Més de 100 morts en dues explosions a l’Iran durant un homenatge a Soleimani

Almenys 103 persones van morir i 180 més van resultar ferides ahir després de dues explosions a la ciutat iraniana de Kerman, on se celebrava el quart aniversari de la mort del general Qasem Soleimani, l’antic líder dels serveis d’intel·ligència militar de l’Iran a l’estranger, les Forces Quds.

Soleimani va ser abatut a Bagdad el 3 de gener del 2020 en un atac aeri nord-americà ordenat per l’anterior president dels EUA, Donald Trump. Ahir, una multitud de milers de persones van anar en peregrinació cap a la seva tomba, a Kerman, per recordar el general i clamar venjança contra els Estats Units. Va ser llavors quan hi va haver les dues explosions, a uns 700 metres del cementiri on hi ha sepultades les restes de Soleimani. La primera explosió es va produir a les tres de la tarda hora local; la segona, 13 minuts després, segons els serveis d’emergències iranianes.

Maletes amb explosius

Segons van indicar les autoritats del règim, les explosions es deurien a un "atac terrorista" comès mitjançant dues maletes carregades amb explosius, col·locades anteriorment al lloc i fetes detonar a distància, segons l’agència de notícies Tasnim, pròxima a la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, el cos politicomilitar que controla les altes esferes del poder a Teheran. En cas de confirmar-se, aquest atac seria el més greu de la història de la República Islàmica de l’Iran, fundada el 1979 després de la derrota de la monarquia persa durant la revolució islàmica iraniana.

Al tancament d’aquesta edició, ningú havia reivindicat encara l’autoria de l’atac, que va arribar només algunes hores després de l’assassinat a Beirut de Saleh al-Arouri, el fins ara número dos de Hamàs, una de les milícies del Pròxim Orient que, sota la tutela i els diners iranians, conformen el que Teheran anomena l’Eix de Resistència.

En anys anteriors, no obstant, Estat Islàmic (EI) ja havia protagonitzat diverses accions i atemptats contra la població civil iraniana. Israel, a qui Hamàs atribueix l’autoria de l’assassinat d’Arouri, també ha portat a terme accions a l’Iran en el passat, però mai contra població civil, sinó contra alts càrrecs del Govern, sobretot científics encarregats del seu programa nuclear i l’enriquiment d’urani.

Imatges difoses a les xarxes socials mostraven la multitud intentat fugir mentre el personal de seguretat acordonava la zona. La televisió estatal va emetre imatges d’ambulàncies i socorristes al lloc dels fets. "El nombre de ferits es deu majoritàriament a la multitud que hi havia a la zona i per totes les persones que van fugir corrent després de sentir les explosions", va assenyalar a Tasnim un membre del departament d’emergències iranià.

Dol i investigacions

Hores després del succés, segons les autoritats iranianes, la zona va ser desocupada i tots els ferits van ser portats a centres hospitalaris. Teheran va anunciar que avui serà dia de dol nacional.

"Els malvats i criminals enemics de la nació iraniana han causat una vegada més un desastre i han transformat en màrtirs un gran nombre de persones del nostre poble a Kerman", va dir el líder suprem, Ali Jamenei. "Aquesta catàstrofe rebrà una resposta de forma severa".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

"A aquest atac terrorista el seguirà una resposta ferma i destructiva, en el menor temps possible. Ja hem obert una investigació oficial per aclarir qui hi ha rerer aquest atac i donarem més informació al públic una vegada tinguem els resultats de les nostres investigacions", va assenyalar el ministre de l’Interior, Ahmad Vahid, que va assegurar que el major nombre de morts es va produir per la segona detonació, que va explotar entre una gran multitud de persones.

L’Iran lliura des de fa temps una guerra a l’ombra d’assassinats i sabotatge amb el seu gran enemic Israel, a més de combatre contra diversos grups gihadistes armats, segons informa France Presse. Al setembre, l’agència de notícies Fars va informar que un "operatiu" clau afiliat al grup Estat Islàmic, encarregat de portar a terme "operacions terroristes" a l’Iran, va ser aturat precisament a la ciutat de Kerman. I al juliol, els serveis d’intel·ligència iranians van anunciar la desarticulació d’una xarxa que, segons ells, estava "vinculada a l’organització d’espionatge d’Israel" i que planejava "operacions terroristes" al país, inclosa una "explosió a la tomba" de Soleimani.