La Unió Europea acompanya Zelenski en el «camí a casa» d’Ucraïna

Gairebé un any després que Rússia llancés la seva guerra total contra Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, el seu president, Volodímir Zelenski, s’ha estrenat aquest dijous a Brussel·les. Ho ha fet en el marc de la seva primera minigira europea i amb sengles intervencions al Parlament Europeu i el Consell Europeu per recordar i conscienciar els dirigents de la UE que Kíiv està defensant la forma de vida i els valors europeus davant la força antieuropea «més gran del món modern» i que per aconseguir la victòria necessiten més sancions internacionals, però, sobretot, armes, inclosos míssils de llarg abast i avions de combat. «La victòria no s’aconseguirà només amb paraules. No és només política d’informació o estratègia militar. Parlem d’un esforç més gran», ha reclamat Zelenski durant l’única roda de premsa oferta a la capital comunitària apuntant a armes de llarg abast i avions de combat.

Emocionat per la calorosa acollida rebuda, particularment en un Parlament Europeu que l’ha rebut amb les notes de l’himne ucraïnès i de l’himne europeu, però també amb cara d’esgotament, Zelenski ha protagonitzat una intensa jornada de compareixences i reunions. Probablement una de les més importants dels últims mesos si es té en compte la seva aspiració a iniciar negociacions d’adhesió a la UE «durant aquest 2023», un motivació, ha dit, per a l’exèrcit ucraïnès que lluita contra Rússia. Aterrava a primera hora del dia en l’avió presidencial francès procedent de París, on va sopar dimecres amb el president Emmanuel Macron i el canceller alemany Olaf Scholz –una trobada qualificada d’«inapropiada» per la italiana Giorgia Meloni– després de fer una primera exitosa parada a Londres. 

«La visita a Londres va ser eficaç. Ens vam acostar a la decisió sobre les armes de llarg abast i la formació dels nostres pilots. Es tracta realment d’un pas per dotar (Ucraïna) dels avions de combat que necessitem. Hi ha certs acords que no són públics, però que són positius. Quan arribin al nostre país, el nostre país ho sabrà. No vull preparar la Federació russa, que ens amenaça constantment amb noves agressions i amb un ànim venjatiu en el camp de batalla», ha resumit sobre la collita obtinguda a l’altre costat del canal de la Mànega. 

A peu de pista l’esperaven el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, i els presidents del Consell Europeu, Charles Michel, i la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per saludar-lo abans de desplaçar-se a la seu de l’Eurocambra. Un gest que posa en relleu l’«històric» de la visita, la segona que fa a l’estranger des de l’inici de la invasió russa, després del desplaçament «sorpresa» a Washington el 21 de desembre. Mitja hora després, vestit amb la seva habitual roba militar, Zelenski feia la seva entrada en un Parlament Europeu que el rebia amb crits de joia, aplaudiments i una enorme ovació d’eurodiputats, funcionaris i visitants. 

«Aquesta és la nostra Europa. Aquestes són les nostres regles. Aquesta és la nostra forma de vida. I per a Ucraïna, és el camí a casa. Ara estic aquí per protegir el camí a casa del nostre poble, de diferents edats, diferents creences polítiques, diferent estatus social, diferents punts de vista sobre la religió, diferents històries personals però amb una història europea comuna», ha reivindicat entre aplaudiments i carregant contra Rússia i la guerra total llançada per Vladímir Putin contra el seu país. «Ens estem defensant de la força antieuropea més gran del món modern», ha recordat durant un discurs de 15 minuts en ucraïnès en què ha posat el focus en els valors comuns que uneixen els europeus i no en les armes que necessiten per repel·lir l’enemic rus davant una possible ofensiva aquesta primavera.

«Estic orgullosa de dir-li que la casa europea de la democràcia i els seus membres, la nostra Unió Europea, sempre estaran amb vostè», li ha respost la presidenta del Parlament Europeu. «Entenem que no només estan lluitant pels seus valors, sinó pels nostres, i això ens converteix a tots en europeus», ha afegit, i ha apressat els governs europeus a honrar el «sacrifici» ucraïnès no només amb paraules, sinó amb fets. «Els estats han de considerar, ràpidament, com a pas següent, el subministrament de sistemes [de míssils] de llarg abast i dels avions que necessiten per protegir la llibertat que massa han donat per feta. La nostra resposta ha de ser proporcional a l’amenaça, i l’amenaça és existencial», ha recordat la presidenta de l’Eurocambra Roberta Metsola, la primera en visitar Kíiv l’any passat.

La petició sí que ha estat poc després a la taula del Consell Europeu i en les reunions bilaterals i a diverses bandes organitzades entre les diferents delegacions i l’equip de Zelenski que han tornat a tancar files amb Kíiv. «Estic agraït a tots vostès que ens ajuden, a tots els que entenen el molt que Ucraïna necessita capacitats, artilleria i municions, tancs moderns, míssils de llarg abast i avions moderns», els ha transmès durant la setena compareixença, la primera presencial, que fa davant els líders europeus. 

«He vist disposició a enviar suport i armes necessàries, inclosos els avions de combat», ha afegit poc després davant la premsa sense concretar quins països han ofert què, però confiat que els «senyals positius» que diu haver vist es tradueixin en passos concrets perquè la victòria contra el Kremlin «no s’aconseguirà només amb paraules [...] Les emocions van quedar sobre el terreny mortes el 24 de febrer. Ara s’imposa el pragmatisme. Per sobreviure necessitem armes», ha recordat. 

Després de mesos de pressió Kíiv s’ha assegurat el compromís a rebre tancs Leopard 2 d’una coalició de països i ara aspira que occident enviï caces. I són molts els dirigents que han defensat la necessitat d’accelerar l’enviament, començant pels països bàltics. «Tots hem mirat als magatzems el que tenim, però hauríem de fer més, i hauríem de donar un senyal clar a la indústria europea de defensa perquè produeixi més», ha defensat la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, partidària de posar en marxa un mecanisme similar a l’utilitzat per comprar vacunes contra la covid-19.

Notícies relacionades

La cúpula de la UE aterra a Kíiv amb noves promeses d’ajuda a Ucraïna

Rússia reclama per a si mateixa les propietats ucraïneses a Crimea

Més enllà d’armes modernes, Zelenski també ha demanat sancions més dures. Von der Leyen ha recordat que la Comissió Europea treballa en un desè paquet de sancions que castigarà la maquinària de propaganda del Kremlin i militars. Kíiv vol molt més. «Rússia ha creat l’amenaça d’una catàstrofe radioactiva a Europa. I la indústria nuclear russa continua lliure de sancions mundials. ¿És això normal? Jo crec que no. Encara s’han de prendre mesures. Per exemple, sancions contra tota la indústria russa de míssils i drons, contra el sector informàtic», ha recordat.

Zelenski, que ha conclòs el seu pas per la cimera amb reunions a diverses bandes amb els mandataris europeus (Espanya ha compartit trobada amb Suècia, Polònia, Itàlia, Romania i el cap de la diplomàcia europea Josep Borrell) que acabaven poc després de la sis de la tarda, també ha alertat que la llibertat de tots els europeus està en perill –ha avisat d’un pla rus contra Moldàvia– i que cap país és lliure de l’amenaça del Kremlin. «Ucraïna mai va voler aquesta guerra, mai va voler cap guerra, no la va provocar i sempre ha intentat aconseguir la pau», ha assegurat.