El Brasil, Mèxic i Colòmbia exigeixen de nou a Veneçuela les actes electorals

El Brasil, Mèxic i Colòmbia, els tres països que intenten trobar una solució política al conflicte intern veneçolà, van insistir que és «fonamental» que el Consell Nacional Electoral (CNE) presenti «els resultats de les eleccions presidencials del 28 de juliol» que li van donar la victòria a Nicolás Maduro. Les actes s’han de fer púbiques i desglossades «per taula de votació». Aquest requeriment és compartit per les forces opositores que van impulsar la candidatura d’Edmundo González Urrutia, que consideren guanyador de la contesa. També és una reclamació de la UE i els EUA.

Els tres països que pertanyen a l’arc progressista llatinoamericà van fer una crítica subtil a la decisió del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), una mena d’apèndix del Govern, d’intervenir «entorn del procés electoral». Van recordar al respecte que «el CNE és l’òrgan al qual correspon, per mandat legal, la divulgació transparent dels resultats electorals». Amb aquesta postura les diferències entre els presidents Luiz Inácio Lula da Silva, Andrés Manuel López Obrador i Gustavo Petro i el palau de Miraflores es fan més ostensibles. Més d’una vegada el madurisme va parlar de l’«esquerra covarda» al no trobar el suport de Governs amb els quals tenia una bona relació.

El document fa una crida als «actors polítics i socials» de Veneçuela perquè exerceixin la «màxima cautela i moderació» tant en l’espai públic com a través de les seves paraules. Aquesta petició ve acompanyada de la necessitat de garantir el «respecte als drets humans» dels que es manifesten.

«Converses a alt nivell»

Els ministeris d’Exteriors del Brasil, Mèxic i Colòmbia van assegurar que «continuaran amb converses a alt nivell» entre les parts enfrontades. Van reiterar alhora la voluntat de recolzar «els esforços de diàleg i recerca d’enteses». La intervenció tripartida provoca reacomodaments regionals i altres tensions. El Brasil s’ha encarregat dels interessos diplomàtics de l’Argentina, després de l’expulsió del personal de la seva ambaixada. Al seu torn, el Govern de Lula va trencar relacions amb Nicaragua.

Per la seva banda, la líder opositora María Corina Machado va demanar a López Obrador que Mèxic mantingui una línia de comunicació amb el palau de Miraflores per tal d’acceptar finalment els resultats dels comicis. «Mèxic té una responsabilitat molt gran per complir i és la de fer entendre a Maduro que va perdre les eleccions i, en conseqüència, ha d’acceptar la derrota i respectar la voluntat de milions de veneçolans». L’important, segons Machado, és que l’home que governa Veneçuela des del 2013 «entengui» que «la seva millor opció és una transició negociada».

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

El madurisme va tornar a mobilitzar dijous passat les seves bases, indiferents als pronunciaments dels seus veïns i la comunitat internacional que no avala la reelecció. En aquest context, la cap de missió d’observació del Centre Carter en els recents comicis, Jennie Lincoln, va considerar que no hi ha evidència que el sistema informàtic del CNE hagi sigut atacat, com sosté el Govern per justificar la falta d’informació de l’organisme electoral.

En una entrevista a AFP, Lincoln va dir que el Centre Carter va analitzar «els números disponibles» de les eleccions «junt amb altres organitzacions i universitats» i, en virtut d’aquesta revisió, poden confirmar el triomf de González Urrutia.