Els perills d’informar a Rússia

L’inici de la guerra amb Ucraïna va tenir moltes conseqüències a escala interna a Rússia. Una d’aquestes va ser que el Govern va pressionar encara més els periodistes crítics, cosa que va provocar un important èxode de professionals de la informació. Amb la major part dels mitjans independents treballant des de l’exili, des de països com Geòrgia, Armènia, Estònia i Lituània, entre d’altres, els que s’hi van quedar han topat un dia sí l’altre també amb dificultats, multes i detencions. Fins i tot els corresponsals estrangers, en menor mesura que els locals, han vist com la policia els buscarà als seus domicilis particulars si acudeixen a manifestacions de mares de soldats, els adverteix i en ocasions més extremes fins i tot els expulsa del país o els deté.

L’últim any ha sigut un calvari per als que van decidir quedar-s’hi. Quan van detenir periodistes que treballen per a mitjans estrangers com AP, Deutsche Welle, Reuters i Forbes, les autoritats russes van traspassar una línia vermella nova que envia un avís a navegants. La Katia, una periodista que treballa amb mitjans exiliats i estrangers –prefereix no aclarir públicament quins– explica que "la situació amb els periodistes aquí (a Rússia) està deteriorant-se constantment". "Quan veus el que els passa als teus companys de professió sempre imagines que et pot passar a tu", explica.

Tot i que per a molts la seva casa és el refugi on estar tranquil, per a la Katia no. "Em sento més segura fora de casa perquè, si et venen a buscar a casa, no pots escapar i això no et passa quan ets fora i tens més espai per maniobrar"

Corresponsals de diferents mitjans estrangers van certificar que a ells també els van anar a buscar als seus domicilis després de cobrir manifestacions de mares i dones de soldats al front ucraïnès. Aquest tema sembla, juntament amb tot el que implica el mateix Exèrcit, el més crític per al Kremlin.

Denúncies ciutadanes

Una cosa que complica encara més és que la pressió no només ve de les mateixes autoritats, sinó dels seus conciutadans, que "busquen espies, enemics del poble, i fan denúncies". La situació ha empitjorat respecte al 2022 o 2023. Ho exemplifica amb una anècdota que va viure al tren quan parlava en anglès amb un editor d’un mitjà estranger. "Tot i que parlava de forma calmada, un dels passatgers se’m va acostar i em va cridar ‘Speak Russian, motherfucker!’", narra la periodista.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

L’Alec, fotoperiodista que treballa per a mitjans com AP i The Moscow Times –qualificat d’agent estranger per les autoritats russes– també creu que la situació ha anat a pitjor. "Ara la policia se sent lliure de registrar-te el telèfon i la càmera quan et deté, fins i tot quan compleixes amb totes les lleis i portes l’acreditació i l’armilla de premsa", assevera. L’últim any l’han detingut en dues ocasions i fins i tot ha rebut una "advertència oficial" per cobrir manifestacions de l’oposició.

Un redactor d’un mitjà estranger que treballa a Rússia explica, sota anonimat, que han augmentat les precaucions per protegir els seus empleats locals. "Des de fa molt temps no firmem cap peça que es faci des de Moscou", explica. Afegeix que és una política que es fa per precaució, per assegurar que "no hi ha cap problema" per a aquests periodistes, que han de treballar sense cap ressò mediàtic per cobrir-se l’esquena.