La socialdemocràcia alemanya tanca files amb Scholz en moments baixos

Res afavoria l’alegria en el congrés federal del Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz, obert ahir coincidint amb el segon aniversari del seu ascens al poder. A Berlín, el tema prioritari és la impossibilitat del tripartit del canceller amb verds i liberals de tirar endavant abans de tancar l’any els pressupostos del 2024. El segueix la caiguda a mínims de la valoració de Scholz entre els seus ciutadans –només un 20 % recolza la seva gestió–, així com els desafiaments de l’oposició. Per si faltaven pocs ingredients negatius, l’obertura del congrés es va celebrar amb mig pavelló buit: una nova i inoportuna vaga dels trens alemanys va paralitzar el trànsit ferroviari de tot el país, mentre el sud alemany porta col·lapsat tota la setmana per intenses nevades. Alguns delegats van arribar tard o es van quedar a casa seguint-lo per streaming.

Els dos copresidents de l’SPD, Saskia Esken i Lars Klingbeil, van aconseguir la seva reelecció per al càrrec amb un 82,6% i un 85,6% dels vots. Tots dos van evitar en els seus discursos qualsevol toc triomfalista o d’eufòria. Esken, refredada i gairebé sense veu, va alertar del perill per a la democràcia que suposa la ultradreta. Klingbeil va cridar a tancar files en un vibrant discurs concentrat en els atacs a l’oposició conservadora, la primera força en intenció de vot. Mentre que a l’SPD se li pronostica un 14% –en pràctic empat amb els Verds– al bloc conservador se li estima un 30% i a l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) un 23%, amb opció al primer lloc a l’est del país.

Primera jornada

Aquesta primera jornada la seguirà avui la intervenció de Scholz. En els marges dels debats, el canceller mantindrà una de bilateral amb el president del Govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, que després parlarà davant el congrés. Serà el convidat internacional al congrés més destacat. De Sánchez s’espera a Berlín una dosi d’optimisme, enmig de l’ambient moix que envolta Scholz.

Qualsevol al·lusió al 8 de desembre del 2021, quan el socialdemòcrata Scholz i la conservadora Angela Merkel van escenificar un traspàs de poder harmònic, estava condemnada, per contrast, al paral·lelisme amb el mal moment actual. Scholz va passar llavors de ministre de Finances al capdavant d’un tripartit inèdit, a escala federal. Li van ser suficients dos mesos d’exitosa negociació entre socis ansiosos per llimar asprors. Però la crisi energètica precipitada per la invasió d’Ucraïna va obligar els ecologistes a aparcar la necessària transició a una economia verda, i els liberals van haver de postergar els seus propòsits de tornar a la contenció de la despesa pública. Tot això enmig de la imperiosa necessitat de posar al dia una Alemanya endarrerida en matèria digital, climàtica i d’infraestructures després dels 16 anys de l’era Merkel.

Notícies relacionades

Lleó XIV alerta d’una «tercera guerra mundial per parts» i demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna

La mà del papa Francesc

Les dues qüestions –la transició energètica i l’anomenat fre al deute– són els respectius senyals d’identitat dels dos socis de Scholz, verds i liberals. El tripartit alemany arriba així a la meitat de la legislatura enredat en un forat pressupostari de 60.000 milions d’euros, revelat per una sentència del Constitucional defensora de l’anomenat fre al deute.

Un corrent del partit liberal pretén impulsar, via consulta entre els militants, el final de la coalició. El secretari general de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Carsten Linnemann, ha desafiat Scholz a sotmetre’s a un vot de confiança del Bundestag. La seva agermanada Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) diu "preparar-se" ja per a eleccions anticipades, segons el seu líder, Markus Söder.