El pla de Lleó XIV conté el repte implícit d’impulsar l’Església dels EUA

L’assumpte no és fútil perquè, actualment, l’església nord-americana passa un moment de certa fragilitat. Els catòlics continuen sent un dels grups religiosos més nombrosos i representen al voltant del 20% de la població (60 milions). Però aquesta xifra ha baixat en els últims dos papats (Benet XVI i, després, Francesc); tant que, el 2007, un 24% s’identificaven com a catòlics, segons dades de Pew Research Center. Una altra dada significativa és que, des d’aquell mateix any, el percentatge de catòlics "blancs" ha caigut gairebé 10 punts, el dels hispànics n’ha augmentat set i més de quatre de cada 10 són immigrants (29%) o fills d’immigrants (14%). Amb això, els catòlics nord-americans són avui la comunitat catòlica més gran del món després del Brasil, Mèxic i les Filipines.

Votants republicans

Un altre element important és que el 53% dels catòlics als EUA estan registrats com a votants del Partit Republicà i només el 43% com a afiliats del Partit Demòcrata. Unes fluctuacions que s’han accentuat amb les reformes progressistes del difunt papa argentí.

Això explica el perquè també de la histèria dels sectors MAGA per l’elecció de Lleó XVI, amb Steve Bannon, l’exestrateg de Trump, com a cap visible de les crítiques cap a la persona del nou Papa. Però també explica l’excitació per part dels progressistes nord-americans que esperen que amb aquesta elecció es pugui frenar aquest degoteig de fidels i fins i tot donar un nou impuls a aquesta església, una de les més riques en el món (segons dades oficials del Vaticà, hi va haver, només el 2023, donacions al Vaticà per 13,6 milions d’euros).

Reunió amb els cardenals

Notícies relacionades

Lleó XIV alerta d’una «tercera guerra mundial per parts» i demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna

La mà del papa Francesc

En una trobada a porta tancada amb tots els cardenals, Lleó XIV va deixar clar ahir el seu programa de papat, en línia amb el seu predecessor Francesc, al qual va qualificar d’un papa amb "el seu estil de total dedicació al servei i de sòbria essencialitat de vida". Va destacar que, en les reunions preconclave va ser ell qui va recordar i va actualitzar magistralment el contingut del Concili Vaticà II (1962-1965) a través de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, del 2013, de la qual va comentar punts centrals. "La tornada al primat de Crist a l’anunci; la conversió missionera de tota la comunitat cristiana; el creixement en la col·legialitat i en sinodalitat; l’atenció al sensus fidei, especialment en les seves formes més pròpies i inclusives, com la pietat popular; la cura amorosa dels febles i descartats; el diàleg valent i confiat amb el món contemporani en els seus diferents components i realitats", va relatar.

"Precisament, al sentir-me cridat a prosseguir aquest camí, vaig pensar prendre el nom de Lleó XIV", va afegir. "Hi ha diverses raons, però la principal és perquè el papa Lleó XIII, amb la històrica encíclica Rerum novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial i avui l’Església ofereix a tots el seu patrimoni de doctrina social per respondre a una altra revolució industrial i als desenvolupaments de la intel·ligència artificial, que comporten nous desafiaments en la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball", va explicar sobre l’elecció del seu nom pontifici. L’objectiu és "la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball". En aquest sentit, va mostrar el seu fort alineament amb Francesc. Problema: Trump i Francesc es van entendre malament ja des del primer mandat del primer.