París abaixa els braços en la lluita contra les rates: intentarà conviure-hi

¿Matar les rates o deixar-les que visquin a les clavegueres (i aprendre a no tenir-los una fòbia gairebé irracional)? És un tema recurrent i encara més a París. L’abundant presència d’aquests rosegadors a la capital francesa suscita polèmiques cada any. L’alcaldessa socialista Anne Hidalgo, criticada sovint per la dreta per la brutícia —tot i que els seus carrers estan bastant més nets que les de Madrid o Barcelona—, contempla una opció que generarà més d’una rialla: ajudar els parisencs a conviure amb les seves veïnes rates.

L’Ajuntament de París impulsarà un grup de treball sobre la «cohabitació» amb les rates. «Estem examinant la qüestió de la cohabitació», va assegurar fa uns dies la regidora responsable de Sanitat, l’ecologista Anne Souyris, durant un consell municipal. Després de ser preguntada per un representant opositor d’Els Republicans (afins al PP) sobre la creació d’«un pla més ambiciós de lluita contra la proliferació de rates», Souyris va anunciar que havien decidit crear aquest comitè de «cohabitació». El seu objectiu consistirà a ser «alhora eficaços i intentar que (la presència de les rates) no sigui insuportable per als parisencs».

Aquesta mesura sembla a primera vista una extravagància, tot i que en realitat suposarà no destinar més recursos públics a posar més trampes i verí contra les rates. A més de la compra de «milers de noves papereres» i de trampes letals, la municipalitat impulsarà una campanya de prevenció i multes als habitants. Els comportaments incívics representen «la principal causa de l’exteriorització i de la multiplicació de les rates», va recordar Souyris. L’Ajuntament també col·labora, juntament amb el Museu d’Història Natural, l’institut Pasteur i la Sorbona, en un projecte d’investigació de «lluita contra els prejudicis per ajudar els parisencs a conviure amb les rates».

«No suposen un problema de salut pública»

«No suposen un problema de salut pública»Com era previsible, aquestes decisions han indignat l’oposició municipal de dretes, mentre han sigut aplaudides per col·lectius animalistes, com Paris Animaux Zoopolis, que demana «mètodes no letals». Les rates «no suposen un problema de salut pública», va defensar la regidora de Sanitat. Va recordar que, a part del contagi de leptospirosi amb aquells humans que més hi solen estar en contacte, com els escombriaires, que es vacunen contra aquesta infecció, poques malalties transmeten actualment les rates a les persones.

Notícies relacionades

Renfe començarà a operar a França el 13 de juliol amb la línia Barcelona-Lió, amb la idea d’arribar a París a l’estiu del 2024

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A causa de la seva densitat urbana —és la ciutat més densament poblada d’Europa — i la quantitat de residus que genera, la presència de les rates resulta un clàssic a París. Aquesta va créixer en les últimes dècades per motius diversos, des de la instal·lació de papereres transparents per l’amenaça terrorista (però més fàcilment accessibles per a aquests rosegadors) fins al fet que les rates parisenques van deixar de tenir por de la presència humana i s’hi van acostumar. 

Qualsevol visitant de la capital francesa es creuarà fàcilment amb una rata. Alguns consideraran que això treu glamur a la capital francesa, però això no es veu reflectit en les dades. París no és només la ciutat més visitada al món, sinó que també ha recuperat les xifres de turistes prèvies a la pandèmia després d’un increment del 27% entre el gener i l’abril d’aquest any. Amb rates als seus carrers o sense elles, la Ciutat de la Llum continua atraient ciutadans de tot el món.