Eleccions als EUA

DeSantis-Trump: més que un duel de primàries

  • Les fallades tècniques a Twitter fan deslluir el llançament de la campanya de Ron DeSantis

DeSantis-Trump: més que un duel de primàries

CARLOS BARRIA / REUTERS

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Quan les fallades tecnològiques a Twitter Spaces van convertir en una vergonyosa patinada aquesta setmana el llançament de la carrera presidencial de Ron DeSantis, el fiasco va copar titulars i anàlisis. No era, sens dubte, el principi planejat ni somiat per a una campanya que fa temps que prepara l’ultraconservador governador republicà de Florida. Perquè la seva candidatura està construïda sobre la idea de presentar-se com un polític efectiu i en control capaç d’allunyar el Partit Republicà i els Estats Units del drama i la impredictibilitat que tan habituals va fer Donald Trump, l’expresident i candidat que avui dia és màxim favorit per aconseguir la nominació dels conservadors per al 2024.

De fet, l’episodi va donar peu a Trump per llançar-se a la jugular de DeSantis. La intensitat dels atacs en missatges i vídeos (més satírics, feridors i insultants que de costum) mostren un Trump desmesurat. Confirma també l’amenaça que l’expresident de 76 anys identifica en un polític de 44 que va recolzar la seva primera campanya com a aspirant a governador el 2018. I ratifica la intensitat que es pot esperar del duel entre els dos aspirants que els sondejos actualment mostren com els únics amb opcions en un camp de primàries que comença a superpoblar-se i que ja inclou set candidats més.

Les aigües de la tempesta mediàtica del desastre del llançament (que no va impedir a DeSantis recaptar més de vuit milions de dòlars en donacions en 24 hores) comencen a calmar-se. Ara que es dissipen els remolins de la superfície es pot veure el fons de l’enfrontament entre Trump i DeSantis, dos polítics que encarnen i han abraçat el populisme i la provocació com a política però que representen també diferents venes del conservadorisme. Per això el futur del Partit Republicà i, si un dels dos arriba a la Casa Blanca, també del país, dependrà de qui s’imposi en la baralla.

 

Treure Trump del ‘trumpisme’

L’objectiu de DeSantis, com resumia aquesta setmana ‘The Economist’, és «treure Trump del ‘trumpisme’». Sense dir-ho així, aquest és el missatge que, d’una manera o altra, està impulsant aquest candidat en reunions amb grans donants, en actes previs que va fer al llançament de la campanya i en la dotzena d’entrevistes que ha ofert a mitjans conservadors des de dimecres. Perquè DeSantis abraça les polítiques que van marcar el mandat de Trump, però li dona una pàtina de fermesa i consistència ideològica i de valors conservadors dels quals manca l’exmandatari. I apunta, a més, que no importa el que Trump prometi, recordant que s’ha mostrat incapaç de derrotar Joe Biden i d’impulsar els candidats republicans als quals dona suport, com va passar a les legislatives de novembre.

Tot i que durant mesos DeSantis havia eludit entrar en la confrontació amb l’expresident, com tots els aspirants republicans, conscient del fervor i lleialtat d’una part de les bases cap a Trump, ha començat a criticar-lo directament. Ho va fer dimecres a Twitter Spaces i a Fox News, tot i que sense citar-lo. Però dijous es va treure els guants. «Està diferent de quan es va presentar el 2015 i el 2016. No sé què li ha passat», va declarar en una ràdio conservadora de Tennessee.  

«‘Make America Florida’»

En qualsevol cas, els principals arguments que esgrimirà DeSantis en campanya se centren de moment en qüestions de substància política. La seva proposta és «‘Make America Florida’» i esgrimeix la legislació que ha aprovat per presentar-se com més contundent i efectiu que Trump en qüestions com els drets d’armes, la immigració i la pena de mort. I ha qüestionat, per exemple, que l’expresident no hagi volgut comprometre’s públicament a firmar, si torna al Despatx Oval, una potencial llei federal que restringeixi el dret a l’avortament. En contrast, ell presenta la llei estatal que ha aprovat, una de les més restrictives del país, que el prohibeix després de sis setmanes de gestació.

Aquesta és només una norma dins d’un torrent de legislació aprovat per DeSantis (80 lleis només aquesta primavera) que l’ha convertit en una icona conservadora, especialment en les guerres culturals. I ha elevat a l’enèsima potència, amb l’autoritat de l’executiu, les denúncies que Trump va començar a fer durant el seu mandat de tots els moviments per la justícia racial, la inclusió, la igualtat i l’ensenyament de qüestions de raça o gènere, ja sigui en corporacions, en centres d’ensenyament o al Govern.

A més de la llei que prohibeix fins a batxillerat l’ensenyament de qüestions de raça o orientació sexual, la normativa per limitar l’ús de pronom triat i sobre l’ús dels lavabos, també ha eliminat el finançament en universitats públiques per a programes de diversitat, igualtat i inclusió. Ha convertit Florida en un dels 18 estats que prohibeixen tractament mèdic per a joves transgènere (i és un dels cinc que consideren delicte oferir-lo). I també ha vetat que tant el govern estatal com els municipals de Florida facin inversions basades en els criteris ESG (ambientals, socials i corporatius).

Tot el que s’engloba en l’eteri però extremament polititzat concepte de «‘woke’» és la saba política vital per a DeSantis. «Mai ens rendirem a la massa ‘woke’ i deixarem la ideologia ‘woke’ a la paperera de la història», deia dimecres, quan va parlar repetidament del «virus de la ment ‘woke’» i va assegurar que és «una forma de marxisme cultural».

 

Ampliar el poder executiu

En el seu camí, DeSantis està abandonant principis tradicionals conservadors, com el respecte extrem a la llibertat d’expressió o la idea d’un govern limitat. El seu feu amb Disney, que l’allunya de les relacions tradicionals republicanes amb el món empresarial i ha arribat a una guerra als tribunals, va començar quan la companyia va criticar la llei coneguda com ‘no diguis gai’. I en els últims dies està parlant obertament de «reconstitucionalitzar l’Estat administratiu», una expressió amb la qual amenaça d’imposar més control de l’Executiu sobre agències que han de funcionar de manera independent, com el Departament de Justícia.

Notícies relacionades

Són passos que van més lluny encara d’on va arribar Trump, amb qui el Partit Republicà ja es va allunyar dels seus clàssics paradigmes que unien conservadors socials, llibertaris econòmics i un compromís infrangible amb la forta defensa nacional per acostar-se a la política identitària, més definida pel que combat que pel que defensa.

A Florida, grups d’activistes i de la comunitat LGTBIQ, organitzacions de drets civils i que treballen amb immigrants alerten de la vena autoritària que el governador desplega en aquest estat i que arribaria amb ell a la Casa Blanca. I Anna Eskamani, una congressista estatal demòcrata, ha assegurat que DeSantis ha de ser vist com «el canari a la mina».