Carles III, davant el repte d’atraure les minories ètniques distanciades de la monarquia

Part d’aquesta diferència en el suport a la monarquia resideix en l’associació de la institució amb un passat colonial de què encara no s’ha desprès. Les reticències històriques de la Casa Reial a l’hora d’afrontar la seva implicació directa en el tràfic d’esclaus a mitjans del segle XVII han provocat el rebuig d’un sector de la població amb orígens a les antigues colònies. Una implicació que segons la historiadora Brooke Newman, que va participar en una investigació del diari ‘The Guardian ’ sobre el passat esclavista de la monarquia britànica, hauria de ser reconeguda en el regnat de Carles III, que ja s’ha mostrat disposat a fer-ho. 

«Serà cada vegada més difícil per a la corona fingir que no han tingut una implicació i una responsabilitat amb el tràfic d’esclaus. Carles III ja ha mostrat públicament el seu suport a iniciatives a favor de la diversitat i en contra de la desigualtat, així que aquesta és una oportunitat per deixar una empremta i marcar el seu propi llegat històric», sosté Newman, que considera que més enllà de retallar les despeses de la família reial, el nou monarca hauria de dedicar part del seu patrimoni per impulsar una comissió independent que porti a terme una avaluació històrica dels vincles entre la monarquia i l’esclavitud.  

Passat colonial

Malgrat la voluntat d’obertura de Carles III, el passat colonial serà encara molt present durant la cerimònia de coronació. Una cerimònia carregada de simbolisme i d’elements que recorden l’imperialisme britànic. El professor Kahinde Andrews, expert en estudis afroamericans de la Universitat de Birmingham i descendent d’immigrants afrocaribenys, no dubta a vincular la corona amb un colonialisme racista. 

«Per molt que en la cerimònia de coronació mirin de donar un missatge de modernitat, continua sent evident que la riquesa de la família reial ve del colonialisme. En el cas de les joies, han substituït el polèmic diamant Koh-i-Noor [reclamat per països com l’Índia o el Pakistan] per un diamant procedent de Sud-àfrica. Això mostra el que representa aquesta institució», assegura Andrews, que afegeix que les picades d’ullet cap a la multiculturalitat del Regne Unit previstes durant la cerimònia són només petits gestos per rentar la imatge d’una institució que, afirma, no es pot desvincular del seu passat. «No hi ha un futur antiracista per a la monarquia».

Possibles reparacions

Notícies relacionades

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

El fracàs electoral dels ‘tories’ obre la porta al transfuguisme

Possibles reparacionsL’escenari de futures compensacions econòmiques pels danys als països que van pertànyer a l’imperi britànic queda encara lluny, però Andrews assegura que seria un primer pas per reparar els errors comesos i millorar la popularitat del nou monarca entre les minories més escèptiques amb la institució. «La família reial compta amb molta riquesa derivada de l’esclavisme, el colonialisme i l’imperialisme, que hauria de ser retornada. Entregar algunes de les joies reclamades per tercers països seria un començament, tot i que l’important és que es plantegin com resoldre les desigualtats que ells mateixos han creat al món. I tots sabem que això no passarà».

Newman reconeix la dificultat a què s’enfronta Carles III, consistent a mantenir l’herència cultural i patrimonial de la monarquia i apostar alhora per una modernització. «Existeix una dificultat a rentar la imatge d’una institució amb més de mil anys d’història, que en molts casos s’ha basat en l’explotació de recursos naturals i humans d’altres parts del món per ampliar la seva riquesa i estatus hereditari». La historiadora assenyala que el nou monarca haurà de ser més proactiu per atraure les minories ètniques en els pròxims anys. «Esperar que el problema desaparegui o que algú se’n faci càrrec en el futur no és una bona opció», sentencia.