Trump garanteix a Zelenski que no hi haurà negociacions territorials «sense Ucraïna»

Ucraïna ha de quedar inclosa a tota negociació de pau, van coincidir, en la seva compareixença després de la seva conversa amb Trump. "Si no hi ha moviment per part russa, la resposta serà un augment de la pressió sobre Moscou", va assegurar Merz, que va recordar que ja són 18 els paquets de sancions adoptats contra Rússia arran de la invasió d’Ucraïna. "Les sancions ajuden molt, afecten la indústria de Rússia", va apuntar Zelenski. "Ells tenen tres vegades més artilleria que nosaltres, però també tres vegades més baixes que nosaltres", va afegir. Segons Merz, són cinc els punts plantejats pels europeus a Trump: Ucraïna ha de ser a la taula de negociació, l’alto el foc és prioritari, les fronteres no poden moure’s per la força, Kíiv ha d’obtenir garanties de seguretat a llarg termini i, si no s’obtenen avenços a Alaska, s’augmentarà la pressió sobre Moscou.

Gairebé en paral·lel a la compareixença de Zelenski a Berlín, el president francès, Emmanuel Macron, i el del Consell Europeu, António Costa, tots dos a França, donaven alguns detalls més del que s’ha abordat amb Trump. El president dels EUA mirarà d’aconseguir una reunió a tres bandes, en què participi també Zelenski, en un país neutral d’Europa, va afirmar Macron. El republicà es va comprometre, a més, a mantenir informats els aliats.

Macron va justificar l’absència europea a Alaska en què es tracta d’una reunió bilateral entre Rússia i els EUA "per calmar l’ambient". Però "és important que si s’aborden qüestions que afecten la nostra seguretat, hi hagi una coordinació amb nosaltres com europeus", va afegir el president francès.

Cohesió europea

Amb la visita de Zelenski a Berlín, recolzat pels líders de França, el Regne Unit, Polònia, Finlàndia i Itàlia, Europa va escenificar la seva cohesió davant la cita dels superpoderosos. Merz havia sumat a la iniciativa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. És clar que "la pilota és a la teulada de Putin", va dir Rutte, i Von der Leyen va destacar la cohesió mostrada un cop més per Europa per una guerra "al seu territori".

Després de la videoconferència amb Trump, hi va haver una altra ronda de consulta amb líders de la "coalició de voluntaris", els aliats occidentals d’Ucraïna, entre ells Espanya. El propòsit d’aquesta coreografia de rondes estava ja fixat: frenar qualsevol temptació per part del president dels EUA de pactar amb Putin el futur d’Ucraïna.

Zelenski havia redoblat els últims dies els esforços diplomàtics davant els aliats europeus amb força èxit. Només Hongria va sortir de la declaració de dilluns dels líders de la UE que recordava que, d’acord amb el dret internacional, les fronteres no poden moure’s per la força.

Protagonisme alemany

Merz, convocant de la videoconferència, va agafar per a l’ocasió les regnes del trio que forma des de l’arribada al poder, el maig passat, amb el francès Macron i el britànic Keir Starmer. Alemanya és el primer proveïdor europeu d’armes, ajuda humanitària i financera a Ucraïna. Des de l’inici de la invasió russa a gran escala i fins a l’abril del 2025, Berlín ha entregat armament per valor de 28.000 milions d’euros a Kíiv.

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia: "Trump pressiona el règim de Maduro perquè negociï la seva sortida o es trenqui"

En els últims mesos hi ha hagut un gir a escala europea a favor no dels enviaments de material propi, sinó del finançament per a l’adquisició d’armes per part de Kíiv. Des del febrer del 2022, Europa ha finançat contractes de la part ucraïnesa per uns 35.000 milions d’euros, uns 4.000 milions més que els assumits per Washington, segons dades de l’Institut d’Economia Mundial de Kiel. Aquest protagonisme creixent europeu ha discorregut en paral·lel a les exigències dels EUA d’una despesa més gran en defensa. També ha influït que Washington hagi tancat aquesta via d’ajuda o suport financer a Kíiv amb Trump a la Casa Blanca.

Per al canceller alemany, impulsor de l’acarament virtual, la cita va actuar de bàlsam enmig del seu qüestionament intern. Es compleixen cent dies de la seva investidura, però la seva coalició no està per a festes. La seva decisió de suspendre els subministraments d’armes a Israel susceptibles de ser utilitzats a Gaza li ha valgut crítiques del seu bloc conservador i no ha pal·liat els dissensos amb els seus socis socialdemòcrates en matèria de retallades socials. Els sondejos reflecteixen una debilitat inusitada en tan curt espai de temps i la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) ja disputa el primer lloc a la CDU de Merz.