La cimera de països amazònics acaba sense acords sobre els combustibles fòssils

L’Organització del Tractat de Cooperació Amazònica (OTCA) conclou aquest dimecres a Belém do Pará, al nord-est brasiler, una cimera de dos dies amb un document de 21 pàgines que resumeix el consens possible entre els vuit països membres. El tema dels combustibles fòssils, una clara línia divisòria entre els presidents del Brasil i Colòmbia, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, respectivament, només és esmentat de manera lateral en una declaració que va provocar disconformitat en els grups ambientalistes.

Els continguts del text discutit entre Colòmbia, Bolívia, el Perú, Guyana i el Brasil, Veneçuela, l’Equador i Surinam van deixar sensacions trobades. No obstant, l’organització va expressar un compromís més general d’evitar un procés irreversible de desertificació a l’Amazònia. D’acord amb el diari paulista Folha, el terme «desforestació zero» –defensat en especial pel Brasil i Colòmbia– va ser inclòs en el document «com a exemple de meta nacional» i no de tota l’OTCA. Una clara concessió a membres com Bolívia i el Perú que tenen metes menys ambicioses en la matèria o legislacions més laxes.

Es va convenir crear un panel tècnic científic per a l’Amazònia, inspirat en el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, així com un observatori regional. Els estats establiran les bases per a una cooperació de les seves policies a l’efecte de fer front a la delinqüència i les activitats il·legals, com la mineria, el contraban de mercuri i el blanqueig de diners. Petro havia proposat un objectiu més ambiciós: crear un tribunal de justícia ambiental.

El document reconeix els drets territorials de les comunitats originàries i que aquestes siguin consultades sobre projectes que afectin les seves terres. L’acord preveu també la cooperació per fer front a la violència de gènere, la misogínia i el racisme.

Missatge a la UE

L’OTCA va condemnar «la proliferació de mesures comercials unilaterals que, basades en requisits i normes mediambientals, es tradueixen en barreres comercials i afecten principalment els petits productors dels països en desenvolupament». Per als analistes, el missatge va ser enviat a la UE. A més, es reclama als països més rics del planeta que compleixin la seva promesa de destinar 100.000 milions de dòlars anuals a l’agenda climàtica dels països en desenvolupament. La diplomàcia brasilera va promoure especialment aquests paràgrafs, interessada a connectar assumptes que de vegades es presenten separats. El mateix Lula, en la sessió d’obertura, va remarcar en aquest sentit que «una transició ecològica justa» ha de permetre a aquesta regió deixar de tenir un lloc «subordinat» com a «proveïdors de matèries primeres». El president amfitrió va remarcar al respecte que l’Amazònia «és el nostre passaport per a una nova relació amb el món, una relació més simètrica, en la qual els nostres recursos no seran explotats en benefici d’uns quants, sinó valorats i posats al servei de tots».

La declaració de Belém do Pará anuncia la disposició de l’OTCA de coordinar les seves posicions en les agendes internacionals com la COP28. Si bé es reconeixen els principis de l’Acord de París, el document no fa referència concreta al petroli. La declaració amb prou feines «insta els actors involucrats en el cicle de vida dels minerals i hidrocarburs» a adaptar-se a l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible.

Decepció d’ambientalistes

Diferents oenagés i especialistes que han seguit de prop la reunió al nord-est brasiler van expressar el seu descontentament amb el missatge que l’OTCA dona al món. Per a l’Observatori del Clima, el text «repeteix el destí d’altres declaracions multilaterals i anivella els compromisos cap a baix. Al fer-ho en un context d’emergència climàtica, falla a la selva i al planeta». D’acord amb Leandro Ramos, de Greenpeace Brasil, «la declaració és decebedora en diversos aspectes, però principalment perquè no inclou compromisos clars i concrets».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

 «No és possible que, en un escenari com aquest, vuit països amazònics no puguin posar en una declaració, negre sobre blanc, que la desforestació ha de ser zero i que buscar petroli al mig de la selva no és una bona idea», va dir a Folha Marcio Astrini, secretari executiu de l’Observatori del Clima, una xarxa d’unes 80 organitzacions de la societat civil brasilera. «Es van abordar els temes correctes, però no es va oferir el que la societat, el sector privat i el món acadèmic esperen: un conjunt d’accions a curt i mitjà termini que puguin canviar el rumb pel qual naveguem avui», va estimar Marcelo Furtado, director de Nature Finance.

Opinions trobades de Petro i Lula

La cimera va posar en escena la divergència de criteris entre Petro i Lula sobre la qüestió petrolera. El primer va parlar d’un «negacionisme climàtic» de l’esquerra. «¿És possible mantenir una línia política d’aquest nivell? ¿Apostar a la mort i destruir la vida? ¿O hauríem de plantejar una altra cosa diferent que és el que anomeno societat descarbonitzada?». En nom de Lula va semblar parlar el president de l’estatal Petrobras, Jean Paul Prates. «El que hem de fer, fins i tot aprofitant que la COP estarà aquí (el 2025), és discutir com l’ús del petroli, que encara durarà algunes dècades, pot ajudar a finançar la transició energètica».