L’Iran envia una nova proposta de pau que no satisfà els EUA

En paral·lel, Trump va enviar, el dia en què va finalitzar el termini per sol·licitar permís al Congrés nord-americà per mantenir desplegades les tropes a l’Orient Mitjà, una carta als legisladors assegurant que la guerra amb l’Iran "s’ha acabat". El document, obtingut pel diari Politico, busca tancar el debat sobre la necessitat que l’Executiu dels EUA requereixi l’aprovació del Capitoli per a la continuïtat de l’operació militar. "No hi ha hagut intercanvi de foc entre els EUA i l’Iran des del 7 d’abril del 2026", va escriure Trump en la missiva, amb referència a la treva que les dues parts van declarar en la data esmentada i que el republicà va estendre de manera unilateral i indefinida la setmana passada, va informar l’agència Efe.

Des de la primera ronda de negociacions, fa dues setmanes, els EUA i l’Iran no han parlat cara a cara, i no s’espera de fet que aquesta reunió es faci aviat, després de la plantada de Teheran a Washington. Trump va cancel·lar en dues ocasions a última hora el viatge de la seva delegació a Islamabad davant la negativa de la República Islàmica a reunir-se amb els nord-americans. El gran motiu d’aquest rebuig, assegura l’Iran, és el bloqueig d’Ormuz, que els EUA han imposat durant les dues últimes setmanes.

"O els aniquilem o pactem"

"En aquest moment no estic satisfet amb el que estan oferint", ha declarat Trump, que ha assenyalat, no obstant, que les converses per tornar a la taula de diàleg es mantenen i que el conflicte pot solucionar-se de dues formes: "O els aniquilem o aconseguim un acord". El republicà també ha negat que els EUA tinguin un problema d’estoc de munició com a conseqüència del gastat durant la guerra. "En tenim més que mai, de fet, perquè comptem amb inventari arreu del món i podem utilitzar-lo si és necessari", ha manifestat.

A l’inici de la guerra, el país persa va bloquejar el pas per la via de tot vaixell de càrrega aliat "de l’enemic". Des de mitjans d’abril, els EUA fan el mateix amb tot barco iranià, cosa que ha impedit que la República Islàmica pugui exportar el seu petroli i gas, sobretot en direcció a la Xina.

"Tenim molta desconfiança mútua. Els EUA esperen que les seves demandes maximalistes siguin acceptades, i nosaltres hem proposat sempre solucions per acabar amb la guerra i establir l’alto el foc. Però ells no són seriosos, sobretot en l’assumpte nuclear i el de les sancions", ha dit aquest divendres el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baqaeil Baqaeí.

A part d’Ormuz, l’altre gran punt de desacord entre els dos països és el futur del programa nuclear iranià i els 440 quilos d’urani altament enriquit sota possessió de Teheran. Aquest urani, enriquit al 60%, és molt a prop del 90% necessari per desenvolupar l’arma atòmica.

Notícies relacionades

Hezbol·là utilitza contra Israel drons barats impossibles de detectar

Exteriors mira d’alliberar l’espanyol d’origen palestí de la Flotilla

Si bé l’Iran assegura que el seu ús és únicament civil, l’energia civil nuclear amb prou feines requereix una puresa en l’urani del 3%. Washington reclama a Teheran que entregui aquests 440 quilos, i es comprometi a abandonar l’enriquiment durant almenys 20 anys. Públicament, oficials perses han assegurat que aquest urani enriquit és "patrimoni nacional iranià" i que el seu programa nuclear és "un dret sobirà".

Des del 7 d’abril, quan el Pakistan va declarar l’alto el foc temporal en la guerra a l’Orient Mitjà, els atacs i bombardejos diaris han parat. Però la guerra, amb Ormuz bloquejat i sense un camí diplomàtic clar, segueix: Trump va rebre dijous passat a la nit un informe del Pentàgon amb possibles nous atacs contra l’Iran, segons va publicar el mitjà nord-americà Axios. L’Iran, per la seva banda, va assegurar que "respondrà molt més prolongadament i amb molta més força" si és atacat de nou. En setmanes anteriors, Teheran va amenaçar de forçar també el bloqueig de l’estret de Bab el-Màndeb –que separa el mar Roig de l’oceà Índic– en cas que la guerra es reprengui. El seu tancament seria un revés enorme per a l’economia mundial.