El racisme policial als EUA, a examen malgrat la condemna a l’agent que va matar Floyd

«Culpable, culpable, culpable». Els Estats Units, i especialment la comunitat negra, repeteixen emocionats com un mantra alliberador les tres condemnes que un jurat de 12 membres va dictar dimarts contra l’exagent de la policia de Minneapolis Derek Chauvin per l’assassinat el 25 de maig de l’any passat de George Floyd, l’home negre el cas del qual va desencadenar al país l’onada de protestes més gran pels drets civils en dècades. Pràcticament ningú, no obstant, respira alleujat. El racisme policial es continua identificant com un problema sistèmic als EUA davant el qual se saben necessàries accions preses no només en casos particulars i irrefutables o en els tribunals, tot i que almenys aquest cas en concret ha servit per reactivar aquest examen i revitalitzar el debat sobre potencials reformes del sistema policial i penal.

El mateix dimarts, hores després del veredicte, el president Joe Biden identificava en un discurs al país la resolució del cas com un potencial «pas gegant cap a la justícia als EUA» però també reconeixia que la condemna era una decisió «massa inusual». El mandatari assegurava, a més, que l’obligació ara és «plantar cara al racisme estructural i a les disparitats racials que existeixen en la manera de protegir els ciutadans i, de forma més generalitzada, en el sistema penal». «No podem aturar-nos aquí», va dir Biden, «és insuficient».

Investigació de Justícia

De moment, amb iniciatives legislatives encara en gestació en el Congrés controlat pels demòcrates, i en diferents fases en els municipis i estats on s’han emprès revisions, el procés comença amb el focus a Minneapolis. Aquest dimecres el fiscal general, Merrick Garland, ha anunciat que el Departament de Justícia ha obert una investigació civil del cos de policia de la ciutat que mirarà de determinar si desplega «patrons i pràctiques inconstitucionals» tant en accions amb sospitosos de minories racials com amb els manifestants, que es va reprimir amb duresa en les manifestacions de l’any passat.

En cas de trobar violacions de la llei aquestes indagacions podrien acabar no només en un informe públic sinó en un acord, ratificat i supervisat pels tribunals, que obligaria el Departament de Policia de Minneapolis a reformes. Aquest tipus de pactes no són nous però Garland va aprovar just divendres passat tornar a implementar-los, anul·lant un mandat adoptat per Donald Trump que va limitar el seu ús en casos de responsabilitat policial.

Sobre el paper són passos prometedors però l’experiència explica també que l’anunci de Garland es rebi amb escepticisme. A Chicago el 2017, per exemple, la policia va firmar un d’aquests acords després d’una investigació federal pel cas de l’assassinat de l’adolescent negre Laquan McDonald el 2014, una mort les circumstàncies reals de la qual es van ocultar durant més d’un any. Activistes i experts denuncien que les reformes en formació i accions policials que s’havien d’haver posat en pràctica no han arribat. I la mort en mans de la policia el mes passat d’Adam Lorenzo, un hispà de 13 anys, va recordar el perquè de les crítiques.

Floyd, un cas particular

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Està estesa també la sensació que la resolució del cas contra Chauvin, que ha sigut «segregat» en una unitat de màxima seguretat a la presó d’Oak Park Heights on espera la seva sentència d'aquí a vuit setmanes, és una excepció més que la nova norma. Com va assenyalar també Biden dimarts, el que va passar aquell 25 de maig va ser «un assassinat a plena llum del dia». Va ser gravat per una adolescent en un vídeo que va recollir la tortuosa detenció de Floyd durant nou minuts i 29 segons i va permetre desarticular la insultant i falsa versió inicial oficial, en la qual simplement es va dir que els agents que van detenir Floyd, després d’emmanillar-lo, «es van adonar que semblava patir problemes mèdics» i es va dir que «en cap moment ningú va utilitzar armes de cap tipus». I en el judici, a més, s’ha produït l’anomalia que líders policials testifiquessin contra un altre uniformat. Ho va dir també Biden: «va fer falta tot això perquè el sistema judicial oferís una simple, bàsica, rendició de comptes».

L’expresident Barack Obama també va emetre un comunicat després del veredicte, que va qualificar com «un pas necessari en el camí cap al progrés però lluny d’un de suficient». Obama va demanar reconèixer que «milions (...) viuen amb por que la seva pròxima trobada amb agents de l’ordre pot ser l’última». I les seves paraules retrunyien recordant la mort, durant el judici a Chauvin, de Daunte Wright en un suburbi de Minneapolis, i cobraven una dimensió especial quan se sabia que, poc abans que s’emetés el veredicte, un policia blanc de Columbus (Ohio) matava de quatre trets una adolescent negra de 16 anys que estava involucrada en una baralla amb un ganivet.