La Unió Europea obre el debat per preparar la seva ampliació als Balcans i Ucraïna

És aquesta reflexió la que han llançat aquest divendres a la ciutat andalusa els líders europeus. «Serà una reunió important del Consell Europeu perquè és el punt de partida de l’agenda estratègica. Hem de clarificar algunes qüestions. Primer, què volem fer junts en el futur, quins són les nostres prioritats, les nostres polítiques comunes en el futur tenint en compte la perspectiva de l’ampliació. Segon, què volem fer junts en el futur i, tercer, com paguem les nostres prioritats i les nostres iniciatives comunes», ha afegit Michel. 

Els Vint-i-set estan d’acord que l’ampliació s’ha convertit en «una necessitat geopolítica» –segons consta a l’esborrany de declaració– després de l’agressió russa a Ucraïna i que cal trepitjar l’accelerador. Un canvi d’aquestes característiques, passar dels 27 membres actuals a 35, 36 o 37 (si es té en compte Turquia, el procés de la quals està estancat des del 2018) per incorporar els països dels Balcans occidentals, Moldàvia, Geòrgia o Ucraïna, tindrà, no obstant, massives conseqüències. Tant des del punt de vista polític com institucional o econòmic. ¿Serà eficaç una Comissió Europea amb 35 comissaris? ¿Un Parlament Europeu amb més de 800 eurodiputats? ¿Una presa de decisions que obliga a decidir per unanimitat en matèria de fiscalitat o política exterior? Alemanya, per exemple, té clar que en una Europa ampliada serà impossible que cada país compti amb un comissari o que no es reformi la presa de decisions.

Reformes internes primer

Per això, abans d’arribar al punt d’acceptar nous membres la UE haurà de decidir com reformar-se a escala interna perquè pugui continuar funcionant de forma eficaç. «No es tracta de decidir a Granada en què reformar-se sinó més aviat d’identificar els grans blocs que hi ha, grans polítiques, com l’impacte pressupostari de la cohesió o agricultura», expliquen fonts diplomàtiques europees. Ho diuen en privat algunes delegacions però també en públic alguns socis europeus que consideren que en el dia d’avui la UE no està preparada. «Una ampliació de la UE només pot donar-se si és beneficiós per a aquests països però també per a nosaltres. Pot ser un benefici econòmic, de seguretat, però en el dia d’avui no estem preparats», afirma el liberal belga Alexander de Croo.

Notícies relacionades

Els Vint-i-set desbloquegen la reforma de la política migratòria després d’aixecar Itàlia les seves reserves

Orban incendia la cimera de Granada amb la seva declaració sobre el pacte migratori

«Hem d’entendre per què és bo per a la Unió Europea integrar Ucraïna i quins són les conseqüències d’això per a l’agricultura, la seguretat i els fons de cohesió. Una agricultura totalment nova naixerà quan Ucraïna sigui membre a Europa. ¿Estem preparats per a això? ¿És preparat el president francès (Emmanuel Macron) per a això? Així que primer un enfocament estratègic, segon discussió i tercer decisions», ha afegit a la seva arribada el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, el dirigent europeu més pròxim a Vladímir Putin expressant els seus dubtes per l’adhesió futura d’Ucraïna. «Cal discutir-ho amb serietat perquè és un país en guerra. Mai hem fet una ampliació amb un país que està en guerra. No saps on són les fronteres efectives, quanta gent hi ha allà. Cal discutir-ho estratègicament», ha afegit.

De les seves paraules es desprèn que és un dels dirigents europeus a qui la data del 2030suggerida recentment per Michel li sembla precipitada. No és l’únic. Fonts europees consideren «un error» i un mica «prematur» fixar en aquests moments dates i hi ha països que comparteixen la preocupació per les conseqüències d’acotar temporalment el procés de reforma interna i de negociació posterior amb els països candidats. «Crec que a alguns països, en particular a alguns dels països dels Balcans occidentals, se’ls ha demanat que esperin massa. Crec que hauríem d’accelerar (l’ampliació) però també penso que hem de ser sincers i realistes amb la gent sobre el temps que es triga», ha dit el primer ministre irlandès, Leo Varadkar.