Agilitzar la descarbonització
Catalunya elimina l'"interès públic" però reduirà a la meitat el temps de tramitació de les renovables
El decret aprovat de renovables aprovat amb els vots de Junts, ERC i Comuns restringeix les instal·lacions en sòl de regadiu però fomenta les comunitats energètiques
Parque de placas solares (energías renovables) en Alcarràs. /
Mentre al Brasil, a gairebé 7.000 quilòmetres de distància, se segueix debatent com prescindir dels combustibles fòssils, el Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a un decret llei que ha de contribuir a descarbonitzar la producció d'energia i l'economia en general. El nou document, modificat després que abans d'estiu el Govern l'hagués de retirar per falta de suports, ja no cataloga les energies renovables com a projectes d'"interès públic superior", com estava previst inicialment, i restringeix la seva instal·lació en terrenys agrícoles de regadiu.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, admet que aquest canvi suposa "una renúncia", però considera que la resta del text, aprovat per una àmplia majoria –amb els vots a favor de Junts, ERC i Comuns i les abstencions del PP, la CUP i Aliança Catalana–, s'ha enriquit "gràcies a les negociacions de les últimes setmanes". "El patriotisme, avui per avui, passa per la descarbonització", ha afegit la consellera.
Paneque defensa que la normativa validada suposa "un missatge molt positiu" cap als promotors de parcs eòlics, fotovoltaics i de bateries. Avui dia, per tramitar un parc, es tarda de mitjana tres anys. "A partir d'ara, amb l'eliminació d'alguns informes i la simplificació administrativa, aquest temps d'espera es reduirà a la meitat", ha anunciat Paneque. També es facilitaran els processos per construir noves línies elèctriques, que donin més "resiliència" al sistema després del gran apagó del mes d'abril.
Camps de bateries
Una altra gran novetat és la regulació dels camps de bateries, que fins ara es trobaven en una mena de limbe legal. En aquests moments, la conselleria té sobre la taula 150 peticions per construir aquest tipus de plantes. Aquestes instal·lacions serveixen per donar estabilitat al sistema de subministrament elèctric quan les principals fonts d'energia depenen del sol i del vent.
Un altre element necessari per equilibrar la generació d'energia és l'ús dels embassaments com a megabateries, a través de les centrals hidroelèctriques reversibles. Sobre aquestes instal·lacions, el decret estableix que les concessions puguin ser de 50 o 75 anys de durada, amb l'objectiu d'oferir més garanties als promotors, en lloc dels 25 anys previstos fins ara.
El nou marc legal fomentarà també les pèrgoles fotovoltaiques de fins a quatre metres d'altura, les comunitats energètiques municipals (que seran d'interès general), l'impuls a l'eòlica d'autoconsum (pensada per a indústries, com la planta de Cronospan a Tortosa o la d'Amazon al Far d'Empordà, que disposaran d'aerogeneradors) i la reducció dels terminis per repotenciar centrals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Més traçat del metro sense nous combois
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Campanades L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta
- Multes per als cotxes B en les zones de baixes emissions
- Foment de l'ús Barcelona i Òmnium es conjuren per reduir «a zero» les llistes d'espera per aprendre català
- L'opinió de Salut Mental Catalunya DDaniel Osiàs, Fundació Marianao: "Un casal de barri o un grup de cant coral poden ser tant o més terapèutics que una consulta mèdica"
- Predicció de Meteocat Els termòmetres tornaran a baixar a Catalunya en un cap de setmana de cel clar i avisos per vent
- Finançament autonòmic La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'editorial de Cristina Villanueva: Alliberats, però no lliures
