La contracció de l’economia dels EUA redueix el capital polític de Trump

El mateix president, amb les seves grandiloqüències i exageracions, utilitzava part dels seus 90 minuts per fer un retrat idíl·lic d’una economia pròspera. Hores després, ahir, les dades del PIB recordaven que no és or tot el que ell diu que resplendeix, feien tornar a la realitat i obligaven a reduir l’eufòria.

En el primer trimestre de l’any l’economia nord-americana es va contraure en un 0,3% interanual. Aquesta dada negativa, la primera contracció en tres anys, i un xoc especialment impactant després que el 2024 es tanqués amb un creixement trimestral del 2,4%, s’explica per la reacció a les polítiques que el republicà ha posat en marxa amb agressivitat en l’arrencada del seu segon mandat, especialment per la guerra comercial.

Enfrontament ferotge

Aquesta estratègia aranzelària marcada per un enfrontament ferotge amb la Xina, però també amb socis com Mèxic i el Canadà i amb un gravamen global del 10% a les importacions mentre mira de negociar sota amenaces acords individuals amb països, ha portat a empreses nord-americanes a disparar de forma dramàtica les seves compres d’importacions per mirar d’avançar-se als costos elevats pels aranzels de Trump. Alhora s’ha produït un descens en la despesa del Govern i un fre en la despesa dels consumidors, la confiança dels quals cau ostensiblement. I el còctel ha frenat, en sec, el creixement.

Trump mira de restar transcendència a dades que un dia més, i com tantes altres vegades en aquestes primeres 15 setmanes de mandat marcades per la incertesa, van provocar caigudes en les borses.

Ho va fer en primer lloc al matí amb un missatge a Truth Social, on va escriure: "Aquest és el mercat de Biden". "Els aranzels aviat entraran en vigor, les companyies estan començant a instal·lar-se als EUA amb xifres rècord, el nostre país viurà un boom, però hem de desfer-nos del llast de Biden. Això ens portarà un temps, no té res a veure amb els aranzels, només que ens va deixar amb uns mals números, però quan comenci el boom serà com no n’hi hagut cap altre", va escriure a la seva xarxa social, abans d’acabar, en majúscules, urgint als ciutadans: ¡SIGUIN PACIENTS!".

Després, en declaracions a la premsa a la sortida d’una reunió de gabinet, el president va insistir que va rebre com a "herència un desastre, una mala situació" del demòcrata, a qui continua atacant amb ferocitat, com va demostrar també en el míting de dimarts a Warren. I en aquesta intervenció va tornar a donar dades falses sobre els preus i la inflació en la seva arrencada de mandat i va tornar també a atacar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal, sense voler citar-lo pel seu nom però dient que "realment no està fent una bona feina" i assegurant: "Sé molt més de tipus d’interès que ell".

Hi ha moments en què Trump baixa la guàrdia, si més no uns segons, com ahir davant la premsa quan va reconèixer que la seva estratègia d’aranzels i l’agreujat enfrontament comercial amb la Xina pot tenir un impacte en les cadenes de subministrament i en els preus que paguen els consumidors nord-americans. "Bé, potser les nenes hauran de tenir dues nines en comptes de 30, i potser les dues nines costaran un parell de dòlars més del que costarien normalment", va dir.

Un cop de fons

És veritat que sota la capa superficial negativa de les dades conegudes ahir hi ha alguns corrents positius de creixement. Tot i així, és difícil trobar economistes que pensin que aquest fons aguantarà tenint en compte la política comercial de Trump. Kathy Bostjancic, economista en cap de la companyia d’assegurances Nationwide citada per The New York Times, avisava que un cop els aranzels entrin en vigor hi haurà "una economia més lenta i el mercat laboral s’alentirà. Les contractacions ja s’han estancat i esperem que la taxa d’atur comenci a pujar".

Notícies relacionades

Els socialdemòcrates alemanys donen via lliure a la coalició de Merz

Blanquejar Hitler 80 anys després

Chris Rupkey, economista en cap de Fwdbonds, escrivia per la seva banda als seus clients: "El creixement simplement s’ha esvaït" i tot i que reconeixia que "potser alguna cosa de la negativitat de les últimes dades es deu a una pressa per aconseguir importacions", també deia: "No hi ha manera que els assessors polítics endolceixin això".

Alguns sí que ho han intentat. Pete Navarro, un dels principals ideòlegs i aliats del president en l’estratègia comercial, ha mirat de minimitzar el cop. De fet, Navarro va arribar a dir que les dades "haurien de ser bones notícies per als EUA". No ho són, de moment, i sens dubte no ho són per a Trump. I, com ja mostren les enquestes, cada vegada més ciutadans estan descontents i preocupats amb la seva gestió econòmica.