El fundador de la milícia Oath Keepers, sentenciat a 18 anys de presó per l’assalt al Capitoli

Stewart Rhodes, el fundador de la milícia antigovernamental d’extrema dreta Oath Keepers, ha sigut sentenciat aquest dijous a 18 anys de presó pel seu paper en l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021. Es tracta de la pena més dura imposada fins a la data per aquesta insurrecció de seguidors de Donald Trump, que va intentar frenar la certificació de la victòria del president Joe Biden. És, a més, la primera a un dels condemnats per conspiració sediciosa en aquest cas, pel qual el Departament de Justícia ha obert més de mil causes penals.

Rhodes, de 58 anys, veterà de l’Exèrcit i graduat en Dret per Yale que va fundar els Oath Keepers el 2009, va ser condemnat al novembre amb altres encausats per sedició, que també seran sentenciats els pròxims dies. Tot i que no va entrar personalment al Capitoli, es va considerar provat que va liderar una trama per organitzar una rebel·lió armada i evitar la transició pacífica de poder després de la derrota de Trump, després de la qual va començar a propagar teories conspiradores sobre un frau electoral, inexistent, i a fer crides que incitaven a preparar-se per a una «rebel·lió armada», una «Guerra Civil» i una «revolució sagnant».

El grup va guardar un arsenal d’armes en hotels pròxims al Capitoli i el mateix Rhodes va estar en contacte amb Kelly Meggs, una altra líder de la milícia que era sobre el terreny i que també ha sigut condemnada i serà sentenciada aquest dijous.

 «¿Tindrem un altre 6 de gener?»

El jutge Amit Metha, que ha dictat la sentència en un tribunal federal de districte de Washington, ha considerat que les accions de Rhodes representen terrorisme domèstic. I abans d’anunciar la pena, que ha quedat per sota dels 25 anys que sol·licitava la fiscalia, s’ha dirigit a Rhodes. «M’atreveixo a dir, i mai he dit això a algú que he sentenciat, que vostè representa una amenaça al nostre país i un perill per a la nostra república i per al teixit mateix de la nostra democràcia», li ha dit. I ha afegit: «Tots contenim la respiració quan s’acosten unes eleccions. ¿Tindrem un altre 6 de gener? Està per veure».

«El que no podem tenir de cap manera és un grup de ciutadans fomentant una revolució perquè no els agrada el resultat d’unes eleccions, perquè no creien que la llei s’estava seguint com calia», ha afirmat també el jutge, que ha respost a Rhodes quan aquest ha assegurat, en la seva pròpia declaració en la vista, que és un «presoner polític». «Es va preparar per prendre les armes i fomentar una revolució. Això és el que va fer. No és un presoner polític, senyor Rhodes. És aquí per les seves accions», li ha replicat.

Rhodes, que manté des de la fundació dels Oath Keepers una visió insurreccionista que atorga a grups de milícies i individus el dret constitucional sota la segona esmena a oposar-se violentament al govern i crida a rebel·lar-se contra la «tirania», no ha mostrat penediment per les seves accions. De fet, en una entrevista que va oferir fa quatre dies des de la presó, va insistir en la seva idea que hi ha una «persecució governamental dels que estan a la dreta política» que, va dir, «no s’aturarà fins que se la pari». Va parlar, a més, de la necessitat d’un «canvi de règim».

Notícies relacionades

Trump, Clinton i la trama Epstein d’abús sexual: les claus

Trump publica amb guixots centenars de milers de documents del cas Epstein: cares famoses com Bill Clinton, Mick Jagger, Michael Jackson, Sarah Ferguson...

També aquest dijous durant la vista de quatre hores, en què ha intervingut durant 20 minuts i s’ha comparat amb el dissident soviètic Aleksandr Soljenitsin i amb el protagonista de la novel·la de Kafka ‘El procés’, ha redoblat aquest missatge. «Com el president Trump, el meu únic crim és oposar-me als que estan destruint el nostre país», ha dit. «Crec que tots els imputats pel 6 de gener som presoners polítics i tots estem sent imputats de manera excessiva», ha denunciat, advertint que això «farà pensar més gent, més que abans, que aquest govern és fins i tot més il·legítim».

Ningú que no hagués assaltat un policia durant l’assalt al Capitoli havia sigut condemnat fins ara a més de vuit anys de presó. I la sentència més dura abans d’aquest dijous havia sigut una de 14 anys per a Peter Schwartz, que va agredir dos agents i tenia antecedents amb 38 condemnes prèvies.