Cimera a Granada
La Unió Europea obre el debat per preparar la seva ampliació als Balcans i Ucraïna
Després de la tercera reunió de la Comunitat Política Europea, als caps d’Estat i de Govern de la UE, ja sense els seus homòlegs dels Balcans occidentals, el Regne Unit o Ucraïna a la sala, els toca parlar aquest divendres en la cimera informal convocada per Pedro Sánchez a Granada d’autonomia estratègica, immigració i, sobretot, ampliació i les reformes internes que hauran de dur a terme abans que el procés pugui ser una realitat. La guerra de Rússia contra la seva veïna Ucraïna, ha aclarit els dubtes i la qüestió ha deixat de ser si Europa passarà de 27 a 35 o 37 països, sinó quan i com es farà. «Ens hem de preparar», ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la seva arribada a la reunió al Palau de Congressos de Granada.
És aquesta reflexió la que han llançat aquest divendres a la ciutat andalusa els líders europeus. «Serà una reunió important del Consell Europeu perquè és el punt de partida de l’agenda estratègica. Hem de clarificar algunes qüestions. Primer, què volem fer junts en el futur, quins són les nostres prioritats, les nostres polítiques comunes en el futur tenint en compte la perspectiva de l’ampliació. Segon, què volem fer junts en el futur i, tercer, com paguem les nostres prioritats i les nostres iniciatives comunes», ha afegit Michel.
Els Vint-i-set estan d’acord que l’ampliació s’ha convertit en «una necessitat geopolítica» –segons consta a l’esborrany de declaració– després de l’agressió russa a Ucraïna i que cal trepitjar l’accelerador. Un canvi d’aquestes característiques, passar dels 27 membres actuals a 35, 36 o 37 (si es té en compte Turquia, el procés de la quals està estancat des del 2018) per incorporar els països dels Balcans occidentals, Moldàvia, Geòrgia o Ucraïna, tindrà, no obstant, massives conseqüències. Tant des del punt de vista polític com institucional o econòmic. ¿Serà eficaç una Comissió Europea amb 35 comissaris? ¿Un Parlament Europeu amb més de 800 eurodiputats? ¿Una presa de decisions que obliga a decidir per unanimitat en matèria de fiscalitat o política exterior? Alemanya, per exemple, té clar que en una Europa ampliada serà impossible que cada país compti amb un comissari o que no es reformi la presa de decisions.
Reformes internes primer
Per això, abans d’arribar al punt d’acceptar nous membres la UE haurà de decidir com reformar-se a escala interna perquè pugui continuar funcionant de forma eficaç. «No es tracta de decidir a Granada en què reformar-se sinó més aviat d’identificar els grans blocs que hi ha, grans polítiques, com l’impacte pressupostari de la cohesió o agricultura», expliquen fonts diplomàtiques europees. Ho diuen en privat algunes delegacions però també en públic alguns socis europeus que consideren que en el dia d’avui la UE no està preparada. «Una ampliació de la UE només pot donar-se si és beneficiós per a aquests països però també per a nosaltres. Pot ser un benefici econòmic, de seguretat, però en el dia d’avui no estem preparats», afirma el liberal belga Alexander de Croo.
«Hem d’entendre per què és bo per a la Unió Europea integrar Ucraïna i quins són les conseqüències d’això per a l’agricultura, la seguretat i els fons de cohesió. Una agricultura totalment nova naixerà quan Ucraïna sigui membre a Europa. ¿Estem preparats per a això? ¿És preparat el president francès (Emmanuel Macron) per a això? Així que primer un enfocament estratègic, segon discussió i tercer decisions», ha afegit a la seva arribada el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, el dirigent europeu més pròxim a Vladímir Putin expressant els seus dubtes per l’adhesió futura d’Ucraïna. «Cal discutir-ho amb serietat perquè és un país en guerra. Mai hem fet una ampliació amb un país que està en guerra. No saps on són les fronteres efectives, quanta gent hi ha allà. Cal discutir-ho estratègicament», ha afegit.
De les seves paraules es desprèn que és un dels dirigents europeus a qui la data del 2030suggerida recentment per Michel li sembla precipitada. No és l’únic. Fonts europees consideren «un error» i un mica «prematur» fixar en aquests moments dates i hi ha països que comparteixen la preocupació per les conseqüències d’acotar temporalment el procés de reforma interna i de negociació posterior amb els països candidats. «Crec que a alguns països, en particular a alguns dels països dels Balcans occidentals, se’ls ha demanat que esperin massa. Crec que hauríem d’accelerar (l’ampliació) però també penso que hem de ser sincers i realistes amb la gent sobre el temps que es triga», ha dit el primer ministre irlandès, Leo Varadkar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ASSUMPTES PROPIS Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"
- EDUCACIÓ PÚBLICA Catalunya impulsa aules temporals per a nens amb trastorns mentals
- Reforma polèmica Barcelona aprova la nova ordenança de circulació
- El conflicte del Pròxim Orient Els rebels sirians ocupen grans territoris davant la fugida d’Assad
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual
- Rose Wang: "X és un espai partidista que només amplifica certs perfils"
- Les mutualitats es concentren a Catalunya i guanyen assegurats
- Tanca el Casi, l’últim bar sense turistes en la ruta del parc Güell
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon