Xavi Pascual vol "guanyar i fer feliços els culers"

Va acudir a la sala de premsa amb americana i camisa blanca. No era una simple prèvia al partit d’Eurolliga que enfronta el Barça amb l’Efes, a domicili a Istanbul aquest dijous (18.30 h), amb l’afegit que debutarà amb l’equip. Era també la seva presentació com a entrenador en la tornada a l’entitat blaugrana. I no va ser breu la compareixença. Xavi Pascual va exposar els seus motius per tornar al Barça, les seves sensacions personals en iniciar una segona etapa al capdavant de l’equip i les seves expectatives. "Vinc només per una raó: guanyar", va sentenciar aviat.

Però no hi ha només una raó. Com a mínim n’hi ha una altra, íntimament lligada a la primera: "fer feliços els aficionats".

La seva arribada ha aconseguit agitar l’afició i els jugadors. Darío Brizuela va remarcar "la il·lusió" que havia generat l’arribada de Pascual, que avala la seva trajectòria professional, que tanca una etapa en què l’equip anava fent voltes. "Quan hi ha un canvi d’entrenador és una responsabilitat compartida, és un fracàs de tots", admetia l’aler basc. Era la quarta vegada que ho vivia Brizuela. La de Pascual també és la seva quarta vegada, la tercera si es descompta l’inici de la seva carrera, el febrer del 2008, quan va rellevar Dusko Ivanovic formant part del seu cos tècnic. Es va mantenir en el club fins al 2016 i després va passar pel Panathinaikos (2016) i el Zenit Sant Petersburg (2020). Nou anys després, substitueix Joan Peñarroya amb un bagatge i una experiència que li permeten tenir una visió molt àmplia del bàsquet europeu.

"El Barça juga per guanyar, no juga per estar allà", va assegurar, donant a entendre que no demana temps ni indulgència, tot i que sí que va insinuar que necessita dos mesos –"si ens respecten les lesions", va precisar– perquè l’equip adquireixi el nivell tecnicotàctic que desitja. Sap Pascual, perquè ho va aprendre, primer d’aficionat i després de tècnic, que "al Barça no hi ha les temporades de transició". Ni tan sols amb les excuses de les retallades pressupostàries.

"No soc aquí per construir per a l’any que ve, sinó perquè crec que podem fer coses aquesta temporada. Si hagués sentit que no puc guanyar amb aquest equip, no l’hauria agafat, hauria dit que si volien, que vinguessin l’any que ve", va explicar Pascual.

No era tanta la convicció. La conversa amb Joan Laporta, el president que li va donar la primera oportunitat amb 35 anys (ara en té 53), seria irresistible per a ell. Sabia Pascual que tot s’estava encarrilant de tornada al Palau.

Notícies relacionades

‘Sport’ concedeix el Premi Valors 2025 a Messi, Marc i Àlex Márquez

Itàlia passa a les semifinals i Espanya juga avui contra la República Txeca

"La pressió que sento és la mateixa, perquè és la meva, la que sento en cada partit com si fos l’últim de vida; la responsabilitat és més gran perquè les segones etapes són més difícils i esperes no defraudar a ningú", reconeixia el tècnic, que va reunir en vuit temporades i mitja 12 títols amb el Barça; entre els quals, quatre Lligues i una Eurolliga.

De moment, el procés de la successió tècnica ha sortit bé. Tot i que l’acord va quedar segellat dimecres passat, Pascual va esperar (ansiós a casa) que Óscar Orellana dirigís els dos partits següents, saldats amb unes victòries que han donat "un respir molt gran" a la secció, que no es troba "en una dinàmica de guanyar títols". De moment.