La imputació de Trump pel seu intent de revertir el resultat electoral planteja un ferm desafiament a la democràcia dels EUA

L’expresident dels Estats Units Donad Trump ha tornat a fer història. Un gran jurat de Washington li va imputar aquest dimarts quatre càrrecs federals pel seu intent de revertir el resultat de les eleccions presidencials del novembre del 2020 i arrabassar el triomf al demòcrata Joe Biden, que va culminar amb l’assalt al Capitoli. Es tracta de la tercera imputació que suma Trump des del març passat, però en aquesta ocasió suposa una prova d’estrès per a la democràcia i l’Estat de dret dels EUA molt més dura i de conseqüències impredictibles.

Els dos processaments anteriors estan relacionats amb els pagaments a l’actriu porno Stormy Daniels i el maneig irregular de documents classificats trobats a la seva mansió de Mar-a-Lago (Florida), acusacions molt greus per a un president. Tot i això, la d’aquesta setmana va diversos passos més enllà, ja que incumbeix els fonaments del sistema polític del país. «Això va directament a la qüestió de com funcionen les eleccions, com el poder es transfereix pacíficament. És realment una qüestió sobre el funcionament de la democràcia nord-americana», ha manifestat a ‘The Washington Post’ Jon Grinspan, conservador del Museu Nacional d’Història Americana.

El cas analitza els esforços realitzats pel republicà i el seu entorn per modificar el dictat de les urnes des del mateix dia dels comicis, el 3 de novembre del 2020, fins després del 6 de gener del 2021, quan una turba de seguidors van irrompre al Capitoli durant la sessió per certificar la victòria de Biden. En la interlocutòria elaborada pel fiscal especial Jack Smith i avalada pel gran jurat, s’acusa formalment Trump de quatre càrrecs federals: conspiració per defraudar els EUA, conspiració per obstruir un procediment oficial, obstrucció i intent d’obstruir un procediment oficial i conspiració contra el dret al vot. Quatre càrrecs pels quals s’enfronta a una pena màxima de 55 anys de presó en total.

Sis col·laboradors

«L’objectiu de la conspiració va ser revertir els resultats legítims de les eleccions presidencials del 2020 utilitzant a consciència consignes falses d’un frau per obstruir la funció del Govern federal de recollir, comptar i certificar els resultats», assenyala el text, de 45 pàgines, que també remarca les «mentides» que va propagar el llavors president assegurant que ell era el vencedor de les eleccions i donant «falses esperances» que Pence podria modificar el resultat electoral. «Aquestes afirmacions van ser falses, l’acusat sabia que eren falses», afegeix Smith, mentre destaca el seu paper en la insurrecció del 6 de gener: «Va dirigir una multitud davant d’ell perquè es dirigís al Capitoli». L’acusació esmenta també sis persones que presumptament van participar en la conspiració, però no se n’ha revelat la identitat perquè els seus actes estan encara sota investigació.

El fiscal especial, que també va dirigir la investigació dels papers de Mar-a-Lago i està a punt de concloure la de la suposada interferència electoral a Geòrgia –la imputació es podria anunciar abans que acabi l’estiu–, va anunciar durant la presentació dels càrrecs que intentarà que se celebri un «judici ràpid». De moment, l’expresident ha de comparèixer aquest dijous davant la jutge de Washington Mozilla Upadhyaya. El més probable és que es declari no culpable i que ho atribueixi a una «caça de bruixes», com ja va fer en les seves dues anteriors imputacions. La jutge, per la seva banda, podria establir condicions perquè Trump quedi en llibertat.

Impacte a la campanya

Cal veure com afecta aquest nou cop judicial a la campanya de Trump en les primàries per encapçalar la candidatura republicana en els comicis del novembre del 2024. Però d’acord amb el que ha passat anteriorment, no sembla que l’hagi d'afectar gens ni mica. Al contrari, agafa impuls amb cada nova imputació. És clarament el favorit a les enquestes i en les últimes setmanes ha ampliat la seva distància respecte del seu immediat rival, el governador de Florida, Ron DeSantis. En el sondeig més recent, publicat per ‘The New York Times’, li treu 37 punts d’avantatge.

Aquest dimecres, Trump ha utilitzat la seva xarxa social, Truth, per agrair als seus seguidors el suport que li han mostrat arran de la nova imputació. «¡¡¡Gràcies a tots!!! Mai abans he tingut tant suport en res», ha escrit en majúscules, un dels seus recursos habituals per posar èmfasi en els seus missatges. Segons el seu parer, aquesta acusació «ha revelat al món la corrupció, l’escàndol i el fracàs que han tingut lloc als EUA en els tres últims anys». Un comunicat de la seva campanya va anar més enllà i va comparar el seu enjudiciament amb l’«Alemanya nazi de la dècada de 1930».

Després de conèixer els nous càrrecs, el Partit Republicà va tornar a acompanyar l’expresident, amb les excepcions de sempre. El que era el seu vicepresident, Mike Pence, va insinuar que les acusacions haurien de desqualificar Trump de les primàries: «Qualsevol que es posi a si mateix per davant de la Constitució no hauria de ser mai president». Un altre dels seus crítics habituals entre els republicans, l’exgovernador d’Arkansas i també candidat Asa Hutchinson, va demanar a l’exmandatari renunciar a la seva campanya per la seva «responsabilitat moral» en l’assalt al Capitoli. Molt diferent va ser el to del líder del partit a la Cambra Baixa, Kevin McCarthy, que va censurar l’ús, al seu judici, partidista del Departament de Justícia per part de la Casa Blanca. «Ahir mateix una nova enquesta mostrava que el president Trump és sense cap dubte el principal oponent polític de Biden. Tothom als EUA podria veure el que va passar a continuació», va escriure McCarthy a la xarxa social X, anteriorment coneguda com a Twitter. DeSantis va rebutjar realitzar comentaris escudant-se en el fet que no havia llegit l’acusació.

Campanya i judicis

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Una cosa que sembla clara en aquest moment és que la precampanya i, gairebé amb total seguretat, la campanya de les presidencials, estaran esquitxades de judicis contra Trump. A l’espera que es posi data a aquest últim cas i es tanqui la investigació de Geòrgia, s’espera que el dels suposats pagaments a Stormy Daniels comenci el març vinent, i el dels papers de Mar-a-Lago, al maig. No obstant, una imputació, o fins i tot una condemna, no sembla que hagin d’impedir-li presentar-se a les eleccions. «No hi ha res a la Constitució que digui que no pot», ha assegurat a Efe el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Quinnipiac, Scott McLean.

En qualsevol cas, la resposta de la justícia, i de la societat, a les greus acusacions contra Trump serà transcendental per al futur de la democràcia nord-americana. «És important evidenciar la fortalesa del nostre sistema demostrant que ningú, ni tan sols un expresident, està per sobre de la llei», ha assenyalat al ‘Post’ Rachel Kleinfeld, experta en estat de dret al Carnegie Endowment for International Peace.