Irrealisme europeu amb la Xina

Els escassos resultats de la cimera Unió Europea (UE)-Xina a Pequín el 7 de desembre mostren els límits de la contradictòria estratègia europea cap a la Xina, que defineix alhora com a "soci" i "rival sistèmic". La cimera també exemplifica l’irrealisme de la pretensió de la UE de canviar la política interior i exterior d’una gran potència com la Xina, quan no és capaç ni tan sols d’aconseguir-ho amb febles països africans a punt de la fallida o amb algun dels seus propis membres, com Hongria.

L’alineament de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb els objectius dels Estats Units sobre la Xina, que considera una amenaça per a l’hegemonia nord-americana, fa perdre de vista els interessos propis de la UE i la manera més eficaç de defensar-los.

No és una amenaça militar

La Xina no planteja una amenaça militar per a la UE. Les dependències econòmiques de la UE respecte a la Xina són fruit de més de dues dècades d’abandó europeu, de la venda sense restriccions fins fa molt poc d’empreses europees (amb la seva tecnologia i les seves patents) a companyies xineses i de la negativa europea fins ara a desenvolupar una política industrial i tecnològica a llarg termini mereixedora d’aquest nom amb fons nacionals i europeus adequats, com ha fet Pequín.

La UE ho va deixar tot en mans del mercat i les empreses europees van primar maximitzar beneficis deslocalitzant producció fora d’Europa. Un exemple, fa 30 anys el 80% dels principis actius dels seus medicaments es produïa a la UE, ara el 80% es produeix fora, principalment a la Xina i l’Índia. La UE també es va autoimposar normes que limiten la capacitat pressupostària per invertir i per subvencionar desenvolupaments industrials i tecnològics, a diferència de la Xina, els EUA, el Japó i Corea de Sud, per la qual cosa la UE ha quedat endarrerida en tecnologia punta: des de microxips a cotxes elèctrics. Un altre exemple, durant la passada dècada la Xina va invertir 10 vegades més que Europa al sector de plaques solars, segons l’Agència Internacional de l’Energia. Mentre la Xina va aportar elevades subvencions públiques, la UE va retallar les ajudes als fabricants europeus a causa de la política d’austeritat. Resultat: la UE depèn ara de la Xina en aquesta eina essencial per a la transició verda.

La pèrdua d’influència de la UE a l’Àfrica i Llatinoamèrica en benefici de la Xina també és conseqüència de la negligència europea, del limitat interès mostrat en les dues últimes dècades i de les insuficients inversions, que van obrir la porta a Pequín. La diplomàcia low cost no funciona, com també comproven els EUA. La influència internacional aconseguida per la Xina des del 2013 amb el seu projecte d’infraestructures de les Noves Rutes de la Seda (BRI) va forçar la UE a crear amb nou anys de retard el seu projecte alternatiu Global Gateway. Però les restriccions pressupostàries europees i el seu lent procés burocràtic limiten de moment el seu abast real i la seva visibilitat.

Interdependència elevada

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

La interdependència econòmica de la UE i la Xina és molt elevada. La Xina és la principal font d’importacions europea (626.000 milions el 2022, el 20,9% del total) i el tercer destí de les exportacions de la UE després dels EUA i el Regne Unit (230.000 milions, el 9% del total). Les empreses de la UE acumulen a més una inversió directa a la Xina de més de 231.000 milions, segons Eurostat, principalment en automoció, alimentació i distribució, farmàcia, biotecnologia, química i béns de consum.

Des del 2018, el dèficit comercial europeu amb la Xina s’ha multiplicat per 2,5 fins a 396.000 milions el 2022, per la qual cosa la UE va reclamar a Pequín relacions comercials "més equilibrades" i "competència lleial". Però les restriccions a la venda a la Xina d’alguns productes tecnològics, l’amenaça de sancionar 13 firmes xineses acusades d’ajudar Rússia a esquivar les sancions europees i l’expedient de la Comissió Europea contra la Xina per subsidis als cotxes elèctrics no ajudaran a obrir més el mercat xinès. La UE ensopega també amb el bloqueig europeu a la ratificació de l’Acord Global d’Inversions (CAI) subscrit amb Pequín el desembre del 2020, la pèrdua de competitivitat europea per la pujada de costos energètics, el menor creixement econòmic xinès i l’èxit del programa Made in Xina 2025 per substituir les importacions per producció nacional. La Xina, després d’estabilitzar les seves relacions amb els EUA en la cimera amb Joe Biden del 15 de novembre, tampoc regalarà concessions a la UE superiors a les aconseguides per Washington. n