Israel vol militaritzar el repartiment de l’ajuda a Gaza després d’imposar la fam

La vida a Gaza s’apaga dia a dia sense que la comunitat internacional mogui un dit per impedir-ho. Més de dos mesos després que Israel tanqués completament les fronteres de l’enclavament, assecant del tot l’entrada d’aliments, medecines, aigua potable i combustible per als serveis essencials, s’esgoten els recursos per mantenir amb vida la seva població. Bombardejada diàriament, amb el sistema sanitari metòdicament destruït i subjecta també a constants ordres d’"evacuació" forçosa dels militars israelians.

Tant el Programa de Mundial d’Aliments de l’ONU com la World Central Kitchen van anunciar fa uns dies que han esgotat les seves reserves per continuar alimentant els més de dos milions de palestins de la Franja. La majoria de cuines comunitàries han tancat. També les fleques. Els magatzems estan buits. Quasi tot el camp ha sigut destruït. I els pescadors són atacats quan intenten pescar. El que queda es ven a preus estratosfèrics. Nens, avis i malalts estan morint literalment de fam. El Govern de Hamàs a Gaza ha advertit que 65.000 nens poden morir per desnutrició, mentre l’Unicef assenyalava que "s’enfronten a un risc creixent d’inanició, malaltia i mort". Un càstig col·lectiu cridat a prolongar-se amb els plans que tenen Israel i els EUA per canviar el sistema de distribució de l’ajuda humanitària i guanyar una mica de temps.

El pla per reprendre en algun moment el flux humanitari contempla l’ús de mercenaris nord-americans destinats a protegir la distribució de l’ajuda, i de les oenagés i agències de l’ONU per entregar-la, segons va avançar The Washington Post. En paral·lel, se sustenta en una fundació opaca, registrada a Suïssa al gener, per finançar les operacions. "Canvien constantment el pla. És lleugerament diferent cada vegada que parlem amb ells. No està gravat en pedra", assegura un alt funcionari de l’ONU a EL PERIÓDICO. La justificació israeliana per a aquest nou mecanisme és impedir que Hamàs pugui apropiar-se de l’ajuda o finançar-se amb la seva revenda. Un extrem que les organitzacions presents a la Franja neguen que s’estigui produint, almenys de manera significativa.

Amb el nou sistema entrarien a la Franja 60 camions al dia a través del pas duaner de Kerem Shalom, l’únic que segueix operatiu amb Gaza. Aquesta xifra és només una desena part dels 600 camions diaris que van entrar durant els dos mesos de treva o els 500 d’abans de la guerra, malgrat que l’Exèrcit israelià reconeix que els gazians "estan a punt de la inanició", segons The Times of Israel.

Seguretat privada

Notícies relacionades

Trump redobla el seu atac a la independència de la Fed i acomiada la governadora de la Reserva Federal Lisa Cook

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

La intenció israeliana és concentrar la distribució de l’ajuda en tan sols sis punts de la Franja. Tots al sud, a la mateixa "zona humanitària", al costat de la frontera egípcia i assetjada amb filferro espinós, on es vol tancar tota la població per mirar de "destruir Hamàs en la resta de l’enclavament", segons va publicar la premsa israeliana. La seguretat dels punts de distribució es deixaria a càrrec de Safe Reach Solutions i d’UG Solutions, dues empreses de seguretat privada nord-americanes, d’acord amb el Post. Totes dues ja van ser utilitzades per Israel durant la treva per inspeccionar vehicles. Per identificar els palestins que s’acostin a recollir el menjar s’utilitzarà tecnologia de reconeixement facial.

Els militars israelians no participarien directament en la distribució de l’ajuda. El Govern de Benjamin Netanyahu vol que siguin les agències de l’ONU i les oenagés presents a Gaza les que s’encarreguin d’entregar els paquets als palestins. Concretament, caixes de 18 quilos "amb menjar i productes d’higiene" cada dues setmanes. Washington ha presentat el pla israelià als membres del Consell de Seguretat de l’ONU. "Ens han demanat que cessem les nostres operacions regulars i que comencem a treballar per a ells com a contractistes distribuint l’ajuda", assegura de manera anònima el funcionari de l’ONU. "La resposta ha sigut un no taxatiu. No és negociable", afegeix.