El conflicte del Pròxim Orient

El 88% de Gaza està sota ordres d’evacuació o control militar d’Israel

L’Exèrcit israelià entra per primera vegada per terra a Deir al-Balah i intensifica els seus atacs als camps de refugiats

L’ONU denuncia que hi ha 2,1 milions de civils aglomerats en un 12% de la Franja

Almenys 49 palestins van morir ahir mentre buscaven ajut humanitari a l’enclavament

El 88% de Gaza està sota ordres d’evacuació o control militar d’Israel
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

L’Exèrcit israelià expandeix operacions. Després de l’ordre d’evacuació per a la ciutat de Deir al-Balah, al centre de la Franja de Gaza, l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA, per les seves sigles en anglès) ha alertat que el 88% del territori de l’enclavament ja està sota ordres de desplaçament forçat emeses per les tropes israelianes. Diumenge va ser el dia més letal per als qui busquen ajut humanitari en els 21 mesos de guerra contra Gaza, amb almenys 85 persones assassinades mentre demanaven assistència en zones designades amb aquesta finalitat. 49 persones més van morir a l’enclavament ahir, al tancament d’aquesta edició.

"Amb aquesta última ordre, l’àrea de Gaza queda sota ordres de desplaçament o dins de zones militaritzades per Israel ha augmentat al 87,8%, i es deixen 2,1 milions de civils amuntegats en un fragmentat 12% de la Franja, on els serveis essencials han col·lapsat," denuncia el comunicat de l’ONU. "Les estimacions inicials indiquen que entre 50.000 i 80.000 persones" es trobaven a la zona afectada per l’amenaça, que "inclou diversos magatzems humanitaris, quatre clíniques de salut primària, quatre punts mèdics i infraestructura hídrica crítica". L’ONU ha advertit que l’evacuació de Deir al-Balah podria provocar el col·lapse dels serveis humanitaris a tot Gaza, en particular de la seva infraestructura hídrica, ja que s’hi troben instal·lacions clau que corren el risc de patir greus danys si Israel no permet que continuïn funcionant, i deixar sense aigua potable els desplaçats forçosos al sud.

Les famílies dels ostatges

Al seu torn, les tropes israelianes han intensificat els atacs als camps de refugiats de Deir al-Balah i al Bureij. Els bombardejos contra aquesta zona central de l’enclavament són massius. Entre els seus ciutadans augmenten els temors que la ciutat, que va sofrir danys relativament petits en comparació amb altres àrees de la Franja, no pugui patir una gran destrucció. Els tancs israelians van entrar ahir als districtes sud i est de Deir al-Balah per primera vegada des del 7 d’octubre del 2023. Fins ara, les tropes havien evitat les operacions terrestres a la ciutat a causa de la preocupació per la presència d’ostatges israelians retinguts allà per Hamàs.

"Estic amoïnada, com totes les famílies dels ostatges", va denunciar Ruhama Bohbot, que té el fill, Elkana, retingut a la Franja. "No tinc ni idea de per què fan això ara, quan se suposa que hi ha un acord sobre la taula", va afirmar durant una protesta, amb referència als informes d’un possible pacte per a la treva aviat. "Les famílies dels ostatges estan commocionades i alarmades per aquests informes", va anunciar el Fòrum d’Ostatges i Famílies Desaparegudes en un comunicat. "El poble d’Israel no perdonarà ningú que, a posta, hagi posat en perill els ostatges, tant vius com morts; no podrà al·legar ningú que desconeixia el que hi havia en joc", van declarar, alhora que exigeixen al primer ministre, Benjamin Netanyahu, al ministre de Defensa, Israel Katz, i al cap d’Estat Major israelià, Eyal Zamir, que compareguin per "explicar clarament per què l’ofensiva a l’àrea de Deir al-Balah posa els ostatges en greu risc".

Més fam

Notícies relacionades

Almenys 49 palestins van perdre ahir la vida a tot l’enclavament, incloses diverses persones que van ser assassinades a la zona costanera d’Al-Mawasi, considerada anteriorment una zona humanitària per l’Exèrcit israelià. A més, les alarmants xifres de fam continuen a l’alça. "[Hi ha un] nombre cada vegada més elevat de persones que pateixen desnutrició, i veiem que la situació arriba a nivells mai vistos", va declarar el representant de l’oficina de Palestina del Programa Mundial d’Aliments, Antoine Renard, a Al Jazeera. "Hi ha una tal desesperació que la gent està disposada a arriscar la vida només per aconseguir l’ajut que arriba a Gaza", va afegir.

Els preus dels aliments a Gaza estan completament enfilats. Un quilo de farina costa actualment 100 dòlars (uns 85 euros), per exemple. Els béns són extremadament escassos. Això provoca que molta gent a la zona no pugui menjar diàriament, sinó cada tres dies, fet que provoca desmais, com relata Renard. Només un nombre molt limitat de menjadors socials continua funcionant a l’enclavament. Per això, milers de persones acudeixen als punts establerts per les autoritats israelianes perquè la polèmica Fundació Humanitària de Gaza reparteixi ajut. Des de finals de maig, més de 900 persones hi han mort. La gran majoria, per trets israelians.