Ecos del passat i del futur

Des de la creació de l’Estat d’Israel, la població del sud del Líban ha compartit els traumes, el desplaçament i la despossessió amb els seus veïns palestins.

andrea lópez-tomás

Qualsevol resident del sud del Líban pot recitar un catàleg d’anècdotes que inclouen experiències de bombardejos, desplaçament i resistència. Són les seves pròpies vides. Res els sorprèn. Ho han viscut des que van néixer. Són les mateixes experiències que es repeteixen gairebé de manera cíclica al llarg de generacions. La guerra del 2006 contra Israel va reobrir la ferida que els sis anys transcorreguts des del seu alliberament després de dues dècades d’ocupació no havien pogut curar. Aquesta guerra llampec la va deixar oberta i, abans que cicatritzés, va esclatar aquest nou conflicte. Però, juntament amb les seves històries de despossessió, sempre hi ha una memòria compartida de resistència. La seva posició geogràfica ha sigut la seva condemna. És aquesta mateixa geografia mediterrània i muntanyosa la que ressegueix la Línia Blava que els separa d’Israel, "el nostre enemic", afegitó que acompanya qualsevol menció de l’Estat veí. Els seus habitants, libanesos i palestins, han resistit els atacs de l’Exèrcit israelià durant dècades fins avui.

Falta de solidaritat

Notícies relacionades

Malgrat els 120 dies i nits de xocs amb les tropes israelianes i els més de 200 morts, el Líban no està en guerra. Així ho creu. Així ho diuen, perquè només el sud del país és víctima i protagonista d’atacs i martiris. Per a la resta de població més al nord del riu Litani, això és gairebé normal. Per a la ciutadania del sud, la falta de solidaritat i empatia dels seus compatriotes només fa que burxar la ferida. "Cada vegada que hi ha un conflicte com aquest, els fantasmes del passat desperten al sud del Líban", afirma Susann Kassem, investigadora de la Facultat d’Estudis d’Àsia i el Pròxim Orient de la Universitat d’Oxford i originària d’un llogaret fronterer libanès. "La població desplaçada durant aquesta guerra mira a Gaza i simplement torna al passat, revisant cada guerra i ocupació soferta, però després també mira, amb la incertesa del que els oferirà el futur", explica a EL PERIÓDICO. Des del 8 d’octubre, la frontera s’ha convertit en un altre front bèl·lic, amb enfrontaments diaris entre l’Exèrcit israelià i la milícia libanesa Hezbol·là.

El patiment actual, compartit pels libanesos del sud i els palestins, ve de lluny. "Abans de 1948 [any de la creació de l’Estat d’Israel i de la Nakba palestina, l’expulsió de 750.000 nadius], el sud estava completament integrat en l’economia palestina", assenyala Fawwaz Traboulsi, historiador libanès nascut set anys abans d’aquest esdeveniment històric que va canviar la regió. "Tots aquests llogarets a la frontera estan íntimament lligats a Palestina; tenen aquesta història compartida d’ocupació de la qual són molt conscients", relata Kassem. "Moltes de les famílies del sud del Líban, sobretot de les localitats frontereres, han experimentat de primera mà què significa perdre la seva terra i la seva casa a causa de l’ocupació israeliana que els va desplaçar per primera vegada el 1948 i durant les següents guerres", afegeix. Algunes zones, com ara les granges libaneses de Shebaa als alts del Golan sirians, segueixen sota ocupació militar israeliana, reconeguda per les Nacions Unides.

Temes:

El Periódico de Catalunya Palestina Israel

Inicia sessió 0 Comentaris

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons. Els va pressionar més i va dir: a manar, al teu país»

Schengen: el veritable cor d’Europa compleix 40 anys en plena crisi existencial