Els EUA veten a l’ONU un alto el foc humanitari immediat per a Gaza

La postura de Washington s’anticipava. Al matí, en una altra sessió del Consell, l’havia avançat Robert Wood, el mateix representant de la legació nord-americana que es va quedar sol alçant la mà en contra de la resolució que havien preparat els Emirats Àrabs Units i a l’esponsorització de la qual s’havien sumat en només 24 hores més de 97 nacions, incloent-hi Espanya.

Aquesta posició dels EUA, el més ferm aliat d’Israel, no és nova. Ja a l’octubre Washington va utilitzar el seu poder de veto per frenar una resolució del Brasil que llavors cridava a "pauses humanitàries", al·legant en aquell moment que es necessitava més temps per a la diplomàcia. Però aquesta vegada la seva decisió de no recolzar la resolució dels Emirats, la sisena des que es va iniciar la crisi el 7 d’octubre que aborda el Consell, representa un cop afegit per als palestins però també per a l’ONU i per al seu secretari general, António Guterres.

El lusità va prendre dimecres la decisió, sense precedents durant el seu mandat i amb només quatre antecedents en la història de l’organització, d’invocar l’article 99 de la Carta de les Nacions Unides. Aquesta eina permet a un Secretari General portar davant el Consell qualsevol qüestió que consideri que amenaça el manteniment de la pau i la seguretat mundial.

Abocats a l’abisme

En la sessió del matí del Consell, Guterres va remarcar que la situació a Gaza és crítica i "simplement insostenible" i va parlar d’"un punt d’inflexió", en què, segons va dir, "el poble de Gaza s’aboca a l’abisme". "Hi ha un elevat risc que col·lapsi per complet tot el sistema de suport humanitari a Gaza", va advertir, i va alertar que aquest ensorrament tindria "conseqüències devastadores" tant per a Gaza com per a la seguretat de tota la regió.

Guterres, que continua sota atacs constants i trucades a la dimissió d’Israel, va tornar en la seva intervenció a condemnar sense embuts els atacs de Hamàs del 7 d’octubre i la presa d’ostatges i indignat pels reports de violència sexual, però també va assegurar que "la brutalitat perpetrada per Hamàs no pot justificar mai el càstig col·lectiu del poble palestí".

Guterres també va assenyalar com a violacions del dret internacional els atacs amb coets de Hamàs a Israel i l’ús de civils com a escuts humans però va afegir que "aquesta conducta no absol Israel de les seves pròpies violacions". "El dret humanitari internacional no es pot aplicar de manera selectiva i l’obligació de seguir-lo no depèn de la reciprocitat", va dir Guterres després de recordar l’obligació de protegir els civils, complir els principis de proporcionalitat i assegurar l’entrega sense traves d’ajuda humanitària. Però, com va recordar el portuguès, a Gaza "ja no hi ha les condicions per a l’entrega efectiva d’ajuda humanitària".

Les postures

A l’hora de defensar la seva negativa a donar suport a un alto el foc immediat, Wood, el representant nord-americà, va argumentar que el cessament d’hostilitats "només plantaria les llavors de la pròxima guerra" i va assegurar que la resolució s’ha preparat de manera accelerada, és "desequilibrat" i està "divorciat de la realitat sobre el terreny". Mentrestant, la representant del Regne Unit va explicar la seva abstenció argumentant que la resolució no condemna expressament les atrocitats del 7 d’octubre. "Demanar un alto el foc ignora el fet que Hamàs ha comès actes de terror i encara té ostatges", va dir l’ambaixadora, Barbara Woodward.

Notícies relacionades

Lleó XIV demana un alto el foc «immediat» a Gaza i Ucraïna en la seva primera oració davant els fidels a la plaça de Sant Pere

La mà del papa Francesc

La postura de Washington és similar a la que va defensar davant el Consell al matí l’ambaixador d’Israel, Gilad Erdan, que al·legava que "un alto el foc significa que continuarà el patiment de tots", mentre Riyad Mansour, representant palestí, recordava la urgència d’aconseguir-ho. "Mostrin-nos respecte no amb paraules sinó amb accions, mostrin respecte per les nostres vides, pels nostres drets", clamava. A la tarda, ja amb la resolució rebutjada pel veto dels EUA, Mansour va deixar anar un lament. "No importen les intencions, no importen els esforços, només importen els resultats quan estan en joc tantes vides", va dir, qualificant la jornada com "un dia terrible per al Consell de Seguretat".

El veto dels Estats Units va provocar la denúncia d’altres membres de l’òrgan, especialment dures per part de Rússia i de la Xina, i l’ambaixador de Pequín va acusar els Estats Units de no donar "el mateix tracte" a tothom sobre el respecte a l’ordre internacional.