El declivi del Regne Unit: el llegat de més d’una dècada de governs conservadors

Les protestes i aturades s’estenen a tot el sector públic i a alguns dels serveis que van ser privatitzats, com els ferrocarrils i el Royal Mail (correus). La crisi actual, aguditzada per l’augment del cost de la vida, ha deixat al descobert les conseqüències de més d’una dècada de política d’austeritat ‘tory’, amb retallades pressupostàries en serveis públics i socials. Les classes més febles estan pagant el cost més alt.

«Diem que som un país ric, un país del G-7, però la cinquena part més pobra de la població és més pobra aquí que a la majoria dels països pobres del centre i l’est d’Europa», ha explicat l’economista Stephanie Flanders, directora de Bloomberg News Economics. «Una bona part de la població viuria millor, fins i tot sent pobre, en països pobres de la Unió Europea. És un fenomen que està augmentant».

Fuga de sanitaris

Nigel Lawson, que va ser ministre de Finances de Margaret Thatcher, va descriure al seu dia la sanitat pública britànica (NHS) com «el més aproximat a una religió nacional». Aquesta sanitat, que va ser l’enveja del món, ha deixat de ser un model. Els hospitals estan treballant contínuament amb pacients dues o tres vegades per sobre de la seva capacitat. Mentre que els professionals van a la vaga, hi ha 9.000 llocs de metges i 50.000 d’infermeria vacants. «És cada vegada més difícil retenir les infermeres amb experiència, particularment les més especialitzades, i una gran proporció d’estudiants se’n va fins i tot abans de graduar-se» assenyala Tony Hockley, del Departament de Política Social de la London School of Economics.

Es tracta d’un èxode de professionals que els successius governs conservadors han ignorat, tot i que sense infermeres degudament qualificades i recompensades econòmicament, la cura que reben els pacients es degrada i fins i tot arriba a ser perillós. «La mort de pacients després d’una intervenció quirúrgica és el 25% més elevada en hospitals amb un nombre més reduït de personal a les plantes. Els hospitals públics a Anglaterra no tenen prou personal i tenen problemes per tornar als nivells de funcionament de la prepandèmia», adverteix Hockley.

Escoles a prop de la fallida

La insuficiència d’empleats i la manca d’inversions són problemes comuns entre els diferents sectors en vaga. En educació, les escoles públiques estan a punt de la fallida. Nou de cada deu centres a Anglaterra no tenen prou pressupost per cobrir adequadament l’any escolar. «La falta d’inversions del Govern al llarg de la dècada passada ens està forçant a fer retallades de personal, en el suport als alumnes i en les activitats que cada dia enriqueixen l’escola» afirma Paul Whiteman, secretari general de la NAHT, l’associació professional i sindical que representa més de 45.000 membres a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord.

«Malgrat tota la retòrica sobre més inversions, el cert és que els pressupostos escolars continuen estant sota una enorme pressió. Fa falta un programa molt més ambiciós del Govern si es vol que les escoles proporcionin l’educació que l’actual generació d’alumnes necessita i mereix», afirma.

Alguns centres escolars estan facilitant menjar i ajuda a pares que no poden afrontar l’augment del cost de la vida. Famílies en les quals el salari d’un membre, tot i que treballi a preu fet, no arriba a final de mes. És la nova cara de la pobresa, que abans afectava majoritàriament les persones d’edat avançada i els aturats. Ara a les llars pobres hi ha almenys una persona amb feina.

El 2010, quan els conservadors van arribar al poder amb David Cameron, els bancs d’aliments a la Gran Bretanya van distribuir 60.000 paquets de menjar. L’any passat aquesta xifra va ser de 2,5 milions. El cost humà de certes decisions polítiques és enorme. La pobresa afecta 14,5 milions de britànics, 1,5 milions més que fa una dècada.

D’acord amb l’informe de les Nacions Unides publicat el 2019, el Govern al Regne Unit ha «erosionat sistemàticament i profundament» la xarxa de protecció social amb retallades massives per a governs locals i serveis socials «eliminant-los deliberadament i reemplaçats per una línia dura, sense valors ni compassió».

Degradació de la democràcia

Els conservadors han degradat també la vida política i la democràcia britànica. L’Administració de Boris Johnson va institucionalitzar la corrupció i el menyspreu a la llei a nivells que no s’havien vist en la història recent del Regne Unit. Tant ell com Liz Truss estan intentant recuperar el càrrec del qual van ser expulsats. És el comportament d’una nova classe de «líders que rebutgen qualsevol responsabilitat dels seus propis actes», assenyalava en un article recent a ‘The Times’ qui va ser cap dels ‘tories’, William Hague.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

«Si tu t’has convertit en primer ministre, amb una majoria al darrere i un mandat raonable per endavant, però tu mateix acabes amb tot això enmig del caos, hi ha sens dubte algú a qui donar la culpa: És a tu». Vist el balanç dels últims 12 anys i la deriva actual, és fàcil comprendre per què els conservadors estan enfonsats sense remei en els sondejos.