Un demolidor informe detalla els abusos de la policia de Minneapolis tres anys després de l’assassinat de George Floyd

L’assassinat en mans de la policia de George Floyd fa ara poc més de tres anys a Minneapolis va contribuir a obrir els ulls de bona part dels Estats Units i de la resta món a un greu i seriós problema d’ús excessiu de força i racisme als cossos de l’ordre. Per a molts en les comunitats afectades, i a Minneapolis en particular, aquesta era una realitat coneguda. I aquest divendres el Departament de Justícia, després d’una exhaustiva investigació de més de dos anys, ha publicat un ferotge informe que constata amb demolidor detall l’extensió del que aquestes comunitats denunciaven, sovint sense que servís de res.

«El Departament de Justícia té causa raonable per creure que el Departament de Policia de Minneapolis i la ciutat participen en patró o pràctica de conducta que priva la gent dels seus drets sota la constitució i la llei federal», diu el document de 92 pàgines, construït després d’estudiar l’ocorregut anys abans i després de l’assassinat de Floyd. «Utilitza força no raonable, viola drets de la primera esmena i discrimina partint de raça i discapacitat».

Van ser aquests patrons i pràctiques els que «van fer possible el que li va passar a George Floyd», ha dit en una roda de premsa el fiscal general dels EUA, Merrick Garland, que ha presentat junt amb altres autoritats federals i locals el document. Aquest assegura que la policia local «no té salvaguardes sistèmiques que puguin prevenir aquests abusos o torejar amb ells, com una rendició de comptes efectiva, entrenament rigorós, supervisió robusta i suport adequat per als agents». I fa 28 recomanacions per acabar amb els abusos sistèmics i la discriminació.

Reforma a gran escala

El titular de Justícia també ha anunciat que el seu departament i les autoritats municipals han arribat a un principi d’acord per negociar el que es coneix com «un decret de consentiment»: un pacte per a una reforma a gran escala de la policia que es firmarà i haurà d’implementar sota supervisió judicial.

Tot i que ja l’any passat una altra investigació estatal va apuntar a la problemàtica realitat a Minneapolis i va fer que s’iniciessin passos cap a la reforma, és més gan l’abast i pes del govern federal. Sota l’Administració de Joe Biden ja s’han obert altres investigacions similars en llocs com Phoenix i Oklahoma. I la reforma a Minneapolis pot servir com a full de ruta a nivell nacional així que el Govern del demòcrata mira d’impulsar una transformació de les forces de l’ordre.

Tant en la roda de premsa com en l’informe s’ha fet una radiografia esgarrifosa de la realitat que han viscut els ciutadans de Minneapolis, especialment dura i discriminatòria cap a persones negres, nadiues americanes i amb problemes de discapacitats mentals, però que ha afectat també manifestants o periodistes.

Ús de força injustificat

Es detalla, per exemple, l’«ús rutinari de força excessiva, sovint quan aquesta força no és necessària, incloent-hi ús de força injustificat i letal o ús no raonable dels tàser» les pistoles de descàrregues elèctriques. I entre el gener del 2016 i l’agost del 2022, per exemple, una «porció significativa» de 19 tirotejos comesos per la policia van ser usos inconstitucionals de força letal, a l’arribar els trets «sense determinar abans si hi havia amenaça immediata de dany per a agents o d’altres».

És una cosa que en la compareixença davant els mitjans s’ha exemplificat amb el cas d’una dona que el 2007 va trucar per denunciar una possible agressió sexual i va morir en mans d’un policia que «es va espantar» quan al respondre a la trucada la dona es va acostar al cotxe patrulla. Un altre cas que s’ha destacat és el d’un agent fora de servei que, només tres segons després de sortir del seu vehicle, va disparar a un cotxe amb sis persones.

L’informe també ha conclòs que «de forma rutinària» els agents «desdenyen la seguretat de la gent en la seva custòdia». I ha constatat que, a més de George Floyd, que va morir després d’haver dit repetidament que no podia respirar mentre Derek Chauvin tenia el genoll al seu coll i altres agents l’ajudaven a immobilitzar-lo, s’han produït nombrosos incidents en què els policies responen a detinguts que diuen «no puc respirar» amb una versió de «pots respirar, estàs parlant».

També ha determinat que els agents van continuar utilitzant les tàctiques d’ofec fins i tot quan es van prohibir el juny del 2020.

Discriminació i passivitat

La investigació ha reafirmat també que els agents patrullaven de forma diferent segons la composició racial del barri en què fossin, sense que hi hagués una raó legítima o relacionada de seguretat.

Enumera capítols que exemplifiquen aquesta discriminació. I mostra com, després del cas de Floyd, van mirar d’eludir el registre d’informació que poguessin assenyalar a les seves actituds qüestionables. Les dades de raça o gènere en informes sobre parades de trànsit, per exemple, van passar d’incloure’s en el 71% dels casos a fer-ho només en el 35%.

El document constata que tot i que feia temps que molts ciutadans denunciaven els problemes aquestes queixes queien en sac foradat. I es veien sovint llastades per la lentitud en la investigació de les males conductes denunciades. Un 53% d’aquestes investigacions estaven sense resoldre després d’un any d’indagacions, i més del 26% continuaven irresoltes després de dos anys d’investigació.

Notícies relacionades

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

L’alcalde, Jacob Frey, ha participat en la presentació d’un informe que, ha assegurat, «obre un nou capítol en la història de Minneapolis». «Entenem que el canvi no és negociable», ha declarat.

També ha parlat davant la premsa Brian O’Hara, actual cap de la policia. «Reconeixem el dolor, la ràbia, la frustració, la por i la sensació de vulnerabilitat que molta gent en la nostra comunitat ha suportat», ha dit.