Drons de "preavís"

Comandaments militars espanyols creuen que la manera com el règim dels aiatol·làs ha respost a l’atac d’Israel reflecteix que no busca una escalada. L’argument que esgrimeixen és que Tel Aviv i els seus aliats van tenir temps de neutralitzar l’agressió, dissenyada per no causar danys excessius.

Drons de "preavís"

JUAN JOSÉ fERNÁNDEZ

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Malgrat l’alta tensió que viu l’escena diplomàtica internacional, alts caps militars espanyols consultats per EL PERIÓDICO creuen que l’Iran no està buscant una escalada de la guerra a l’Orient Mitjà i que aquesta possibilitat depèn ara més d’Israel.

Hi ha un detall important en el qual es fixa un analista, oficial superior en l’engranatge de decisió a la seu madrilenya del Ministeri de Defensa, i és la forma amb què l’Iran ha portat a terme el seu atac sobre Israel, avisant en tot moment i donant temps a Tel Aviv i els seus aliats a preparar-se i neutralitzar-lo. En aquest cas, la forma és un senyal eloqüent. "L’Iran no vol sang i, tot i que s’ha vist obligat a una resposta massiva, l’ha dissenyat per no causar baixes ni danys excessius", interpreta. Aquesta lectura també es va fer ahir dilluns en àmbits de la diplomàcia de Defensa. Segons l’opinió d’aquest expert, l’atac de dissabte "ha demostrat que l’Iran compta amb capacitats notables per atacar territori israelià, però l’ha portat a terme enviant primer els drons, més lents, com a preavís".

Diners en la baralla

Potser la preferència del règim dels aiatol·làs és la de continuar amb les escaramusses a través de proxies i no la guerra oberta amb Israel. I pot ser –sosté un oficial de l’Armada– que Israel "s’agafi el seu temps i la resposta no sigui purament militar; per exemple, atacant el que més preocupa l’Iran, la seva futura capacitat nuclear, potser mitjançant accions híbrides".

Aquest comandament aventura una perillosa ona expansiva econòmica si la successió d’atacs es converteix en guerra. "Tindria serioses conseqüències en un increment substancial de costos de l’energia i del comerç marítim", augura. I després vindrien les ones del tauler estratègic: "Països clau a la zona com Jordània poden desestabilitzar-se, i la situació a Síria i l’Iraq empitjoraria sens dubte", la qual cosa és "escenari ideal per a una influència més gran i activitat de Rússia, i potser de la Xina".

En aquest escenari, la guerra naval adquiriria una gran importància, "pel gran pes en el comerç marítim mundial" que té l’escenari. "Tant l’Iran com Israel i els seus aliats són coneixedors de la importància de dominar en l’ús dels espais marítims de la regió", argüeix. Per a l’oficial de Defensa, una guerra d’alta intensitat a la regió portaria a un segur tancament de l’estret d’Ormuz, "i si s’acaba de tancar el de Bab el-Mandeb, l’impacte econòmic seria dramàtic".

Un altre dels comandaments consultats, aquest de la Guàrdia Civil i expert en armament, apunta a una altra variable econòmica, aquesta vegada microeconòmica, si es manté una campanya d’atacs de l’Iran: "Cada dron i cada míssil iranià costen deu vegades menys que els mitjans utilitzats per Israel i els seus aliats per abatre’l. Això, en una sèrie sostinguda d’atacs, disminueix molt la asimetria de forces entre Israel i l’Iran".

Notícies relacionades

Un dels militars consultats secunda la teoria, que ha anat guanyant espai en mitjans internacionals el cap de setmana, que en una guerra oberta l’Iran buscaria un desgast econòmic d’Israel i un èxode de la seva població, primer dins del país fugint de zones selectivament amenaçades i després a l’exterior, per desestabilitzant el Govern de Benjamin Netanyahu.

Dues de les opinions recollides entre comandaments militars assenyalen dues variables inestables. Una consisteix que "Netanyahu és imprevisible", defineix l’analista. "No és un actor estable ni de bon tros, i és a Washington on més ho estan comprovant", afirma un altre cap d’estat major. L’altra és l’abast d’una represàlia militar d’Israel després de l’atac iranià del cap de setmana. El raid de 180 drons i un centenar de míssils –gairebé tots neutralitzats per la defensa israeliana, britànica i nord-americana– s’ha saldat només amb ferits, però "si Israel ataca l’Iran, la defensa aèria iraniana no té aquestes capacitats, i probablement l’atac israelià causarà danys i baixes. Això posaria Teheran en una situació molt difícil i l’obligaria a escalar", indica un coronel expert.