.

.

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La decisió de Junts de trencar amb el Govern de Pedro Sánchez ha passat més factura al PSOE que la dimissió com a president de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón al PP. El baròmetre de novembre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) reflecteix que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha frenat la caiguda i aconsegueix retallar distància amb el president del Govern, que retrocedeix l’últim mes. Els socialistes guanyarien les eleccions i encara avantatgen el PP en 10 punts, però l’últim mes ha sigut més favorable per a Feijóo, malgrat que l’enquesta es va elaborar coincidint també amb la crisi sanitària per les fallades en els cribratges de càncer de mama a Andalusia i amb l’avançament de les eleccions autonòmiques a Extremadura, decidit per la presidenta de la Junta, María Guardiola, davant la impossibilitat d’aprovar comptes públics per al 2026.

Sánchez guanyaria ara unes eleccions generals amb el 32,6% dels vots, 2,2 punts menys que en el sondeig de l’octubre. Aquesta diferència és, més o menys, el que han sumat els populars des d’aleshores. Feijóo obtindria el 22,4% dels sufragis, 2,6 punts més que fa un mes. Amb aquesta recuperació, el PP aconsegueix també distanciar-se una mica de Vox, que li trepitjava els talons a l’octubre, tot i que no evita que el partit de Santiago Abascal segueixi a l’alça en intenció directa de vot. Els ultres se situen ara en el 18,8% dels vots, 1,1 punts més que en el baròmetre anterior. És a dir, malgrat que Vox continua pujant, la bretxa que el separa del PP és més àmplia (ha passat de 2 a 3,6 punts) per la remuntada de Feijóo.

En canvi, les dues principals marques a l’esquerra del PSOE, Sumar i Podem, sí que s’anoten sengles descensos: la coalició de Yolanda Díaz es quedaria en el 7,1% dels vots (sis dècimes menys que a l’octubre) i el partit de Ione Belarra, en el 4% (nou dècimes menys).

El treball de camp d’aquest estudi va arrencar tot just dies després que la formació que lidera Carles Puigdemont anunciés que no pensava continuar negociant res amb l’Executiu central, decisió que va formalitzar a principis de mes presentant esmenes de totalitat a diversos projectes del Govern i anunciant el «bloqueig legislatiu» de la legislatura. A més, el 29 d’octubre es va fer el funeral d’Estat per les víctimes de la dana d’un any abans en què Mazón va ser durament increpat per algunes de les víctimes, els representants de les quals van comparèixer dies després en la comissió d’investigació del Congrés.

El que ha passat en el funeral va propiciar la renúncia de Mazón al càrrec, que va formalitzar el 3 de novembre, i que va posar en marxa el procés per elegir el seu successor al capdavant de la Generalitat i les negociacions obertes entre el PP i Vox perquè s’investeixi el número dos del PP en aquesta comunitat, Juanfran Pérez Llorca. Mazón va dimitir el mateix dia que començava el judici contra el fiscal general de l’Estat,Álvaro García Ortiz, acusat d’un delicte de revelació de secrets contra Alberto González Amador, el nòvio de la presidenta de madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, vista oral que va marcar l’actualitat durant les dues primeres setmanes de novembre.

Els casos Koldo i Leire

Notícies relacionades

Mentre el CIS feia les seves preguntes es va conèixer l’informe de la Guàrdia Civil relatiu a les gestions que va fer l’ara ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, com a president canari perquè s’abonessin les mascaretes que aquesta administració va comprar en pandèmia a l’empresa de Víctor de Aldama, i el jutge que investiga el cas Leire Díezva prendre les primeres declaracions de la causa citant com a testimonis els fiscals Ignacio Stampa i José Grinda, que van denunciar un possible intent de suborn per part de l’exmilitant socialista.

I de tot això es va parlar en la compareixença que el 12 de novembre va protagonitzar al Congrés el president Pedro Sánchez, a qui el PP i Vox van tornar a retreure els casos de corrupció que esquitxen excol·laboradors i familiars i l’obertura d’una investigació de l’Audiència Nacional sobre els pagaments en metàl·lic del PSOE a l’exministre José Luis Ábalos, sobre els quals també van interrogar Sánchez quan va comparèixer davant de la comissió del Senat sobre el cas Koldo el 30 d’octubre.