¿Quin és el cost de la coronació de Carles III i qui el pagarà?

Les celebracions per commemorar la coronació del rei Carles III d’Anglaterra aniran a compte de l’erari públic, però el seu cost no serà revelat fins després dels fastos, que tindran lloc aquest 6 i 7 de maig i que, a més de la cerimònia solemne a l’abadia de Westminster, inclouen també un aclaparador parada militar en què participaran uns 7.000 soldats i 60 avions de les Forces Armades britàniques, si la pluja ho permet, i un concert al castell de Windsor.

Segons les estimacions realitzades per mitjans del Regne Unit, l’històric esdeveniment podria suposar un cost d’uns 100 milions de lliures (113 milions d’euros), gairebé el doble de la suma de la coronació de la seva mare, Isabel II, que fins ara havia sigut la cerimònia més cara en els més de 1.000 anys d’història de la monarquia britànica: 1,57 milions de lliures, uns 56 milions al canvi actual (63 milions d’euros). I això malgrat que Carlos ha reduït el nombre de convidats (2.200 en comparació amb els més de 8.000 de la seva mare) i ha retallat també la durada de la cerimònia i el recorregut de les processons.

L’augment del cost es deu en gran mesura a l’enorme desplegament de seguretat que s’haurà de realitzar per a uns actes en què estaran presents un centenar de caps d’Estat de tot el món. Gairebé 30.000 agents de policia participen en el dispositiu que s’ha posat en marxa aquesta setmana a Londres. Uns 11.500 estaran de servei aquest dissabte, el dia de la coronació. Serà «la mobilització més gran de policies en una sola jornada en dècades», ha explicat Ade Adelekan, comandant adjunt de la Policia Metropolitana, que no ha descartat l’ús de càmeres amb tecnologia de reconeixement facial per identificar individus potencialment sospitosos. També hi haurà franctiradors, patrulles al Tàmesi i restriccions en l’espai aeri de la capital tant divendres com dissabte.

Mal moment

El desemborsament arriba en un moment molt complicat per a l’economia del país, que té una taxa d’inflació que supera el 10%, la més alta en dècades, i un malestar entre els treballadors, a qui cada vegada els costa més arribar a final de mes, traduït en protestes i vagues als serveis públics.

Potser per aquesta raó la majoria dels britànics no està d’acord que la coronació hagi de ser sufragada pel Govern. En concret, el 51% opina que l’Executiu de Rishi Sunak no s’hauria de fer càrrec de les despeses, davant el 32% que opina que sí i un 18% que no sap o no contesta, segons un recent sondeig de YouGov.

«Carles diu que vol modernitzar la monarquia. Si ho diu de debò, pot començar pagant impostos sobre l’herència gegant de la seva mare: els cavalls de curses, les pintures i la resta. I pot pagar la seva pròpia coronació. Al cap i a la fi, ell s’ho pot permetre», ha escrit a ‘The Guardian’ Norman Baker, exdiputat dels liberaldemòcrates, membre del Consell Privat i autor del llibre ‘El que la família reial no vol que sàpigues’. La fortuna personal del rei ascendeix a 680 milions d’euros, el doble de l’estimada a la seva mare, segons la llista anual de les persones més riques del Regne Unit que publica ‘The Sunday Times’, tot i que una recent investigació de ‘The Guardian’ eleva la xifra a 2.000 milions d’euros.

Una font de Buckingham va assegurar al diari ‘The Sun’ que només amb «els drets de televisió es cobrirà amb escreix aquest cost» i també suposarà un «gran impuls per al turisme». I el Govern ha defensat la despesa: «El Govern sempre ha pagat per les coronacions. La raó per fer-ho és que el sobirà és el nostre cap d’Estat i és important que marquem això correctament [...]. Està bé que celebrem aquest moment en la vida de la nostra nació, que ho fem de manera apropiada i de manera que la nació pugui unir-se per celebrar», va assegurar el vice primer ministre, Oliver Dowden.

Ritu simbòlic

Notícies relacionades

Carles III, davant el repte d’atraure les minories ètniques distanciades de la monarquia

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

La coronació no és un acte essencial perquè el monarca pugui iniciar el seu regnat. De fet, Carles és rei des del moment en què va morir la seva mare, el 8 d’agost. La coronació, segons assenyala el professor Robert Hazell, de la Unitat de Constitució de la University College de Londres, «és un ritu religiós que simbolitza el descens de la gràcia de Déu en el nou governant» i es manté perquè és una tradició «que es remunta a fa 1.000 anys», «és una font d’orgull i celebració nacional» i «marca la renovació pacífica a la cúspide de la Constitució».

El Regne Unit és l’única monarquia que conserva aquesta formalitat. Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos mai han celebrat aquesta cerimònia. A Dinamarca, la Constitució de 1849 va decretar que la coronació era incompatible amb el nou ordre i l’únic moment en què s’utilitza la corona és per col·locar-la sobre el taüt dels monarques morts al seu funeral. A Suècia es van suspendre a finals del segle XIX per qüestions econòmiques i Noruega les va prohibir per llei a principis del XX. A Espanya no hi ha hagut cap coronació des de la unificació de Castella i Aragó. Hazell considera que el Regne Unit podria també arribar a interrompre aquest ritu «sense cap modificació en la llei». «El concepte d’un jurament de coronació podria sobreviure en una cerimònia modificada d’adhesió, religiosa o secular, sense coronació», afegeix.