La Xina i els EUA reprenen a Londres les seves negociacions sobre comerç

Microxips per terres rares. La Xina i els Estats Units negocien a Londres els seus plets comercials quatre dies després que els seus presidents remarquessin el seu compromís d’entendre’s. En aquestes fases preliminars urgeix recuperar la confiança mútua i no hi ha pas més decisiu que aixecar les restriccions que danyen les seves economies.

Les converses van començar a la 13.00 (hora local) a Londres, es van allargar fins a la tarda i es reprendran avui si és necessari, van confirmar fonts pròximes. No va transcendir gaire cosa més. La discreció sembla una concessió a la diplomàcia xinesa, allunyada del sentit de l’espectacle que agrada a Donald Trump. El més rellevant ho va revelar Kevin Hassett, cap del Consell Econòmic Nacional de la Casa Blanca. Hassett espera que després de l’encaixada londinenca "els controls de les exportacions des dels Estats Units quedin afluixats i la Xina alliberi grans quantitats de terres rares". Els seus negociadors no preveuen una voladura immediata de dics, sinó que guardaran les joies de la corona. Són els xips H2O de Nvidia, el principal fabricant nord-americà, utilitzats en la intel·ligència artificial. "No estem parlant dels xips més sofisticats de Nvidia, sinó de controls a les exportacions d’altres semiconductors que també són molt importants per a ells", va dir la cadena CNBC.

La presència a Londres de Howard Lutnick, responsable de les exportacions tecnològiques, ja suggeria que Trump estava disposat a reprendre el flux de productes que necessita la indústria xinesa. A Lutnick l’acompanyaven Scott Bessent, secretari de Comerç, i Jamieson Greer, representant del Comerç. L’equip xinès estava liderat pel vice primer ministre He Lifeng.

Nous permisos

Dissabte passat, Pequín va aprovar nous permisos per exportar terres rares i es va mostrar disposada a dialogar amb altres països sobre les seves restriccions encara vigents. Ho va fer després d’escoltar la inquietud dels Estats Units, el Japó, l’Índia i la Unió Europea pels efectes devastadors de la seva escassetat en les seves indústries. Complint el seu rol de "potència responsable", va assenyalar el seu Ministeri de Comerç, atendria "la creixent demanda global de terres rares mitjanes i pesades en sectors civils com la robòtica i els vehicles elèctrics". És segur que la Xina obrirà l’aixeta, però té bones raons per no satisfer totes les exigències nord-americanes. Les negociacions es preveuen dures i les terres rares s’han revelat com l’as de bastos que arracona a Trump. Algunes d’aquestes terres rares són imprescindibles per a la indústria militar i no sembla raonable estimular la fabricació d’armament nord-americà en aquests temps convulsos i impredictibles. A Pequín, en qualsevol cas, l’indignen les vendes d’armes periòdiques a Taiwan.

Notícies relacionades

Kosovo accepta acollir migrants deportats pels EUA

Trump eleva més la tensió amb una desfilada militar

Els Estats Units i la Xina van lliurar durant setmanes la seva fragorosa segona guerra comercial amb escalades aranzelàries que van suposar a la pràctica un embargament mutu mentre el món temia una recessió. A Ginebra van acordar aixecar els aranzels, però la treva va ser efímera. Només un dia després, Washington va restringir l’ús de xips de Huawei emparant-se en una presumpta violació de les lleis nord-americanes i Pequín el va acusar de l’enèsim atac a les seves tecnològiques. Trump va denunciar després que la Xina va trencar els acords, sense explicitar en quin punt, i Pequín va fer el mateix al·ludint a les revocacions de visats als seus estudiants i a noves barreres a les exportacions tecnològiques. La trucada de dijous, llargament anhelada per Trump, va desencallar la crisi i va preparar el terreny per a les negociacions a Londres.

Les duanes xineses van informar ahir que les exportacions als EUA van caure un 34% al maig. És la contracció més marcada des que la pandèmia va escanyar el comerç internacional un lustre enrere.