisi climàtica està exacerbant aquestes dificultats ambientals i econòmiques, desestabilitzant un terreny ja per si mateix fràgil i contribuint a grans desplaçaments de persones, segons informes i analistes.

Notícies relacionades

L’Exèrcit d’Israel aprova la nova ofensiva a Gaza sense donar un calendari

Trump garanteix a Zelenski que no hi haurà negociacions territorials «sense Ucraïna»

"Històricament, el desplaçament [de persones] a Zimbàbue ha sigut provocat pels conflictes, el desenvolupament i els desastres naturals. Però ara els desastres naturals són el principal factor", analitzava un recent estudi del Scalabrini Institute for Human Mobility in Africa. La realitat també es troba en les dades. Avui Zimbàbue és un dels països més desiguals de l’Àfrica, on la pobresa extrema s’ha disparat del 22% el 2011 a l’actual 49%, un creixement rècord derivat sobretot de l’empobriment de les zones rurals.

Una altra conseqüència són els conflictes intercomunitaris que, d’acord amb fonts consultades en el terreny, en particular venen de l’avenç de la mineria a Zimbàbue (es preveu un creixement del 7% tan sols el 2025 i el Banc Mundial destaca un enorme potencial sense explotar per a minerals de transició energètica com a liti, coure o níquel. La raó és que aquest és un sector resistent al clima extrem, però que també danya l’ambient i no beneficia prou el ciutadà corrent.