La meta de la defensa europea

Les amenaces de Donald Trump de desentendre’s de l’OTAN i de la seguretat europea si torna a ser elegit al novembre president dels Estats Units han reactivat el debat sobre el desenvolupament d’una capacitat de defensa europea efectiva i creïble. Davant una prolongada guerra a Ucraïna i els dubtes sobre la fiabilitat del paraigua de seguretat nord-americà, la Unió Europea (UE) s’ha de preparar per tenir una capacitat militar real pròpia. Els últims sondejos indiquen un avantatge de Trump, amb un 45% d’intenció de vot davant el 42% del president Joe Biden.

El 87% dels europeus pensa que la UE necessita una política de defensa comuna, segons el sondeig que acaba de publicar la Fundació Bertelsmann. La xifra arriba al 94% a Espanya i al 90% a Itàlia, però també és molt alta en Alemanya (86%) i Polònia (85%), que han prioritzat tradicionalment l’OTAN. Malgrat que els governs mantenen un ferm control nacional sobre les qüestions relacionades amb defensa i només han acceptat una cooperació voluntària, s’està obrint camí la idea de crear un lloc específic de comissari de Defensa a la nova Comissió Europea que sorgeixi després de les eleccions europees del juny. La iniciativa figura a l’esborrany de manifest electoral del Partit Popular Europeu (PPE) i el ministre polonès d’Afers Exteriors, Rodoslaw Sikorski, estaria interessat en el lloc.

La força nuclear francesa

Destacats polítics alemanys fins i tot recolzen que Europa tingui la seva pròpia força de dissuasió nuclear. El ministre de Finances alemany, el liberal Christian Lindner, va assenyalar en el Frankfurter Allgemeine que, després de les declaracions de Trump, Europa s’ha de recolzar en les forces nuclears de França i el Regne Unit. França és la quarta potència nuclear mundial per ogives actives després de Rússia, els EUA i la Xina, i el president francès, Emmanuel Macron, ha ofert en diverses ocasions actuar com a paraigua nuclear de la UE. L’exministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, va fer una crida a la revista Stern a ampliar les capacitats militars nuclears a la UE, perquè necessita una força de dissuasió nuclear comuna, pròpia i creïble. La cap de llista socialdemòcrata alemanya a les eleccions europees i vicepresidenta del Parlament Europeu, Katarina Barley, també va advocar per un exèrcit europeu amb capacitats nuclears en el Tagesspiegel.

A la cimera de l’OTAN de 1999 es va crear la Identitat Europea de Seguretat i Defensa en el si de l’Aliança. Però aquest pilar europeu ha tingut un desenvolupament limitat a causa del poc interès nord-americà, els vetos turcs i l’hostilitat britànica i d’alguns aliats de l’est. Arran del comportament de Trump com a president dels EUA i de la invasió russa d’Ucraïna, la UE va començar a reforçar les seves estructures de defensa amb: una cooperació institucionalitzada (2017), un pla de desenvolupament de la indústria militar (2018), la creació del Fons Europeu per a la Pau (2021), la reorientació d’aquest fons per finançar l’enviament d’armes a Ucraïna (2022) i un programa de compres en comú per reforçar la seva indústria militar (2023).

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

Però la indústria de defensa europea segueix infradotada, com revelen la impossibilitat de subministrar a Ucraïna el milió d’obusos al ritme promès i la compra a l’exterior del 60% de l’equipament militar europeu. Les divergències en estratègia industrial i militar entre Alemanya i França també limiten els avenços a l’Europa de la Defensa. Mentre Alemanya prioritza la compra d’armament als EUA i Israel i ha reduït el seu interès en el desenvolupament comú de nous avions de combat i tancs, França prioritza l’enfortiment de la indústria militar europea.

L’Eurodron militar, un dels objectius prioritaris en defensa fixats per la UE el 2013, continua molt retardat deu anys després i no estarà llest fins al 2030. La UE globalment necessita invertir en defensa 76.000 milions d’euros anuals més per assolir l’objectiu del mínim del 2% del producte interior brut (PIB). Per dotar-se d’una Europa de la Defensa efectiva, l’esforç inversor global de la UE s’hauria d’incrementar com a mínim en 300.000 milions anuals, segons Daniel Fiott, de l’Institut de la Unió Europea per a Estudis Estratègics (EUISS). Però aquest esforç inversor xoca amb el retorn dels plans d’ajust aprovat pels Vint-i-set i competeix amb la inversió requerida per al desenvolupament industrial i tecnològic civil, la transició energètica, frenar el deteriorament en educació i sanitat i el problema de l’accés a la vivenda a Europa.