Rússia usa una obscura fundació per recolzar criminals i propagandistes

Sobre el paper i d’acord amb els seus estatuts, l’anomenada Fundació per al Suport i la Protecció dels Drets dels Compatriotes (Pravfond), creada per l’expresident rus Dmitri Medvédev el 2012, té com a missió proporcionar "ajuda jurídica a compatriotes i a organitzacions de drets humans", en temes tan corrents com la salut mental o els drets de custòdia de menors. A la pràctica, es tracta d’una organització que finança activitats de propaganda, xarxes d’influència i fins i tot defensa espies que treballen en favor del Kremlin.

Això és, a grans trets, el que acaba de revelar una investigació internacional liderada pel Projecte de Denúncia de la Corrupció i el Crim Organitzat (OCCRP, per les seves sigles en anglès) i en què han participat una trentena de mitjans internacionals, incloent-hi EL PERIÓDICO, després d’examinar al voltant de 50.000 correus electrònics obtinguts per periodistes de la cadena danesa de televisió DR.

Els correus electrònics demostren que, durant una dècada, Pravfond ha concedit prop d’un miler de subvencions per valor de diversos milions de dòlars a persones individuals i organitzacions al llarg d’un període d’"una dècada".

L’organisme, presidit per Aleksandr Udaltsov, un diplomàtic de carrera, va ser sancionat per la UE el 2023 però han continuat fent arribar diners a destinataris per mitjà de mètodes alternatius els habituals, com ara transferències bancàries. "Els països, normalment no financen els costos legals dels seus ciutadans a l’estranger; per això, cal fer-se la pregunta de per què l’Estat rus està disposat a gastar-hi els diners del contribuent", va assegurar a OCCRP l’analista Edward Lucas, del Centre per a l’Estudi de la Política Europea. L’organització ha sigut descrita de manera habitual com una mena de caixa B del Ministeri d’Afers Estrangers rus, o fins i tot com una extensió dels serveis secrets russos.

Franchetti, l’agitador

La investigació esmenta com a exemple el cas d’Aleksandr Franchetti, un agitador que va formar un grup paramilitar que va col·laborar en l’annexió de Crimea el 2014. Diversos anys més tard, concretament el 2021, va ser arrestat a l’aeroport de Praga a causa d’una ordre de recerca emesa per la justícia d’Ucraïna. Tot i que la seva extradició al país eslau va ser denegada, el capitost va ser imputat posteriorment per la fiscalia txeca sota els càrrecs de preparar actes de sabotatge i espionatge a les Forces Armades d’Ucraïna. Doncs bé, Pravfond va concedir a la defensa de Franchetti una suma de 3,4 milions de rubles, equivalent a uns 33.000 euros, per poder sufragar la seva defensa. L’encausat va ser absolt el 2022, i mentre esperava que es resolgués l’apel·lació, va fugir a Rússia. Finalment, ha sigut condemnat a penes de presó in absentia.

El finançament de mitjans de propaganda i fòrums de diàleg que ofereixin una imatge positiva de Rússia en països europeus és una altra de les tasques que assumeix l’organització. En concret, a Grècia els investigadors van trobar contractes amb el denominat Dialogos Club, una associació grecorussa que té com a objectiu "oferir una imatge positiva de Rússia a Grècia i de Grècia a Rússia". El 2020, el centre va organitzar un seminari sobre "l’objectivitat en el periodisme en el context de la guerra híbrida" contra Rússia, i va publicar un llibre amb els seus resultats finançat també per Pravfond.

Notícies relacionades

L’ucraïnès assassinat era soci a Rússia d’un alt diplomàtic de Lavrov

Trump prohibeix a Harvard matricular estrangers

A Letònia, els documents investigats també revelen que l’organització va finançar amb generositat a IMHOClub, una pàgina web que difon articles tant en rus com en letó amb un biaix marcadament pro Kremlin. Des de 2018 l’entitat ha rebut un total de 150.000 euros, fet que va motivar l’arrest dels seus dos operadors, Iuri Alekseev i Piotr Pogorodny, acusats de publicar desinformació amb el suport de fons estatals russos.

Les sancions decretades pel Consell Europeu el juny de 2023 no han aconseguit aturar les transferències de diners als destinataris. Els investigadors han aconseguit identificar pagaments de Pravfond com a mínim a 11 països de la UE mitjançant una sèrie de tàctiques com "transferències bancàries fetes a través de comptes a nom de terceres persones, com l’encreuament de frontera amb diners líquids." Sense anar més lluny, l’octubre passat una dona de 65 anys d’Estònia, Tatjana Solkova, va ser detinguda a la frontera entre aquest país bàltic i Rússia: havia rebut diversos pagaments de Pravfond que pujaven a un total de 50.000 euros. En un dels correus electrònics obtinguts pel consorci periodístic es pot llegir l’advertiment enviat per la mateixa organització sobre els "possibles riscos" en què incorreria si continuava amb la feina, a la qual cosa ella va respondre sense emocions.