El Regne Unit i els EUA reforcen la relació amb inversions milionàries

Starmer i Trump aparquen les diferències i conclouen la històrica segona visita d’estat del president nord-americà a la Gran Bretanya en un ambient d’afalacs i d’escassos retrets

El Regne Unit i els EUA reforcen la relació amb inversions milionàries
3
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

El Govern britànic va vendre com un èxit la visita d’Estat de dos dies del president nord-americà, Donald Trump, al Regne Unit. L’acord signat en sectors com l’energia nuclear i el desenvolupament tecnològic deixa inversions de prop de 250.000 milions de lliures esterlines a tots dos països (més de 290.000 milions d’euros) i donen un respir al primer ministre, Keir Starmer, que va fixar com la seva principal prioritat el creixement econòmic i la creació d’ocupació. Malgrat les seves diferències en assumptes com el reconeixement de l’Estat palestí, les polítiques migratòries, el debat sobre la llibertat d’expressió i la lluita contra el canvi climàtic, tots dos líders van sortir satisfets de la seva trobada d’ahir a la residència de camp de Chequers, a Aylesbury, a uns 60 quilòmetres de Londres.

En un ambient de cordialitat i d’afalacs mutus, tant Trump com Starmer van optar per destacar els aspectes en què estan d’acord i van passar de puntetes sobre altres assumptes, com ara la intenció del Regne Unit de reconèixer l’Estat palestí els dies vinents. "Estic en desacord amb el primer ministre en aquest sentit, tot i que és un dels nostres pocs desacords", es va limitar a dir el republicà, que tampoc va voler enfangar-se sobre la suposada falta de llibertat d’expressió al Regne Unit, fet que el líder populista Nigel Farage predica als quatre vents des de fa mesos.

Pacte de no-agressió

Trump sí que va presumir d’haver frenat la immigració irregular als Estats Units i va recomanar a Starmer "avisar l’Exèrcit" per resoldre aquesta situació al Regne Unit. "[La immigració] destrueix els països des de dins i, de fet, expulsem molta de la gent que ha vingut al nostre país", va assegurar el president. La creixent indignació popular per l’arribada d’immigrants a través del canal de la Mànega posa el premier britànic contra les cordes, tot i que les incisives preguntes dels periodistes congregats a Chequers no van aconseguir que Trump aprofundís gaire en aquest assumpte.

Starmer va voler posar el focus en la part econòmica i deixar de banda altres assumptes difícils, com ara els vincles de Trump amb el pederasta Jeffrey Epstein i la recent destitució de l’ambaixador britànic a Washington, Peter Mandelson, pel mateix motiu.

Firma tecnològica

Les dues parts van firmar un Acord de Prosperitat Tecnològica (Tech Prosperity Deal), que aplana el camí per a una cooperació més gran en intel·ligència artificial (IA), en computació quàntica i en la implementació de l’energia nuclear a tots dos països. Els enormes desemborsaments anunciats per l’empresa d’inversió privada Blackstone (més de 100.000 milions d’euros), a més d’inversions d’empreses tecnològiques com ara Microsoft, Google o OpenAI permetran consolidar encara més la "relació especial" entre Londres i Washington, segons els dos mandataris.

Notícies relacionades

"Els vincles entre els nostres països no tenen preu i són una bonica herència. Avui, aquests llaços són més estrets que mai i hem fet algunes coses que són molt beneficioses per a tots dos països des del punt de vista financer", va assegurar Trump durant la firma del nou acord tecnològic. Una circumstància que també va destacar un Starmer ansiós per aconseguir el creixement econòmic, especialment a les zones més deprimides del país, les quals s’estan convertint en un calador de vots per al partit de Farage, Reform UK. "Aquesta aliança és avui un senyal de la nostra determinació de guanyar aquesta cursa plegats i de garantir que porti beneficis reals en llocs de treball, en creixement i en la reducció de les factures", va assegurar.

La intervenció conjunta davant els mitjans de comunicació va posar fi a una visita d’estat de dos dies que va comptar amb una rebuda sense precedents de la família reial britànica i que tenia com a principal objectiu evitar treure a la llum les diferències ideològiques entre Starmer i Trump. Els afalacs mutus i les bones paraules van ser una mostra que l’objectiu s’havia complert, com a mínim sobre el paper. Només falta saber si aquesta aliança reforçada entre tots dos països també es manté a la pràctica.