El crit dels universitaris

No se sap en quin minut exacte va morir. Si va aconseguir endormiscar-se o si va patir fins a l’últim segon. Sí que sabem que viatjava en un cotxe amb els seus oncles i cosins. L’Exèrcit israelià havia ordenat l’evacuació del seu barri. Eren, doncs, una família obeint les ordres. Els van bombardejar. Això és una altra de les informacions que, des de fa uns mesos, hem constatat: l’Exèrcit israelià para trampes letals als ciutadans de Gaza.

La família, per tant, va ser atacada. Va quedar amb vida una jove i la seva cosina de sis anys. Advertits per un familiar, la Mitja Lluna Roja va aconseguir contactar amb la noia. Enmig de la conversa, el cotxe va ser cosit a trets. Ja només quedava amb vida la nena. La petita Hind pregava als serveis d’emergència que anessin a rescatar-la. Estava ferida, tenia por. A l’altre costat de la línia, la seva mare s’esforçava per donar-li consol. Durant hores, el Ministeri de Sanitat de l’Autoritat Nacional Palestina va negociar amb el Ministeri de Defensa israeliana. Va ser autoritzat el pas d’una ambulància. Just quan aquesta va localitzar el cotxe, també va ser atacada. Final.

Fins fa una setmana –quatre mesos després del succés– no s’han pogut recuperar els cadàvers. Durant aquest temps, milers de nens palestins han mort. Sobre el cos de Hind han impactat dècades d’abusos i violència, de pactes i desacords, de pors i traïcions. La geopolítica esclatant a les entranyes d’una nena.

¿Què li expliquem a la memòria de Hind que justifiqui la seva agonia? ¿Li parlem de l’Holocaust, de la mala consciència europea, del Pla de l’ONU per a la Partició de Palestina, de l’expulsió de palestins de les seves terres, de les diferents guerres, de l’avidesa dels colons israelians, de l’asfíxia dels habitants de Gaza i Cisjordània? ¿Li detallem les derives fanàtiques de Hamàs o de Netanyahu? ¿Apel·lem a altres assassinats per justificar el seu? Ja ho sabem, aquest guió reiterat per evitar denunciar Israel: "Recordem les jueves, mutilades i desballestades per Hamàs", va respondre Isabel Díaz Ayuso sobre les protestes universitàries pel genocidi a Gaza.

Notícies relacionades

Domagoj Margetic, periodista d’investigació: «Antics soldats em van dir que hi va haver caçadors espanyols als safaris humans de Sarajevo»

Veronika, la nena ucraïnesa ‘reeducada’ a Rússia

¿Quants milers de nens palestins han de morir per ser considerats víctimes de primer ordre? ¿A quants palestins corresponen aquests 1.200 israelians assassinats per Hamàs? Com si les llàgrimes vessades per unes víctimes impedissin plorar per unes altres. Ja n’hi ha prou d’utilitzar de manera obscena les víctimes israelianes de la massacre de Hamàs. La matança d’uns no justifica el genocidi d’altres. Netanyahu ha emprès una venjança superlativa únicament per apuntalar el seu poder.

Més de 30.000 palestins han mort. Més d’un milió pateixen una situació alimentària catastròfica, pròxima a la fam. El conflicte és complex, ho sabem. Però demanar que s’aturi una matança indiscriminada de civils no ho és tant. És el que exigeixen els universitaris. No estan elaborant un tractat sobre la resolució del conflicte, simplement es rebel·len contra la iniquitat. El preocupant és que el seu crit no sigui unànime.