La Franja celebra un desolador final del Ramadà

Fonts egípcies suggereixen la possibilitat d’una treva durant l’Id al-Fitr

La Franja celebra un desolador final del Ramadà

ANDREA LÓPEZ-TOMÀS

2
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Milions de persones al voltant del món han passat gana de manera voluntària durant l’últim mes. Però ahir van deixar de fer-ho, ja que, amb el seu últim capvespre, va acabar el dejuni del mes sagrat del Ramadà. Al seu inici, aquest temps d’elevada espiritualitat, àmplia caritat i oracions en comunitat prometia més calma per a la població de Gaza. Trenta postes de sol després, els 2,2 milions de palestins de la Franja continuen malvivint en una fam imposada entre les ruïnes del que un dia van ser les seves cases. A les portes de l’Id al-Fitr, la festa del Final del Dejuni, la majoria dels gazatins continuen sense tenir un simple dàtil, l’aliment utilitzat per trencar el dejuni, que emportar-se a la boca.

Només alguns privilegiats han pogut passar els seus últims dies cuinant fornades extres de ma’amul. Encara menys seran els afortunats que les provin. Després de les tres jornades festives de l’Id al-Fitr, aquestes galetetes farcides de dàtils, pistatxos o nous, o qualsevol fruita que estigui disponible, es retiraran pacients fins al pròxim Ramadà. Mentre es dauren en un forn improvisat en una de les tendes de plàstic de Rafah, l’olor atrau els més petits. Les decoracions típiques d’aquesta festivitat no embelleixen els pocs edificis que encara queden drets a l’enclavament, però algun fanalet ha aconseguit colar-se entre els logos d’oenagés que decoren les dèbils parets dels seus refugis. La desolació, el dol i el cansament són els únics acompanyants dels gazatins en aquesta jornada típicament festiva.

Escassetat de menjar

Notícies relacionades

Lluny queden els banquets copiosos característics de la celebració de l’Id al-Fitr, i aquesta alegria generalitzada. A més, els recents atacs israelians, multiplicant els riscos per als treballadors humanitaris, han provocat l’aturada de les operacions d’algunes oenagés. "No hi ha prou menjar. Fa dos mesos que no rebo ni una caixa" d’ajuda, denuncia Fayez Abdelhadi en el camp de desplaçats de la ciutat central de Deir al-Balah a Reuters. "Ahir vam rebre una caixa que no serà suficient per a mi ni per als meus fills i les altres 18 persones que estan amb nosaltres. Si una persona rebés una caixa cada dia no seria suficient", afegeix, unint-se a un reclam generalitzat entre la població gazatina, on les morts per inanició ja es compten a desenes des de fa mesos.

Davant la pressió internacional més intensa per l’assassinat de set treballadors estrangers de l’oenagé World Central Kitchen, Israel va dir haver aprovat la reobertura del pas d’Erez cap al nord de Gaza i l’ús temporal del port d’Ashdod al sud d’Israel per portar subministraments. Cap d’aquestes promeses s’ha materialitzat. Durant la festivitat de l’Id, és tradició rebre’l amb roba nova, bon menjar i dolços. Però les autoritats israelianes no semblen disposades a donar cap regal nou a la població de Gaza. En plenes negociacions entre les parts al Cairo, fonts egípcies han suggerit al mitjà The New Arab la possibilitat d’una treva temporal de tres dies mentre duri l’Id, des d’avui fins divendres. Però no hi ha res confirmat.

Temes:

Gaza Israel