Europa replanteja el seu pla per a un Sahel amb rècords de violència

Les conseqüències per a Espanya i per a Europa es mesuren en desenes de milers de migrants que es juguen la vida al mar intentant arribar a les Canàries o en tràfic de drogues. El Sahel és un formiguer polític, diplomàtic i de seguretat a què ningú ha sabut donar una solució adequada. En aquest context històric, l’inesperat xoc diplomàtic obert pels règims colpistes del Níger, Burkina Faso i Mali contra Algèria no anticipa res de bo.

Els països de la Confederació d’Estats del Sahel (el Níger, Burkina Faso i Mali) van retirar fa un mes els seus ambaixadors d’Alger a l’uníson. Protestaven per la demolició per part d’Algèria d’un dron malià que operava a la frontera comuna. Aquesta és la part més calenta, la de la regió de Kidal, al nord de Mali, que envolta la ciutat fronterera de Tin-Zaouatine. La zona està dominada pels tuareg, que volen formar una zona independent, i pels gihadistes de les filials d’Al-Qaida i d’Estat Islàmic. Contra tots ells entaula una dura batalla l’exèrcit regular malià, avalat per soldats russos de l’Africa Corps. Abans eren forces franceses, europees o de l’ONU les que donaven aquest servei. Però el Govern de Bamako les considerava ineficaces, les van fer fora, i van trucar als russos. No els ha anat millor, més aviat al contrari: la violència s’ha agreujat i no han avançat en el seu control de les zones en disputa.

Aquesta relativa decepció pretén ser aprofitada ara per Europa. Si els governs del Sahel s’adonen que Rússia no els està ajudant, és possible que els països europeus puguin tenir de nou un paper rellevant a la zona. No es tracta de tornar a llançar directament missions militars com es va fer fa temps, expliquen fonts diplomàtiques europees. Sí de dialogar amb les capitals d’aquests tres països, establir llaços i plans conjunts de desenvolupament. El pitjor que es podria fer, apunten, és mirar cap a una altra banda. Entre altres coses, perquè hi ha desenes de milers de persones que fugen de la regió i molts pretenen després arribar a les costes europees, en un moment en què la immigració s’ha convertit en un assumpte políticament explosiu.

La guerra dels més pobres

Els països involucrats en aquesta violència sense fi són, també, dels més pobres del món. El Níger, Mali i Burkina Faso es troben entre les deu pitjors posicions a l’Índex de Desenvolupament Humà. La capital del Níger, Niamey, és una successió de cases baixes i carrers sense asfaltar. Mali és un gegant en territori, però molt és desert. Entre els tres sumen gairebé a parts iguals 75 milions d’habitants, gairebé tots sota el llindar de la pobresa. I en els tres sempre sembla anar tot a pitjor.

L’exemple més recent és el del Níger. El 2023 va rebre un cop d’Estat que gairebé provoca una guerra regional. El president deposat encara continua retingut. La nova Junta militar tenia una relació bona amb la veïna Algèria, per exemple en qüestions com l’intercanvi de gas. Però es va torçar a finals de març, quan Algèria va fer caure el dron malià. Com que eren socis, el Níger i Burkina Faso van actuar a l’uníson i van retirar els seus ambaixadors a Alger el 7 d’abril, que al seu torn va cridar a consultes els seus a les capitals Bamako, Niamey i Ouagadougou. Mali diu que es va fer caure al seu territori, Algèria ho nega.

"És almenys la tercera vegada que els drons malians han entrat en l’espai aeri algerià. En almenys una d’aquestes ocasions, Algèria va intentar dissuadir l’entrada del dron; aquesta vegada l’ha fet caure", explica a aquest diari Wassim Nasr, investigador expert en gihadisme del Soufan Center i periodista de France 24. "Però les tensions venen d’enrere. La Junta militar de Mali denuncia que Algèria dona suport militar i polític als rebels. El Govern de Bamako utilitza l’enfrontament amb Algèria com a propaganda interna. Sempre busca bocs expiatoris, ara li ha tocat el torn a Algèria", afegeix Nasr.

Els problemes de Mali i Algèria venen de lluny. El 2006 es van firmar els Acords d’Alger per a la restauració de la pau entre el Govern de Mali i els tuareg. Però, després del cop, la Junta diu que Algèria protegeix els seus enemics. Que ajuda gihadistes del grup JNIM o als tuareg independentistes del Front d’Alliberament de l’Azawad.

Migrants tornats

Els efectes perniciosos per a la població local no s’han fet esperar. Algèria ha tornat diversos camions atapeïts d’immigrants malians i nigerins a l’anomenat punt zero, el lloc calent de la triple frontera entre el Níger, Mali i Algèria. El tancament de fronteres ha provocat també la falta de productes i l’alça dels preus tant a Mali com a Algèria.

No hi haurà guerra entre Mali i Algèria, pronostica una font que demana anonimat pels seus múltiples viatges a la zona, però es pot agreujar el xoc. S’agreujaran els problemes socials i el número de desplaçats en les comunitats transfrontereres, cosa que beneficiarà els grups criminals i de tràfic de persones, i els terroristes.

Rússia es manté en equilibri en els dos costats del conflicte, oferint suport a Algèria, i enviant soldats a Mali. Però la seva estratègia no està donant bons resultats. Es va veure a finals del mes de juliol passat. Es va produir una brutal batalla al nord de Mali que va acabar amb la pitjor derrota que han patit els mercenaris russos de l’Africa Corps. 84 van morir i desenes més van ser capturats pels rebels. També van perdre la vida 47 soldats malians, segons els tuareg.

El dossier del Sahel s’ha convertit en una cosa tòxica per a Europa, després d’un cúmul de fracassos o de victòries a mitges. El 2013, els rebels del nord estaven a punt de prendre la capital de Mali, Bamako. El Govern va demanar ajuda a França, que va llançar amb èxit l’operació Serval. Al cap d’unes setmanes, els grups islamistes radicals es van retirar. Aquesta va donar pas a una altra de manteniment de la pau sota mandat de l’ONU, la Minusma (Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali). Més tard, França va decidir anar més enllà de Mali en la lluita contra el gihadisme en el Sahel, amb l’operació Barkhane. Desenes de soldats francesos i centenars de cascos blaus internacionals van deixar les seves vides a les sorres del desert del Sahel.

Notícies relacionades

Lleó XIV demana a J. D. Vance respecte al dret humanitari

La UE debat la reclamació d’Espanya de revisar el pacte amb Israel

Però, després d’una sèrie de cops militars, els generals van decidir l’expulsió de la Minusma i el final de la col·laboració amb els països europeus. Preferien els soldats de fortuna russos de la Wagner, més cruels, més durs. Sang a canvi de minerals.

Ara, ¿què cal fer? ¿Boicotejar als règims militars? ¿Lidiar amb ells? "No podem enviar soldats a treballar amb les juntes militars. Però podem treballar en una definició més àmplia de seguretat: Estat de dret, expansió de la capacitat policial, que els jutges puguin estar presents a les ciutats més remotes i els llogarrets més petits", diu en una entrevista en exclusiva amb EL PERIÓDICO Joao Cravinho, representant de la UE per al Sahel [veure pàgina ]. "Quan no hi ha llei ni ordre, els gihadistes imposen el seu. Algunes coses que Rússia ofereix no interessen tant i algunes coses que Europa pot oferir sí", afegeix. Cravinho, que s’ha reunit amb els governs dels cinc països del Sahel occidental –Mali, el Níger i Burkina Faso, a més de Mauritània i el Txad– assegura que la nova estratègia europea estarà preparada al juny o el juliol.