Odi als sirians al Líban

N’hi ha desenes de milers, però avui dia no es troben per enlloc. Els negocis en què treballaven estan tancats. Les escombraries s’acumulen al voltant dels contenidors. Als carrers de Beirut s’hi veuen menys motos desgavellades. Els sirians al Líban semblen haver-se amagat. El gairebé milió i mig de ciutadans sirians que viu i sosté el país dels cedres no es deixa veure. Després de més d’una dècada refugiant-se al Líban –alguns com a refugiats, d’altres no–, una nova onada d’odi en contra seu els ha obligat a mantenir-se allunyats de la vista pública a fi de preservar el seu benestar. Aquells que, en les últimes setmanes, s’han creuat amb grups organitzats de libanesos han rebut pallisses, amenaces, insults i improperis.

Tot es va agreujar amb l’assassinat de l’oficial de les Forces Libaneses Pascal Sleiman el 7 d’abril. De camí a casa després del funeral d’un familiar, el cap de l’oficina del districte de Jbeil de les Forces Libaneses, a la costa nord del Líban, una zona predominantment cristiana, va ser detingut per quatre homes i assassinat quan suposadament intentaven robar-li l’automòbil. Després, el seu cos i el seu cotxe van ser traslladats a Síria, d’on són els atacants. Quan es va anunciar la seva mort, 24 hores després de la desaparició, el seu partit va qüestionar immediatament la versió oficial dels fets compartida per l’Exèrcit libanès.

Llavors, els seus seguidors el van seguir. Desenes d’homes a Jbeil, nom àrab de la ciutat de Biblos, en barris cristians de Beirut i en altres municipis del Mont Líban al voltant de la capital libanesa van sortir a la caça de sirians. "Les Forces Libaneses volen deixar que el seu poble carregui la ira contra alguna cosa i els sirians són un blanc fàcil a causa de la total falta de protecció que tenen de l’Estat libanès", afirma Wadih al-Asmar, president del Centre Libanès de Drets Humans. "Des del principi de la revolució a Síria, els ciutadans van fugir al Líban. El seu govern, però, no va idear cap estratègia per gestionar tot aquest flux de persones que depenia i continua depenent d’organitzacions internacionals o locals", explica aquest a diari.

Notícies relacionades

Els gasoductes de Geòrgia inquieten Occident

I ara, un cop més, Khàrkiv

Bocs expiatoris

Enmig d’una de les pitjors crisis econòmiques del món des de 1850, segons el Banc Mundial, els sirians al Líban s’han convertit en el boc expiatori per excel·lència. Gran part de la societat libanesa prefereix culpar-los de tots els seus mals –de la pobresa, del corralito als bancs, de la devaluació de la moneda en més d’un 90%, del deteriorament dels serveis públics, de l’èxode de la població–, abans que assenyalar els líders polítics instal·lats en la corrupció que ells mateixos han votat i han mantingut en el càrrec des del final de la Guerra Civil. "Els partits polítics al Líban utilitzen els sirians com una arma política, a la qual culpen de tot", denuncia Al-Asmar.