Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

El Marroc i Israel avancen un pas més en la seva cooperació en matèria militar. L’empresa israeliana BlueBird obrirà "aviat" una planta de producció de drons en territori marroquí, segons va revelar recentment el mitjà Zona Militar. El director executiu, Ronen Nadir, va explicar que la seva empresa ja ha establert la instal·lació de producció local que començarà a operar aviat. Des de finals del 2020, quan Rabat i Tel Aviv van normalitzar relacions, els acords en defensa s’han tornat un puntal d’aquest nou nexe, inèdit entre els pactes que Israel ha firmat amb altres països del nord de l’Àfrica i del Pròxim Orient.

L’empresa BlueBird (fundada el 2002) es presenta en la seva pàgina web com a "líder mundial en sistemes aeris no tripulats al combinar l’avançada tecnologia i l’experiència militar israeliana amb un disseny, desenvolupament i fabricació propis". El 2020, Israel Aerospace Industries (IAI), empresa capdavantera d’Israel en indústria militar, va adquirir el 50% de BlueBird. La relació entre aquesta firma i el Marroc no és nova: el 2021 ja li va comprar un sistema defensiu contra drons i fa un any el Marroc i Israel van firmar un acord de 500 milions de dòlars per a la compra de sistemes de defensa aèria i antimíssils Barak MX, fabricats per IAI.

L’armament que ha adquirit el Marroc contempla elements de defensa per fer front a míssils i aeronaus, com apunta Zona Militar, però també drons de rastreig amb capacitat per llançar atacs. En paral·lel, sobre la taula hi ha la construcció d’altres fàbriques d’aeronaus no tripulades. Segons un responsable del país hebreu, l’empresa israeliana Elbit Systems té pensat obrir dues fàbriques de drons al Marroc, una de les quals podria estar situada a Casablanca, segons el mitjà marroquí Hespress.

Pressupost per a l’Exèrcit

Aquest anunci coincideix amb l’augment de quatre punts de la partida destinada a l’Exèrcit en els pressupostos del Marroc del 2024. En total, més d’11.000 milions d’euros (gairebé un 10% del PIB marroquí) que destinaran a "adquirir i mantenir equips de les Forces Armades i recolzar el desenvolupament de la indústria de defensa", segons l’agència Efe.

Aquest increment en despesa militar també s’emmarca en el clima de tensió i desconfiança entre el Marroc i Algèria. Les dues potències magribines mantenen una rivalitat històrica amb el Sàhara Occidental i actualment no tenen relacions diplomàtiques. En els últims anys, els dos països han incrementat les seves partides en compra d’armament. Alger va gastar el 2022 gairebé un 5% del seu PIB en defensa, segons dades del Banc Mundial.

Notícies relacionades

L’OTAN tem una ofensiva russa a l’estiu que podria derrotar Ucraïna

Espanya valora reconèixer Palestina el 21 de maig

Rabat i Tel Aviv van escriure un nou episodi diplomàtic el 2020, quan el Marroc va firmar els acords d’Abraham i va normalitzar relacions amb Israel. En poc temps es van succeir diverses visites de ministres israelians, com el de Defensa i el d’Exteriors. També es van obrir "oficines d’enllaç" a les capitals dels dos països com a pas previ a una ambaixada i es va obrir una connexió aèria directa que va fer disparar el turisme procedent d’Israel al Marroc. En el passat ja tenien forts vincles, també en matèria militar, però no va ser fins el 2020 que es va escenificar en públic. El principal èxit i contrapartida recollits per la política marroquina va ser el reconeixement d’Israel, el juliol de l’any passat, de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental.

Després de l’atac de Hamàs a Israel el 7 d’octubre, el Marroc va ser un dels països que va condemnar les accions contra civils i va cridar al diàleg sense fer referències directes a Israel ni a Palestina. Però la diplomàcia marroquina ha anat elevant el to contra Tel Aviv pels bombardejos contra civils a Gaza. La guerra ha tingut conseqüències en l’arribada de turistes israelians al Marroc, ja que es van tallar els vols directes a l’esclatar el conflicte. No obstant, les aliances militars firmades sembla que segueixen amb tota normalitat, malgrat el conflicte.