Israel forma un govern d’unitat i posa en guàrdia 300.000 soldats per a la guerra contra Hamàs

D’altra banda, el Ministeri de l’Interior d’Israel ha anunciat que posposa indefinidament les eleccions municipals previstes per al 31 d’octubre. L’última vegada que es van retardar unes eleccions a Israel va ser durant la Guerra de Yom Kippur de 1973. Les similituds entre els dos conflictes són cada vegada més grans. Però en aquest cas, les xifres de morts no tenen precedents, sobretot a Israel, on més de 1.200 persones han caigut víctimes de l’ofensiva de la milícia islamista. A mesura que els mitjans tenen accés als pobles i quibuts alliberats del sud es descobreixen noves atrocitats perpetrades per Hamàs. Almenys 189 soldats israelians han mort en accions de defensa.

A Gaza, la desolació es tradueix en mort, runa i nits al ras per a les més de 200.000 persones que s’han quedat sense casa. Milers de ferits, uns 5.339, estan sent tractats a centres mèdics. Els funcionaris de Gaza han afirmat que l’enclavament s’enfronta a una catàstrofe humanitària amb el tancament total de la planta d’energia a causa de l’esgotament del combustible. Molts alerten que la Franja s’aboca al «col·lapse total». A més, hi ha hagut diversos bombardejos a l’encreuament de Rafah que connecta aquest territori palestí amb Egipte. Els continus bombardejos israelians no detenen les milícies palestines que, al seu torn, continuen llançant coets cap a territori israelià. Un ha impactat a l’hospital d’Ashkelon, on no s’han reportat víctimes. A més, al sud del país, encara s’han registrat nous combats entre l’Exèrcit israelià i milicians infiltrats.

Població armada

Més enllà dels continus bombardejos sobre la Franja, la violència s’ha estès al llarg dels territoris. Al sud de Nablús, al llogarret de Qusra, un grup de colons israelians han llançat un atac a gran escala en el qual han llançat municions reals contra els palestins, presumptament junt amb els soldats. Per ara, tres palestins han mort i sis persones han resultat ferides, tot i que fonts del poble van declarar a Al Jazeera que l’Exèrcit no permet que les ambulàncies arribin als ferits. A més, el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, ha donat per iniciada l’operació Guardià dels Murs 2. «Cada resident de Sderot [una de les localitats més afectades per les incursions de Hamàs] podrà portar una arma», ha declarat.

Aquest dimarts , el polèmic polític ultradretà va anunciar la distribució de 10.000 armes de foc per a la seguretat de civils a zones frontereres. A més, els rifles, cascos i armilles antibales també arribaran a equips de seguretat civils a ciutats a prop de les fronteres i assentaments a Cisjordània. A aquest armament de la població civil s’hi suma la convocatòria de reservistes més massiva de la història. Lluny de la divisió que dominava el país fa unes setmanes per la reforma judicial del Govern de Benjamin Netanyahu, més de 300.000 reservistes han respost a la crida a files i han sigut repartits per tot el territori. A la frontera amb Gaza, ja hi ha uns 100.000 preparats per entrar amb tot al territori palestí a través de la temuda ofensiva terrestre. «Demà me’n vaig a Gaza, espero poder entrar i tornar-los el que ens han fet», va declarar un jove de Jerusalem aquest dimarts. «Només hi ha un costat bo del relat», defensa.

Fonts militars asseguren que l’ofensiva terrestre podria arribar en les pròximes 48 hores, però encara no hi ha confirmació oficial. A més, durant la jornada de dimecres, a la frontera nord, s’han donat diversos xocs entre la milícia libanesa Hezbol·là i l’Exèrcit israelià. Allà també hi ha milers de soldats desplaçats que es preparen per unir-se a la lluita.

Unió de rivals polítics

Notícies relacionades

Mans brutes

Odi als sirians al Líban

El gest de Gantz i el també actual líder de l’oposició, Yair Lapid, que tindrà un seient en el nou Executiu, s’està forjant des de l’inici de l’atac sorpresa de Hamàs. Gantz va ser soci de govern de Netanyahu en el passat, però les seves picabaralles internes van fer caure el govern de coalició que tots dos havien pactat el desembre del 2020, quan el líder centrista es va passar al bàndol anti-Netanyahu que va aconseguir desbancar-lo del poder el juny del 2021. Després de les últimes eleccions del novembre de l’any passat, Gantz es va mantenir en el bàndol contrari a Netanyahu i va refusar integrar-se a la seva coalició de govern.

Enmig de la polèmica causada per la reforma judicial impulsada pel govern ultradretà de Netanyahu, Gantz s’ha consolidat com la figura política que obté més suport popular a gairebé totes les enquestes. Netanyahu va aconseguir aquest dimarts el suport dels seus socis de coalició, partits ultradretans i ultraortodoxos, per integrar Gantz a aquest govern d’emergència nacional. Segons mitjans israelians, Gantz hauria exigit que es creï un gabinet de guerra amb un petit nombre de ministres que estarien facultats per prendre decisions, però Netanyahu ha insistit que ell té l’última paraula.