La cúpula de la UE aterra a Kíiv amb noves promeses d’ajuda a Ucraïna

L’objectiu central de la visita a Kíiv de l’escola de comissaris aquest dijous 2 de febrer i de la cúpula de dirigents de les institucions europees 24 hores després, amb Ursula von der Leyen i Charles Michel al capdavant, serà enviar un «senyal política forta» al Kremlin que, passi el que passi, la Unió Europea continuarà recolzant Ucraïna, econòmica, política, militarment i humanitàriament, com ha fet fins ara des que Rússia va llançar la invasió i la guerra fa gairebé un any. Es tracta d’un desembarcament «molt especial», per les limitacions del viatge i la situació de seguretat, en vigílies del primer aniversari de la guerra i en el qual la UE anunciarà nous compromisos: l’entrenament de 15.000 soldats ucraïnesos més –elevant el total a 30.000– i l’assignació de 25 milions d’euros per al desminatge de territori. No s’esperen novetats, en canvi, en la prioritat número u per al Govern de Volodímir Zelenski: accelerar el procés d’adhesió a la UE.

El viatge es produeix en un moment particularment complicat per a Ucraïna, amb una multiplicació dels senyals que apunten, segons els seus dirigents, a una possible ofensiva russa aquesta primavera. «Hem recorregut un llarg i difícil camí, però crec que el pitjor encara ha d’arribar», indicava en una entrevista amb Skynews el secretari del Consell de Defensa i de Seguretat Nacional d’Ucraïna, Oleksí Danílov. Per això la importància en aquest precís moment del desplegament europeu que arrencarà aquest dijous amb una visita de l’escola de comissaris al govern ucraïnès amb la seva presidenta, Ursula von der Leyen, al capdavant. 

Serà la quarta visita de l’alemanya des de l’esclat de la guerra a Kíiv, on arribarà aquest dijous acompanyada d’una quinzena de comissaris –el nombre exacte no ha transcendit– per fer repàs dels diferents expedients sectorials. Per exemple, com continuar rebaixant els obstacles i les barreres al comerç per millorar el flux d’importacions i exportacions i estendre el final del ‘roaming’ a Ucraïna. «És un procés complex que vol temps, però hi ha un acord voluntari que ja ha aportat molt suport a ucraïnesos que són a Europa per estar en contacte amb les seves famílies i viceversa», expliquen fonts comunitàries.

Procés d’adhesió

Entre els plans també s’hi inclou una discussió sobre les àrees prioritàries per posar el focus a nivell pressupostari el 2023 i examinar el procés de reformes d’Ucraïna per alinear la seva legislació al cabal comunitari. Es tracta d’un element clau en el procés d’adhesió, en particular totes les reformes relacionades amb l’estat de dret i la lluita contra la corrupció. Brussel·les és conscient que el Govern que presideix Volodímir Zelenski vol prémer l’accelerador, però en aquest terreny el missatge dels dirigents europeus, tant en la reunió amb l’escola de comissaris com en la cimera UE-Ucraïna divendres, tornarà a ser el mateix: no hi ha dreceres. «Ucraïna es convertirà en membre una vegada compleixi tots els requisits. El missatge dels líders serà de reconeixement a l’esforç realitzat en els últims mesos malgrat les dificultats. És difícil escurçar els terminis. És la mateixa metodologia per a tothom», expliquen fonts de la UE.

Notícies relacionades

Ucraïna tindrà d’aquí 100 dies tancs occidentals suficients per trencar una ofensiva russa

Ucraïna demana als Estats Units míssils de llarg abast per colpejar Rússia

Quant a la cimera UE-Ucraïna de divendres es dividirà en dues sessions de treball i acabarà amb una roda de premsa i un comunicat final. Sobre la taula: quatre grans assumptes: el procés d’adhesió, la guerra de Rússia, el pla de pau de deu punts de Zelenski i la seguretat alimentària. Entre els nous compromisos s’espera que el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, anunciï l’entrenament de 15.000 soldats ucraïnesos addicionals en territori europeu, en el marc d’una missió d’entrenament militar durant els pròxims dos anys. Això significa que la missió europea, aprovada l’any passat, formarà almenys 30.000 soldats ucraïnesos. 

A més, la UE també anunciarà un nou paquet d’ajuda de 25 milions d’euros per finançar el desminatge de territori i s’espera que aquest dijous s’aprovi el setè tram de 500 milions d’euros del Fons Europeu de Suport per a la Pau per continuar finançant la compra d’armament per a Kíiv i que eleva l’import desemborsat fins ara als 3.600 milions d’euros. A tot això se sumen els 18.000 milions d’assistència macrofinancera aprovades per la UE i amb un primer tram de 3.000 milions que ja ha sigut desemborsat per ajudar Ucraïna a continuar funcionant en temps de guerra.