L’SPD demana el suport a un ambigu pacte de govern amb la CDU

¿Com convèncer una jove arribada a Alemanya com a refugiada que doni el seu vot a un pacte de coalició que accelerarà les expulsions? O un antibel·licista que doni el vistiplau a la despesa il·limitada en defensa. O un militant de base que assumeixi la "normalització" de la ultradreta. Dilemes com aquests planen sobre la consulta oberta ahir entre els gairebé 360.000 militants del Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller sortint, Olaf Scholz. En depèn la ratificació del pacte per a una coalició liderada pel dretà Friedrich Merz.

"Si no tira endavant, anirem a noves eleccions", argumenta la copresidenta de l’SPD, Saskia Esken, el lloc de la qual es veu a la corda fluixa per representar l’ala més esquerrana del partit. "Hem d’actuar amb responsabilitat cap al país", apunta l’altre copresident, Lars Klingbeil, que suposadament serà el vicecanceller i titular de Finances en aquesta coalició.

L’arrencada de la consulta, que es prolongarà fins al dia 29, va estar precedida per una conferència híbrida, presencial i virtual, amb la presència d’Esken, Klingbeil, el ministre de Defensa, Boris Pistorius, i altres rostres de pes en l’SPD. Scholz, que continua com a canceller en funcions, es manté al marge del debat. Després de l’elecció del seu successor passarà a ser diputat ras pel seu districte de Potsdam.

El to de la cúpula és de súplica. Les postures dels militants presents a la sala, expressades des de seus de districte o a través del xat, no eren tranquil·litzadores. Hibba Kauser, una jove d’origen pakistanès crescuda en un alberg per a refugiats, veu impossible donar el seu vot a un acord que, diu, "atenta" contra els seus "principis". Coincideix amb el rebuig efusiu del pacte dels Jusos, les Joventuts de l’SPD. A punt va estar de ser tornada al seu país, amb tres anys, si no ho hagués evitat un advocat materialment en l’últim minut. Afirma que el pacte sembla "inspirat" en Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força nacional des de les eleccions del 23 de febrer passat. No només perquè posa l’accent en l’acceleració de les deportacions, sinó perquè allargarà els terminis per adquirir la nacionalitat alemanya. Per no parlar, recorda, de l’anhel de Merz de fer revocable l’adquisició de la doble nacionalitat. Una cosa que fins ara només es contempla per a casos extrems com el terrorisme.

Les intervencions reflectien els dubtes sobre el rearmament, el màxim impulsor del qual va ser en la legislatura passada Pistorius, el ministre més popular de Scholz. El suport a Ucraïna no es rebat. Però desperta recels la carta blanca que es dona a la despesa en defensa. O l’objectiu de reimplantar un servei militar teòricament voluntari, sense que quedi clar com es motivarà els joves a apuntar-s’hi, quan el perill a una guerra ha deixat de ser una cosa abstracta. Tot pacte de coalició és un document "d’intencions", explica Klingbeil. "No s’assumiran despeses impossibles", insisteix, des de la seva posició de possible titular de Finances.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Normalitzar la ultradreta

Però les ambigüitats no emanen únicament del pacte. El mateix Merz s’ha dedicat en els últims dies a relativitzar molts apartats. No és clar quan augmentarà a 15 euros per hora el salari mínim interprofessional, la gran promesa de l’SPD. Tampoc en què quedarà la "normalització" de l’AfD. Merz ha insistit que amb ell es mantindrà el cordó sanitari entorn d’aquest partit. Però un membre de la cúpula de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), Jens Spahn, predica que s’ha de donar a la ultradreta el mateix tracte que a la resta de l’oposició.