El conflicte del Pròxim Orient
Borrell acusa Netanyahu de ser el responsable de la fam a Gaza
El cap de la diplomàcia europea critica que Israel utilitza la fam com a arma de guerra
«És necessari que s’obrin al més aviat possible tots els punts d’accés terrestres», va secundar Albares
"Gaza era abans de la guerra la presó a l’aire lliure més gran. Avui dia és el cementiri a l’aire lliure més gran. Un cementiri per a desenes de milers de persones, i també un cementiri per a molts dels principis més importants del dret humanitari". El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, no va escatimar ahir crítiques cap a Israel, a qui va acusar de provocar la fam i d’utilitzar la gana a la Franja de Gaza com a "arma de guerra", impedint que els aliments puguin travessar la frontera i alleujar les necessitats de la població. Per primer cop, i després de superar les resistències dels últims mesos, els Vint-i-set van acordar, a més, imposar sancions als colons israelians violents.
Menjar "retingut"
"És inacceptable que la gana s’utilitzi com a arma de guerra. Diguem-ho. No és una qüestió de falta de subministraments, hi ha menjar per a mesos" però "està retingut", va alertar durant un Fòrum Humanitari Europeu celebrat ahir a Brussel·les, com ja va fer la setmana passada davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una acusació que va reprendre a la reunió de ministres d’Exteriors de la UE, on va alertar de la "tomba a cel obert" en la qual s’ha convertit una Franja que necessita urgentment ajuda. "El 70% de la població està en risc de tenir gana i el 100% s’enfronta a una situació de falta d’aliments greu", va recalcar després de la reunió al·ludint a un informe del programa mundial d’aliments publicat ahir.
Notícies relacionadesDivendres va arribar a Gaza el barco d’Open Arms carregat amb 200 tones d’aliments facilitats per World Central Kitchen, del xef José Andrés, que va inaugurar el corredor marítim humanitari, i països com els EUA, Jordània o Alemanya duen a terme llançaments de menjar sobre la Franja des d’avions. Però tant Borrell com el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, entre d’altres, continuen insistint en la necessitat que es reobrin tots els passos terrestres entre Israel i l’enclavament palestí. "La ruta marítima organitzada per Xipre ha d’anar desenvolupant-se, però és imprescindible que Israel hi faciliti l’accés de l’ajuda per via terrestre", va dir Borrell celebrant la "iniciativa privada" del xef espanyol però remarcant que "l’única alternativa capaç d’oferir l’ajuda necessària és l’obertura de la frontera terrestre. "És necessari que s’obrin al més aviat possible tots els punts d’accés terrestres perquè és el més eficaç i més ràpid", va secundar el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares.
Més enllà de fer repàs de la situació humanitària, els Vint-i-set van aconseguir el tancament d’un acord unànime sobre la imposició de sancions contra sis colons violents responsables d’atacs i assetjament a Cisjordània. La decisió no va ser possible fa un mes pel veto d’Hongria, que finalment ha decidit no oposar-s’hi. El següent pas serà la tramitació de la proposta i la seva presentació al comitè de representants permanents per veure si s’aprova.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- Remuntada històrica del Barça
- Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable
- El PSOE frena el debat sobre Sánchez mentre s’escampa la idea que dimitirà