El miracle de la ‘Família Blava’

Els 444 quilòmetres quadrats d’extensió que conformen Curaçao al Carib, a prop de Veneçuela i amb només 155.000 habitants, es van convertir durant unes hores en el focus d’atenció mundial. La culpa la va tenir una pilota i la tenacitat d’un savi del futbol, Dick Advocaat, il·lustre tècnic holandès de 78 anys que ja havia dirigit Holanda en el Mundial dels Estats Units de 1994. L’Avi és un nòmada de les banquetes que ha dirigit equips de categoria com el PSV, Dortmund, Zenit, Sunderland, Fenerbahçe o Glasgow Rangers, a més de seleccions de mig món, des de Corea del Sud fins a l’Iraq passant pels Emirats Àrabs Units, Sèrbia o Rússia.

L’estiu vinent, 32 anys després de visitar els Estats Units en el 94, tornarà a terra ianqui a tancar el cercle, compareixent en un altre Mundial al capdavant de la Família Blava, peculiar sobrenom amb què els aficionats coneixen aquesta selecció caribenya que s’estrena en la fase final d’una Copa del Món. La peculiaritat d’aquesta selecció és que els 23 convocats per al partit a Jamaica eren nascuts al territori europeu i no al continent americà. I la majoria milita en equips de lligues menors com la de Turquia i l’Eredivisie, una lliga holandesa que fa de pont a Europa per a molts d’ells. Obispo, Fonville, Floranus i Shambo juguen a la lliga neerlandesa, mentre que els germans Bacuna, Juninho i el capità Leandro ho fan a la Superlliga otomana. Entre tots ells apareix Jurgen Locadia, jugador de l’Intercity alacantí, de la Segona RFEF, que va entrar a la convocatòria per la lesió de l’únic futbolista nascut a l’illa, Tahith Chong, que milita en el Sheffield United de la segona anglesa.

Instruccions per telèfon

L’èpica és encara més gran si es té en compte que Advocaat no va ser al National Stadium de Jamaica en la històrica jornada de la seva classificació. Uns dies abans es va confirmar que no podria acudir per «motius personals. És una decisió molt difícil deixar els nois aquí. És una cosa que em trenca el cor, però la família és més important». L’holandès es va plantar a les 2 del matí davant la televisió a casa seva i es va comunicar amb els seus assistents, Dean Gorre i Cor Pot, a través del telèfon del director tècnic de la Federació, Wouter Jansen. El miraculós empat final a Kingston va servir per escriure la pàgina d’or del futbol de Curaçao amb el seu tècnic dirigint l’equip per telèfon a més de 8.000 quilòmetres.

La Concacaf s’ha convertit en la part més exòtica del quadre de classificació, ja que a l’estar classificats d’arrencada els Estats Units, Mèxic i el Canadà, en qualitat d’organitzadors, hi ha més places lliures que mai. A això se suma que seran 48 els participants. Per això no estranya que en la repesca aparegui una altra selecció exòtica com Surinam. L’Uzbekistan, Cap Verd i Jordània s’acostaran per primera vegada a la fase final d’un Mundial, com Curaçao. No obstant, crida poderosament l’atenció que dels deu països més poblats del planeta (l’Índia, la Xina, els Estats Units, Indonèsia, el Pakistan, Nigèria, el Brasil, Bangladesh, Rússia i Mèxic), només se n’han classificat tres, i el Brasil és l’únic que s’ho ha guanyat a la gespa, perquè mexicans i nord-americans hi seran en qualitat d’amfitrions.

Notícies relacionades

‘Sport’ concedeix el Premi Valors 2025 a Messi, Marc i Àlex Márquez

Itàlia passa a les semifinals i Espanya juga avui contra la República Txeca

De moment són ja 42 les seleccions classificades per al Mundial 2026. Als amfitrions (el Canadà, els Estats Units i Mèxic) se sumen l’Aràbia Saudita, Austràlia, Qatar, Corea del Sud, l’Iran, el Japó, Jordània, l’Uzbekistan, Algèria, Cap Verd, Costa d’Ivori, Egipte, Ghana, el Marroc, el Senegal, Sud-àfrica, Tunísia, l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, l’Equador, el Paraguai, l’Uruguai, el Panamà, Curaçao, Haití, Anglaterra, França, Croàcia, Portugal, Noruega, els Països Baixos, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Àustria, Escòcia, Suïssa i Nova Zelanda.

Queden encara sis places per adjudicar, dues de les quals se les jugaran Surinam, Jamaica, Bolívia, la República del Congo, l’Iraq i Nova Caledònia, mentre que per a les altres quatre competiran Itàlia, Dinamarca, Turquia, Ucraïna, Polònia, Gal·les, la República Txeca, Eslovàquia, Irlanda, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Suècia, Romania, Macedònia del Nord i Irlanda del Nord. Qualsevol d’elles amb més renom futbolístic que no pas Curaçao. Almenys, fins avui.