Turquia, el pont entre Ucraïna i Rússia

Les imatges que van sortir d’aquesta trobada són poques, però clares: diversos soldats ucraïnesos del regiment d’Azov s’abracen amb les seves dones, corren a pujar els seus fills a l’esquena. Hi ha infinits petons i llàgrimes. Havien passat mesos tancats a la planta d’Azovstal del port de Mariúpol, assetjats, gairebé condemnats a mort per un Exèrcit rus que va conquerir la ciutat sencera i al qual només li quedava lidiar amb una petita resistència condemnada a la derrota.

La trobada va tenir lloc l’octubre passat, un mes després de l’alliberament dels homes, i, malgrat que tots els soldats, dones i criatures eren ucraïnesos, la reunió no va ser en territori ucraïnès, sinó en un lloc indeterminat de Turquia.

Des d’aleshores, aquestes trobades continuen tenint lloc, tot i que ja sense focus ni càmeres. Sempre a Turquia, lluny de la batalla a Ucraïna. I així continuarà sent: els 215 soldats ucraïnesos que van defensar la planta d’Azovstal i que van ser intercanviats per 55 soldats russos no podran tornar al seu país mentre no acabi la guerra. Aquesta va ser la condició russa per a l’acord d’intercanvi de presoners, que es va aconseguir amb la mediació del país anatolià.

Un any després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, només queda ja un pont que connecti Occident i Moscou; i aquest passa per Ankara, la capital turca. «Turquia ha estat intentant utilitzar la invasió russa per incrementar la seva influència regional i global amb un rol de mediadora», escriu l’analista ucraïnès Ilia Kusa, membre del think tank internacional Carnegie. «L’acord de cereal ucraïnès firmat a Istanbul el juliol del 2022 va ser un precedent. Rússia està preparada per realitzar petits compromisos a canvi que les sancions es relaxin, i sembla no tenir cap objecció que Recep Tayyip Erdogan tingui el rol de mediador. Ucraïna tampoc sembla estar oposada a aquesta mediació», afegeix.

A dues bandes

A dues bandesAixí, des del principi, el Govern d’Erdogan ha estat jugant a dues bandes. Mentre Turquia ha enviat ajuda militar i ha venut els seus drons Bayraktar a Kíiv, ha sigut l’únic país de l’OTAN que s’ha negat a imposar sancions a Rússia, i a més ha mantingut la seva economia i les seves portes totalment obertes a tots els russos que vulguin sortir del seu país o treure d’allà els seus diners.

Ankara, és cert, tenia poques opcions: amb una crisi inflacionària disparada, imposar sancions al país de Vladímir Putin hauria enfonsat encara més una economia ja per si mateixa en seriosos conflictes.

Durant els últims mesos, Erdogan ha mantingut trobades i trucades constants amb Putin. Tots dos es tracten d’amics, i, mentre la guerra a Ucraïna avança, tots dos líders han acordat vincular encara més les seves economies. Rússia, per exemple, està construint la primera planta nuclear en territori turc, i va accedir a vendre el seu gas en condicions favorables a Ankara per esquivar les dificultats de l’exportació a Europa. 

Per a Turquia, no obstant, hi ha riscos. Aquest mes, un alt funcionari del Departament del Tresor nord-americà va viatjar al país per enviar un avís: les empreses i els governs que facin tractes amb empreses russes sancionades seran castigats amb sancions secundàries. 

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

«Individus i institucions operant en jurisdiccions massa permissives s’arrisquen potencialment a perdre el seu accés als mercats dels països del G7 com a resposta a fer negocis amb entitats sancionades», va dir a l’agència de notícies Reuters un membre anònim de l’equip nord-americà.

«No és una sorpresa... Rússia està activament intentant utilitzar la seva força en les relacions econòmiques històriques que té amb Turquia. La qüestió ara és quina serà la resposta turca», va dir aquesta font anònima.