Els conflictes armats esperonen la migració cap a les Canàries

Les morts vinculades a grups gihadistes i a organitzacions paramilitars a l’Àfrica es mantenen en xifres rècord. La regió del Sahel, ubicada a tot just 850 quilòmetres de les Canàries, es confirma com l’escenari més letal del continent per quart any consecutiu, ja que concentra el 55% de les morts relacionades amb la violència. Així, s’estima que l’any passat van morir 10.400 persones a Mali, el Níger, Burkina Faso i el Txad, segons l’últim informe de l’African Center for Strategic Studies (ACSS), un think-tank vinculat al Departament de Defensa dels Estats Units. Els conflictes i els règims repressius van empènyer més de 45 milions d’africans a abandonar les seves llars, una xifra que suposa un 14% més que el 2023 i que no ha deixat de créixer des de fa 13 anys. La població desplaçada per la força a l’Àfrica s’ha duplicat des del 2018 i, tot i que tres de cada quatre persones es queda al continent, per a molts la destinació final és Europa.

A Mali, el país més inestable de la regió, el nombre de persones que es veuen obligades a migrar continua augmentant a mesura que es deteriora la situació de seguretat, ja que els grups islamistes controlen prop del 50% del territori. No obstant, el 2024 van morir gairebé tres vegades més civils a causa de la violència de les forces de seguretat sahelianes i russes que per grups islamistes. L’ACSS avisa que tant les xifres de desplaçats com les de morts estan "subestimades", ja que la junta militar maliana ha bloquejat l’accés a la informació al país, i fins i tot ha arribat a exigir que es retiri la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (Minusma).

Conflictes locals

Beatriz Mesa, periodista especialitzada en els grups armats que actuen al Sahel i professora del Collège des Sciences Sociales de la Universitat Internacional de Rabat, assegura que el grup Wagner –ara reinventat com a Afrika Korps– ha assassinat nombrosos civils i ha comès grans violacions de drets humans a Liptako-Gourma, la regió que uneix les fronteres de Mali, Burkina Faso i el Níger. "El Sahel és una zona exposada a uns nivells molt alts de violència, però de diferent calat. No només hi ha grups armats, gihadisme i molta criminalitat, sinó que també hi ha conflictes locals relacionats amb la protecció de l’activitat econòmica, que ha fragilitzat comunitats vinculades a la ramaderia o l’agricultura", detalla Mesa.

El 2024, més de 653.000 malians van abandonar les seves cases fugint de la guerra que viu el país des de fa 12 anys i de la violència gihadista, cosa que suposa un 9% més que l’any anterior. Segons l’ACSS, prop de 120.000 malians es van desplaçar cap al Níger i d’altres tants van anar cap a Mauritània, on a la frontera amb Mali hi ha el camp de refugiats de M’bera, en el qual s’aglomeren 150.000 persones.

Les autoritats mauritanes han advertit reiteradament sobre la crisi migratòria interna que afronta el país, a les costes del qual s’han instal·lat milers de malians –i en els últims mesos també migrants d’origen asiàtic– a l’espera d’una oportunitat per pujar a un cayuco amb rumb a Europa, a través de les Canàries. En els últims 15 anys, segons dades de Frontex, han arribat a l’arxipèlag de manera irregular 23.429 persones d’origen malià i el 71,5% d’elles (16.773) hi van arribar el 2024. Entre els més de 5.800 nens i adolescents que estan sota la tutela del Govern canari n’hi ha més d’un miler que han sortit de Mali sense el suport de cap familiar adult.

Notícies relacionades

La solució final s’obre pas

Junts garanteix que el Congrés pugui embargar armament a Israel

Al Sahel, la violència contra civils relacionats amb les juntes militars i les forces russes aliades és cada vegada més freqüent. El 2024 s’hi van registrar 356 incidents d’aquest tipus, que es van saldar amb 2.109 víctimes mortals, un 36% més que el 2023. A més, el nivell de violència dels grups islamistes s’ha duplicat des que va començar l’epidèmia de cops d’Estat a la regió el 2020, quan una junta militar va aconseguir el poder a Mali. Malgrat que els assalts als governs elegits democràticament es van motivar, en part, per la preocupació davant la incapacitat per afrontar la creixent inseguretat, els homes forts que van aconseguir el poder a Mali, el Níger i Burkina Faso tampoc han sigut capaços de controlar les accions dels grups insurgents islamistes, l’operativitat dels quals segueix a l’alça. Organitzacions islamistes com Jama’at Nasr al-Islam wal Muslimin o Estat Islàmic fa gairebé una dècada que competeixen pel control territorial a la regió.

Aquest trident africà ha traçat un nou pla per intentar controlar la violència gihadista. El 29 de gener, els tres països van formalitzar la seva sortida de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) i ara aposten per l’Aliança d’Estats del Sahel (AES). "És una nova versió del G5 Sahel, que va impulsar França per transferir la seguretat als països del Sahel, però va fracassar perquè no era operatiu i en determinats conflictes guanyaven els grups armats i, fins i tot, robaven armament. L’AES és un nou intent, però amb un altre actor internacional darrere, Rússia", explica Mesa. Moscou, afegeix, més enllà d’enviar forces paramilitars a l’Àfrica, ha desplegat el seu soft power. "Fa servir les campanyes de desinformació per guanyar legitimitat popular com a actor estatal i a favor dels seus cossos paramilitars".